Les conseqüències de la “bota castellana”
Abans, a casa, es parlava de “contribució“ no de “ imposts “. És a dir, que, nosaltres, tots, contribuíem al funcionament de la societat que ens proveïa de serveis i utilitats revertint a cadascú allò que havia pagat .
El concepte “impost” és totalment de mentalitat castellana, de recaptar, d’imposar per la força , encara que no hi hagi consens ni retorn social del que s’ha pagat. És un concepte també colonialista: la metròpoli imposa que se la mantingui i recapta els diners necessaris dels territoris conquistats i colonitzats. Un altre exemple d’aquesta mentalitat el veiem en l’anomenada “Ley de Extranjería”, que a Catalunya es diu “Llei d’Acolliment”, com veieu un enfocament absolutament divergent.
Si repassem la història veurem que tots els països que han pogut ho han fet així (nosaltres quan hem pogut hem fet el mateix). Això no vol dir que, ara, no ens hàgim de rebel·lar i no hàgim de treure’ns del damunt aquesta maleïda “ bota castellana”.
A part d’això, he proposat més d’una vegada que, en parlar de l’espoli o dels mals serveis i/o de mala gent que ens colonitza, no parlem d’Espanya, cal parlar de “Castella“. Si parlem d’Espanya, ben segur que toquem el “corasonsito“ de força gent. Un corasonsito que en el futur pot escardar-se ja que els “castellans” també estan colonitzant i empobrint més que mai la resta d’espanyols no castellans.
Des de fa un temps, a moltes províncies espanyoles ja estan notant amb força els efectes de la colonització castellana. La primera conseqüència és que la població jove i més preparada professionalment ha d’emigrar bàsicament a Madrid, ja que no té cap futur en el lloc d’origen. Aquesta emigració és el principal factor de pèrdua de riquesa.
Tot està premeditat i planificat, un pla d’espoli general engegat per l’Aznar i la complicitat dels poders de l’Estat (PSOE, IBEX, Justícia, Rei, famílies franquistes…) que són la versió contemporània de la bota castellana. Actuen com un bola de neu, comença petita i es va fent més i més gran i arrasa tot el que troba. El gran objectiu és convertir Madrid en una megametropoli a l’estil de París o Londres i que la resta de les províncies estiguin supeditades a la ideologia castellana i al seu poder econòmic i polític. Per això dediquen molts recursos econòmics públics (de tots), sols amb la finalitat d’acomplir aquests objectius (AVE, Barajas eix atlàntic, absència d’impostos, etc).
Els resultats ja són visibles i tenen desgraciadament efectes irrecuperables en alguns territoris. La prova del nou és quan la Sra. Ayuso verbalitza que Madrid és Espanya i Espanya és Madrid, més clar que l’aigua. La seva afirmació se sustenta que Madrid ja té el major PIB i representa el motor de l’economia espanyola i per aquest motiu exigeix el màxim d’inversions del sector públic (el de tots un cop més). Us sona aquesta cançó? El mateix que Catalunya ha reclamat insistentment sense rebre mai un duro, perquè els polítics catalans de torn estaven atemorits i no es creien que eren una colònia i per tant no teníem dret a res.
Recentment els economistes catalans han publicat que Catalunya no perd PIB però no creix, la qual cosa representa en si mateixa una pèrdua, i que el creixement de Madrid està sustentat únicament en l’absorció dels PIBs provincials, és a dir, que la bota castellana està actuant i “imposant” en tota la resta del territori espanyol.
La mentalitat castellana és invariable des de fa cents d’anys i és una raó més per efectuar la independència al més aviat possible.
Ernest Ramos i Carles Feliu, membres de la Sectorial de Jubilats per la independència.