Sí, jo ho he fet

Sí, jo ho he fet. Ara mateix. He fet la Sobirania Fiscal. Vull dir, he pagat l’import de l’IRPF a l’Agència Tributària de Catalunya. Fer-ho sembla contradictori quan els ànims independentistes estan en un moment de retrocés. Potser serà perquè soc una “rara avis”. Sincerament, crec que no. Soc dels independentistes convençuts que -ara més que mai- cal fer un pas endavant en l’afirmació de la nostra emancipació nacional.

No sé quants catalans farem aquest any la Sobirania Fiscal: potser uns cents, o uns milers… però estaria bé que seguéssim cents de mil, la nostra xifra màgica. Exercir la sobirania fiscal és una de les accions personals que ajuda directament a la construcció de la hisenda pública, un dels pilars imprescindibles de qualsevol Estat.

Sens dubte, la por és la raó principal que frena a molta gent a no fer el pas. Els diners generen sempre molt temor. En aquest cas, perquè la por està sustentada pels (falsos) rumors de què les persones que paguen els seus impostos a la Generalitat reben inspeccions fiscals per part de la hisenda espanyola: és evident que aquests relats provoquen un pànic immensurable, i que -amb tota seguretat- són una de les eines repressives de l’Estat espanyol.

De fet, és sorprenent perquè  tots els tràmits són exageradament simples i molt fàcils d’executar, sigui de forma presencial -el què jo he escollit- com per internet. Són sols tres passes: un dit i fet. En poques paraules, un procés que està a l’abast de tothom. Cal dir-ho: l’administració pública ha treballat molt bé per fer còmode aquest tràmit.

Per aquest motiu, he trobat a faltar una campanya de propaganda per part de la conselleria d’Economia i Hisenda de la Generalitat, animant a fer la Sobirania fiscal. Una campanya de la pròpia Agència Tributària de Catalunya reduiria notablement la por, incrementaria la recaptació i situaria en el marc mental de la societat catalana que ja tenim un país normalitzat.

És per això que en sembla estrany que el conseller Jaume Giró -que destaca notablement per la seva eficaç gestió i denuncia constant de l’espoli econòmic espanyol- no aprofiti aquesta oportunitat per deixar la seva empremta i generar confiança en una de les institucions que ha d’esdevenir cabdal per a la futura independència.

Encara hi ha molta feina per fer. Per posar un exemple: obrir més oficines per així tenir presència a les principals poblacions del país, ara per ara limitades sols a dinou, una xifra clarament insuficient per atendre especialment a la gent gran, sovint amb molts dubtes en els nous mitjans i que necessiten encara la presencialitat en els serveis públics.

Potenciar la Sobirania fiscal pot ser un punt i a part en el camí per a obtenir la plena capacitat de les prestacions de la hisenda catalana i gestionar tots els tributs dels contribuents catalans. Ha de ser una resposta ciutadana per a assolir una major recaptació pública: o en altres paraules, ser responsables de contribuir a una major distribució econòmica pel benestar social.

Som molts els qui tenim ganes de fer “desobediència” a Madrid i especialment de fer un acte de republicanisme útil que, un cop consumat, et dona per a un bon i llarg somriure. Som-hi!

Carles Feliu
Sectorial Gent Gran – ANC
gentgran@assemblea.cat

% d bloggers així: