Es volien invisibles i ha estat que no.
Que ningú tingui cap dubte que la independència es farà gràcies a la gent gran. Per dir-ho clar, som el pal de paller on es donen suport a totes les mobilitzacions i crides per l’alliberació nacional.
Hi ha moltes raons que expliquen perquè sigui així. La primera i principal és que dues generacions de gent gran vam patir de valent la repressió de la dictadura franquista i la memòria d’aquella època és una font d’energia i de saviesa del que ara volem fer.
També perquè a la nostra joventut van creure en un projecte de recuperació de les llibertats nacionals que malauradament va estar guardat en l’armari del “ara no toca” i quan més van insistir a aigualir-lo, vam saber reaccionar i passar pàgina a una transició fallida i frustrant. Cal dir-ho alt i fort que l’ANC ha sigut determinant d’aquests moments històrics i els socis i sòcies de la Sectorial de Gent Gran, abans anomenada Jubilats, es van deixar la pell i la salut recorrent els pobles de Catalunya per despertar consciències.
Després dels fets del 17, la pandèmia va obligar a tenir una aturada de la nostra voluntat de sortir al carrer i seguir pressionant pels nostres drets. Únicament i a mitges la gent gran ha seguit ocupant les places dels pobles i barris diàriament o setmanalment exigint la fi de la repressió. Eren i són grups petits però amb una constància ferma i amb un suport a la rebotiga incontestable. Ara, amb el virus molt vençut, la gent gran ha tornat massivament a omplir els carrers i sols cal veure les imatges de la Diada i dels dies 1,2,i 3 d’octubre. Els nostres somriures a la cara i la brillantor als ulls ens delaten i sense cap dubte podem dir que hem tornat de nou, ens volíem invisibles i no podrà ser. La nostra tribuna pública són els carrers i estarem per denunciar que sols hi ha una via possible a la independència, i a més nosaltres la volem ara, que tenim pressa.
Carles Feliu