El cel amenaçava pluja, la gent de la ciutat al carrer i els autocars no paraven d’arribar de poblacions veïnes i de reu de Catalunya.
Una hora abans de començar, els carres del voltant ja estaven plens de gent fent cues ordenades per poder accedir-hi i mitja hora avanç la plaça és plena com un ou, hi ha més de 8.000 persones dintre i fora, els carrers segueixen plens de gent que no han pogut entrar.
L’organització és impecable. Tot organitzat, files ordenades per a entrar sense aglomeracions. Cares d’alegria. Com si les querelles i les amenaces ja no fessin efecte entre la gent. La il·lusió guanya la por. I la guanya per golejada. El país s’ha alçat també a Tarragona i ara camina decididament.
Crits d’independència, votarem i no tinc por, ensordeixen la plaça, els oradors, primer els representants del partits polítics, contesten reafirmant “el Sí, de Catalunya Estat, que no té por de decidir”, o “guanyarem el referèndum perquè estem units davant l’oportunitat de construir una República “lliure” i “digne”.
La cloenda la fan el Vicepresident Oriol Junqueras i el President Carles Puigdemont.
Ambdós al confirmat que “SÍ” votarem, que hi haurà col·legis electoral, urnes i paperetes, però també, el Vicepresident Junqueras ha destacat que “No tot està fet”, però tot “depèn de nosaltres”, i ha demanat sortir massivament el proper 1 d’octubre.
Per la seva banda, el President Puigdemont a demanat a tots aquells que tinguin dubtes de cara al referèndum, que no apostin pels que “ens volen deixar a les fosques”, sinó per aquells que “volen posar llum a una foscor que ja fa massa anys que dura.
Tranquils, tot va segons el previst. Al Parlament es presenten les lleis del Referèndum i la de Transitorietat jurídica l’oposició declama el seu paper amb èmfasi (“que dolents que són: pretenen que la majoria imposi els seus criteris, en comptes dels de la minoria, que som nosaltres”); les Lleis s’aproven, com és natural (a tot arreu s’aprova el que obté més vots); el Gobierno s’enfada, amenaça amb disparar contra tot el que es mogui… En fi, res de nou. El previst.
I ara recomençarà amb més força encara la CAMPANYA DE LA POR. El Gobierno, ajudat pels lacais de la Justícia Independent, diu que perseguirà tot el que faci pudor de referèndum perquè votar no és democràtic i perquè la indisoluble unidad de la patria, etc. etc.
Ull, no caiguem a la trampa¡. Mantinguem-nos units i fidels a la nostra manera de pensar. No hem arribat fins aquí perquè ara ens atemoreixi un llop, QUE TÉ MÉS POR QUE NOSALTRES. El nostre Procés – i la nostra Força – s’ha recolzat en ser molts i en seguir el camí traçat prescindint del que ells diguessin. Continuem així.
Tenim la sort de tenir al capdavant uns líders valents, decidits i amb les idees clares. El nostre paper ara és seguir-los, recolzar-los, ajudar-los i fer-los costat. Doncs, som-hi !
LA DIADA
Som un poble excepcional. No solament som capaços de reunir centenars de milers de persones, pacíficament, civilitzadament, sinó que som capaços de mantenir-ho durant anys. Allò de que “baixa el suflé” se’ls ha convertit en un desig o una obsessió, però mai en una realitat.
I aquest any més. Aquest any la nostra presència ha de ser més multitudinària que mai. Serà la nostra resposta als xiscles del llop espantat. Aquest any, ens hem de superar. Oblidem les nostres xacres, oblidem-nos de si ens cansem o de si farà calor. Demanem als nostres parents que ens hi acompanyin i convencem als nostres amics per a que vinguin. Sumem, sumem gent. Recordem que la NOSTRA ÚNICA FORÇA DAVANT EL PODER DE L’ESTAT SOM LA GENT.
No us quedeu a casa !!!
SOLIDARITAT CONTRA LES AGRESSIONS DE L’ESTAT
Hi ha gent que PER NOSALTRES s’ha jugat i s’està jugant la presó, el seu patrimoni i els dels seus fills. Nosaltres no els podem deixar sols. No podem perquè també estan defensant la nostra llibertat, el nostre benestar i el dels nostres fills. Ara ja són bastants. Possiblement en seran més. Ens toca a tots – és una obligació – ajudar-los i demostrar-los que no estan sols.
Cal fer una Caixa de resistència.
Per fer donatius aneu a la web de l’ANC a l’apartat de Solidaritat
Ja hi som, el nostre Parlament i el nostre Govern ja han desconnectat, per segona vegada, la primera fou el dia de l’aprovació de la llei del Referèndum I aquesta matinada ho han fet aprovant la Llei de la Desconnexió amb el títol :
I aquesta segona llei l’han aprovat estant al corrent de totes les amenaces rebudes des de Madrid a més de mil persones amb càrrecs públics al Govern, a la Mesa, als Alcaldes i Funcionaris, amenaces des de la fiscalia espanyola, el govern d’espanya (amb e petita), els jutges, el constitucional, el tribunal superior de Catalunya etc. etc. Amenaces també pels qui els més de 16.000 voluntaris que ens hem apuntat per col·laborar en que el referèndum arribi a bon port i els que s’apuntaran en els propers dies. Tots estem o estarem amenaçats.
I sabeu què?, doncs que penso que el Poble, tots Nosaltres, els qui hem treballat durant els darrers anys des de les diverses associacions cíviques: OMNIUM – CERCLE CATALA DE NEGOCIS – SOBIRANIA I PROGRÉS – SOBIRANIA I JUSTÍCIA – L’ANC I d’altres que ara mateix no recordo, hem de desconnectar TAMBÉ com ho han fet els nostres representants sabent que tindrien problemes amb la in-justícia espanyola.
I això com es fa?. Doncs en la meva opinió, hem de desconnectar , deixant de mirar les noticies que venen d’Espanya encara que les ensenyi TV3 amb les seves entrevistes als líders dels partits anticatalans , i ja sabeu qui vull dir, les teles-porqueria espanyoles que ho son TOTES, els diaris-porqueria espanyols als que hi hem d’afegir la vanguardieta i el periodicucho. Si no ho fem així ens agafarà un mal lleig com deia ma mare.
Oi que quan anàvem a les manis del 11-S i altres concentracions, les que siguin que hem anat, conferencies, xerrades, marxes de torxes, etc., oi que en aquells moments només pensàvem en un cosa?, en el país, en la felicitat que dona l’esperança que tots teníem i tenim d’assolir el nostre propi Estat i no teníem por?
Doncs això, ara toca estar tot el sant dia només llegint els Nostres Diaris, i escoltant la Nostra Música preferida, anant al cine , el teatre, el circ, treballant els qui treballen, i els qui no, omplint el temps amb coses que ens agraden i ens donen plaers (de tots tipus si pot ser).
No tinguem converses al voltant de: heu vist o llegit aquest diari o aquesta tele que diuen de nosaltres, del país, del referèndum etc., . Les converses han de ser agradables, alegres, felices, mireu el darrer vídeo de la CUP, es molt alliçonador :
Ja l’heu vist el vídeo oi? Ara ja sabem on és Itaca, doncs això, ara a arromangar-se, omplir els carrers el proper 11-S , protegir el Parlament en massa si així ens ho demanen l’ANC i Omnium etc. i finalment anar a votar el 1-O. I si podeu apunteu-vos com a voluntaris, millor. Aquesta matinada el nostre President ha dit que érem 16.000, espero que ara a l’hora que escric això, 2/4 d’onze del mati del divendres 8 de Setembre del 2017, siguem molts més. Recordem que pel 9-N, fórem 40.000 els voluntaris, i ara que va de debò no ho superarem?, hem d’arribar a les 100.000 peticions de voluntariat i deixar que el Govern ens assigni el lloc que cregui més adient per cadascun de nosaltres.
