Anem per feina
Durant tot aquest estiu, que s’està fent tan llarg i calorós, he estat llegint en els diferents grups en els que participo, una sèrie de converses sobretot d’opinió política en totes les seves vessants.
Discrepàncies, simples rebequeries de persones decebudes que no conduïen enlloc, encesos debats on tothom deia la seva i volia tenir raó fins al límit de vorejar l’insult i les males maneres… en fi, poca cosa de profit a tenir en compte.
Dins dels citats grups, uns dedicats a protegir el català, d’altres a donar solucions a la situació frustrant en què es troba el moviment independentista, d’altres que lideren accions més concretes i que estan més articulats en el que denominaríem, grups de avançada política, tots ells, han arribat a un punt que persones que els integraven, s’han donat de baixa.
La causa… falta d’entesa, sensació de perdre el temps, de no avançar, de donar voltes a un mateix mantra una i altra vegada, poc lideratge dels promotors del grup, manca de suport dels dirigents dels seus partits o entitats…desil·lusió, cansament, poc esperit de poder guanyar una batalla que en aquests moments, és veu inabastable..
I penso, ens podem permetre continuar en aquesta línia d’actuació i de confusió deguda al desànim? O hissar veles a tota marxa, deixem la mala maror ben amagada en qualsevol calaix i comencem a navegar amb tota l’energia i fins i tot amb la mala llet que ens cal, o podem oblidar-nos del nostre vell somni, la independència.
Evidentment, aquest tirar endavant amb fermesa, serà difícil fer-lo possible sinó ens tornem a reagrupar sense mirar enrere, acceptant el que hem fet malament i sobretot confiant trobar persones no contaminades pel poder, que ens impulsin cap endavant amb noves iniciatives valentes i compromeses amb les que tothom ens puguem sentir identificats i en les qui puguem tornar a confiar amb reciprocitat.
Glòria Colet
Sòcia Sectorial Gent Gran