Lliçons de la guerra d’Ucraïna per Catalunya.
No heu pensat algun cop en el paral·lelisme que hi ha amb la invasió de Rússia a Ucraïna i una possible invasió d’Espanya a una Catalunya independent?
Per endavant soc dels que crec que a una Catalunya independent hauria de tenir el seu propi exercit per defensar el territori. Aquesta creença s’ha reafirmat amb els esdeveniments que estan succeint a Ucraïna. Malauradament, crec que hem de treure el màxim d’ensenyaments d’aquesta situació i en refereixo a la lliçó d’estratègia que l’exèrcit ucraïnès està demostrant davant del teòric poderós exèrcit rus.
D’entrada i salvant algunes diferències podem dir que Rússia i Espanya tenen uns trets molt similars. Antics imperis que no han digerit el seu nou posicionament i que tracten com a colònies els antics territoris. Si Rússia està envaint ara Ucraïna és perquè aquest país té un PIB 5 vegades superior al rus i anava cap a un futur econòmic imparable. Espanya i Rússia tenen governs i institucions corruptes i antidemocràtiques i greus problemes econòmics, per la qual cosa podríem esperar que Espanya s’inventés el pretext d’envair Catalunya perquè “maltractem els residents espanyols”
Aquí bé el moll de l’article. Guanyaria la guerra l’exèrcit espanyol? Rotundament no, si sabem llegir bé les lliçons de l’exèrcit ucraïnès. Per això la necessitat de disposar d’un exèrcit català però amb característiques ben diferents. Per exemple, haurien de ser unes unitats organitzades en pocs homes per facilitar la mobilitat, coneixedors del terreny i amb un armament modern, “low cost” d’alta tecnologia, fàcil de manegar, que son unes armes imbatibles per lluitar contra els tancs o helicòpters com s’està demostrant a Ucraïna. Una estructura ben lluny del concepte clàssic d’exèrcit com el que té encara l’Estat espanyol. Tancs per la Diagonal? No crec que passessin del carrer Urgell i així us ho podeu imaginar en qualsevol altra població o barri de Catalunya.
A més, el nostre exèrcit tindria al seu abast una altra arma invencible que és el gran suport social de la població. La societat civil catalana està molt ben organitzada a nivell local i seria fàcil disposar de xarxes locals per ajudar a gestionar la reguarda amb suports a les unitats de combat, ferits o altres suports com d’aliments i informació i aquí la gent gran tenir un paper rellevant. Una qüestió més a tenir en compte a l’hora d’organitzar aquesta estructura d’Estat.
Amb aquesta germanor d’exèrcit i poble seríem imbatibles, com vam demostrar l’u d’octubre, amb les urnes i la defensa de les votacions. Sols que ara, ja no seríem uns vassalls perquè defensarem el nostre país.
Carles Feliu