Cuando algunos compañeros de origen castellano como yo en alguna de las charlas que les he dado, me plantean el problema de sentimientos de pertenencia para aceptar de pleno el proceso catalán, yo les hago razonar y les recuerdo aquel momento de la historia de la formación de los EE. UU en el que unos colonos británicos de las colonias de América del Norte, decidieron ser independientes y liberarse de la pertenencia de la metrópoli para ser dueños de su propio destino, de sus leyes, de su justicia, de su gobierno, en definitiva realizar juntos sus anhelos de libertad
Estoy seguro de que aquellos colonos, se sentían fuertemente británicos, pero no podían renunciar a la oportunidad de construir un nuevo país. Un país que podía ser ejemplo de democracia avanzada; un país, en el que dejarían de ser súbditos, para ser ciudadanos de una república parlamentaria. El avance y el cambio eran muy grandes como para no luchar por ello.
Hoy los catalanes no tenemos que luchar contra nadie. Solo pretendemos construir un nuevo país, un país capaz de superar los retos que nos impone el siglo XXI un país sin monarquía, un país sin los conceptos decimonónicos que arrastra España y eso usando solo una efectiva y reconocida arma, la democracia.
El Full de Ruta 2020-2021 aprovat a la recent Assemblea General Ordinària de la nostra entitat estableix com a objectiu estratègic el lideratge de l’espai independentista però adverteix que “les campanyes d’apoderament de la societat, com Eines de País, necessiten que es col·labori i es busquin sinergies amb altres entitats (sindicats, taules socials, associacions professionals, patronals, etc.). Caldrà impulsar aquesta col·laboració, que no només s’ha de fer des del Secretariat Nacional, sinó que s’ha de fer a tot el territori i des de tots els sectors socials i professionals. Les Assemblees Territorials tenen experiència de treball en xarxa amb les mobilitzacions unitàries o amb les antigues taules pel dret a decidir. Ara, tal com ja ho fan les Assemblees Sectorials, hauran de treballar en xarxa en campanyes d’apoderament i creació d’alternatives.”
Així mateix d’entre les línies d’acció estratègica destaca l’acció política en el si de la societat civil donant un pas endavant que permeti superar l’estat d’inacció en que estem instal·lats i liderar el procés social independentista, per a la qual cosa “es comptarà amb les Assemblees Sectorials i amb les iniciatives, tant si surten d’elles com si no, d’aproximació als sectors socials i professionals de la societat civil i, especialment, a les entitats, per assegurar el seu suport quan es doni una nova finestra d’oportunitat.”
Finalment, també en el marc de les línies d’acció estratègica, i en concret en l’àmbit de la lluita noviolenta, fixa com a un dels principals reptes la campanya Eines de País pel que suposa d’acció de creació d’alternatives. En aquest sentit, entre altres, ens commina a seguir “desenvolupant la implantació d’un sindicat nacional compromès amb la independència: cal que l’Assemblea faci un esforç per estendre el sindicalisme republicà” i reitera que “donarà suport als projectes engrescadors, institucionals o no, que tinguin com a objectiu la creació o implementació efectiva d’estructures d’estat.”
De tot l’anterior es desprèn una clara invitació a les Assemblees de Base a donar un pas endavant, mobilitzar-se i treballar en la consecució del objectius de l’entitat.
Per altra banda, la crisi sanitària en la que estem immersos ha fet surar a ulls de tothom les greus mancances estructurals i materials d’un dels col·lectius més vulnerables de la nostra societat com ara és el de la gent gran dependent. La greu situació viscuda a tantes i tantes residències del nostre país, amb milers de morts, ha posat al descobert una realitat que necessita amb urgència d’una revisió en profunditat del model.
La Sectorial de Jubilats-Gent Gran de l’ANC, per tant, com a col·lectiu directament implicat tant en la construcció d’un nou país com en la defensa dels drets de la gent gran, especialment la dependent, assumeix la tasca d’intentar elaborar una proposta de Pla Nacional de Residències que entenem que constitueix una estructura d’estat essencial pel futur de Catalunya.
Amb aquest objectiu s’ha creat un grup de treball, format per membres de la Sectorial amb el recolzament de companyes i companys d’altres Assemblees de Base i especialistes de l’àmbit residencial, que en els propers mesos dissenyarà i elaborarà el projecte que ha de culminar amb la proposta d’un Pla Nacional de Residències de Catalunya.
Por eso veo tan importante que las personas
como yo de origen Castellano, participemos en este proceso histórico que vive
Cataluña, el cual según nuestro criterio seria asegurar el porvenir de nuestros
hijos y en mi caso por mi edad mis nietos.
Yo puedo comprender los sentimientos de los demás, en cuanto a una decisión tan importante como
la presente, en la que se maneja el sentido de pertenencia, de los que viven
desde hace mucho tiempo aquí y la intranquilidad que sienten algunos españoles ante la posibilidad de perder lo que ellos llaman la
unidad de su patria.
Lo que no puedo comprender es que esos mismos
sentimientos no se consideren cuando se refieren a mí, ni a una mayoría de la
sociedad catalana que exige desde hace
mucho tiempo expresase en una votación democrática, con la condición añadida de
respetar el resultado que de ella salga.
La tranquilidad económica de unos, no puede
ser el freno para las aspiraciones de los otros, en un Estado de derecho
como se hace llamar el Reino de España, no se puede tener a toda una Nación
bajo la amenaza de intervención de fuerzas con carácter militar (Guardia
Civil) y la amenaza de usar la justicia
Española para acabar en la cárcel, todo
ello para defender la unidad del Reino, O mejor dicho, para dar la tranquilidad al resto del Reino
y seguir subvencionando hasta que la
vaca este ciega y seca
Cuando la mayoría de una Nación como
Catalunya, demuestra democráticamente
que quiere dejar de ser dependiente del Reino de España y no se le permite ni
siquiera hacer una Votación coma han
hecho otra Naciones sin Estado del mundo, quiere decir que Catalunya está
sujeta por la fuerza del Estado Español, por lo tanto es un país ocupado,
teniendo por ello derecho a la “Auto Determinación” como marcan las Naciones
Unidas.
Paco Martínez- Ex Secretari nacional de l’ ANC- Grup de treball de Jubilats per la independencia ANC y grupo de trabajo de Súmate.