Sota una aparença d’una entitat tècnica i neutre s’amaga el veritable enemic del benestar social de la gent gran. El Banco de España és el principal ideòleg i estrateg per aplicar les polítiques econòmiques més liberals i regressives i amb més influencia en els cercles polítics dels dirigents polítics de Madrid. El seu ideari considera que les polítiques socials sols perjudiquen l’economia de mercat i que cal evitar els impostos i les regulacions.

El Banco de España va ser el principal promotor per eliminar del mapa a les caixes d’estalvi catalanes, la majoria d’àmbit comarcal i provincial, que eren un motor financer en donar suport econòmic i social al teixit productiu i entitats local del nostre país. Va ser una operació d’un gran abast per donar tot el poder a la gran banca, de més fàcil control des de Madrid. Igualment, el BE és el gran culpable de la crisi del 2008, perquè no va posar cap fre a la bombolla hipotecaria promoguda pels bancs i que tant va beneficiar a l’especulació i la corrupció dels partits polítics espanyols.

El Banco de España quan parla sempre dona lliçons. Ho fa amb un to amenaçador, esbroncant que els pensionistes tinguin per exemple una casa de propietat, en lloc d’haver invertit aquests diners en plans de pensions de la banca de l’IBEX. En realitat el que voldria el BE és que els jubilats visquessin dels diners invertits en plans de pensions per així poder pagar les pensions més baixes possibles i dinamitant el sistema contributiu actual. Però la realitat diu que a España, els plans de pensions tenen una de les rendibilitats més baixes d’Europa, un 1% de mitjana, per culpa de les altes comissions dels bancs. Sols cal recordar el cas de Xile, que ha fet la política que pregona aquí el BE, i on els plans de pensions van fer fallida deixant als pensionistes en la més absoluta misèria. Si fessin cas al BE, ara el 80% de l’import de les pensions serien per pagar el lloguer de la casa. A més els diners dipositats en els plans de pensions estarien absolutament desvaloritzats perquè els seus rendiments sempre estarien sota l’IPC. Això voldria dir que la majoria dels pensionistes estarien a la més absoluta pobresa. Per contra la banca obtindria grans beneficis, com sempre.

El Banco de España també alerta als poders econòmics del llast que signifiquen les pensions actuals i el sistema contributiu, en un recent estudi, afirma que la majoria dels pensionistes cobren quatre vegades més del que han aportat en la seva vida laboral. Cal recordar que 3,34 dels 6,08 milions de pensions de jubilació que es paguen a España no arriben als 1.000 euros, 1,06 milions necessita complements perquè no arriba al mínim i que les pensions de viudetat que afecten 670.000 persones són sols de 683 €. Per cert el sou del màxim dirigent del BE és de 185.000 anuals, a més de totes les dietes, cotxe oficial, viatges pagats, menjars i altres despeses derivades del càrrec i que pot arribar al 80% del seu sou. Com és un càrrec públic, això vol dir que li paguem tots nosaltres amb l’espoli fiscal català.

Tant el PP com el PSOE han utilitzat els estudis d’aquesta entitat per aplicar totes les polítiques regressives de caràcter estratègic. Aquests informes són les excuses idònies per les reformes que sempre han perjudicat les pensions i que perjudiquen amb la més absoluta impunitat el benestar de tots els jubilats i jubilades. Es distreu als pensionistes amb pujades irrisòries i vergonyoses i alhora es fan lleis per reformar regressivament els pactes de Toledo.

Està clar que l’únic camí per acabar amb aquest conjunt d’injustícies econòmiques que afecten greument el benestar de la gent gran és la independència. No podem acceptar uns atacs continuats de tants i anys i està clar que reformar les institucions com el Banco de España és del tot impossible. Com en altres tantes coses, si volem mantenir i millorar el nostre benestar i especialment el dels nostres fills i filles cal proclamar la República Catalana.

Un motiu per anar el dia 11-S, a la seu del Banco de España a la plaça de Catalunya. T’esperem.