Les pensions i el benestar de la Gent Gran

Ha tornat al carrer o  a les sales de conferències.  Ha tornat per a dir amb  tota contundència que no tenim cap garantia de les pensions sense la independència. Estem parlant, és clar,  d’en Paco Martínez. Després de la parada obligada per la COVID-19, ha tornat aquest cop a Sabadell. Invitat per la Territorial d’aquesta ciutat i en companyia del seu company de xerrades Xavier Ludovic, vam fer una llarga exposició dels motius per les quals l’Estat espanyol és un autèntic perill per la garantia pel progrés de Catalunya i de tots els beneficis d’obtenir la independència, on les pensions i el benestar de la gent gran serien uns dels principals beneficiats.

Per aquest motiu hem considerat de molt interès publicar l’enregistrament de la conferència efectuada pel company de la sectorial Alfons Laliga.

Compartint emocions i neguits.

Quan fem sortides com la d’ahir a Tarragona o les que hem fet a altres llocs (Vic, Reus, Sants…), per trobar-nos amb grups de la Tercera Joventut, Avis i Àvies, de la Taca d’Oli, de l’ANC…  es crea un plaer compartit. Sembla com si uns i altres descobríssim que en algun altre lloc de la nostra geografia hi ha – ! mira quina casualitat ¡ – gent que pensa i actua com  nosaltres. I és mutu el sentiment de trobar un denominador comú: bona gent, sincera, valenta, de pedra picada, de pensament sòlid, d’idees clares, que no s’arronsa, que estima el país i està avorrida i cansada d’uns colonitzadors que porten segles sentint-se amb el dret a l’abús.

I el nostre contacte amb ells – i el d’ells amb  nosaltres – ens enriqueix a tots, ens carrega les piles, ens dóna la confiança de pensar que no estem sols i que el que volem i intentem fer no és una utopia sinó que té una base sòlida i és necessari. Vaja, que no som uns somiatruites. La seva constància, el sortir cada setmana al carrer es la prova evident de que hi ha un substrat que no desapareixerà i és la garantia de la continuïtat.

En els parlaments i en els comentaris a  nivell personal, tot passejant o dinant, constatem ara uns mateixos neguits, unes mateixes pors: el nostre govern, els nostres partits, saben on volen anar? Volen anar on nosaltres volem anar?  Hi estan disposats?  Els hem de forçar, no sigui que, dedicats al secundari, perdin de vista el principal.

I l’altra angúnia que no hem de perdre de vista és que el nostre enemic no és aquí. És allà. Que no ens passi el mateix: que ens distraiem criticant el que tenim a la vora, quan l’origen i la base del problema està més lluny.

Visita al Passeig de Gràcia

Aquest passat dijous un ampli grup de membres de la sectorial ha retornat a efectuar les visites culturals a indrets històrics a la ciutat de Barcelona de la mà del nostre soci Albert Gelabert, un rigorós especialista de la història de Barcelona,.

El protagonista principal d’aquest esperat retorn ha estat el vell camí que unia Barcelona amb la Vila de Gràcia, conegut per tots com el Passeig de Gràcia.  Un carrer ple de secrets on al llarg de la seva història has succeït tota mena canvis i que l’han convertit en un passeig de renom internacional.

El grup va gaudir de les detallades explicacions de l’Albert sobre molts detalls que qualsevol passejant ignora quan els té davant seu.  També com no, el grup va gaudir d’una excel·lent xocolata calenta per reconfortar els cossos a la freda temperatura del matí.

Benvingudes les visites culturals de la sectorial.

Desplaça cap amunt