Mai tan poques persones, potser un parell de centenars, han representat a tanta gent  i als sentiments de la gran majoria de la gent que viu en aquest meravellós país que es diu Catalunya. Us estic parlant de l’acte de reconeixement a la “gent gran” efectuat ahir a Mataró i en un homenatge a totes les “àvies i avis” que durant aquests últims quatre anys de repressió  han estat manifestant-se diàriament o setmanalment als carrers i als pobles de tot Catalunya en la defensa dels nostres empresonats o exiliats.  Ha sigut la “gent gran”, la dels cabells blancs, com va mencionar en Jordi Sánchez quan era el president de l’ANC, la que ha estat capdavantera en tots els moviments de revolta des del franquisme fins ara. Com bé va dir en Josep Maria de Fàbregues, coordinador de la Sectorial en la seva intervenció a l’acte: “la que ara és “gent gran” no sols van lluitar per la democràcia sinó també per la llengua catalana, per les escoles actives, per pujar el país, per al teixit empresarial, o la recuperació dels diaris en català. Sovint en situacions dures econòmicament i socialment, però es va fer tot amb empenta i saviesa, amb el sentiment de la reconstrucció de la identitat catalana i d’una nova societat que sempre ha volgut viure en llibertat i decidir per ella mateixa”.

L’acte va estar organitzat per la Territorial de Mataró i la Sectorial va participar juntament amb “la Taca d’oli”,  3a Joventut, Música per la Llibertat, Joan Bona Nit, Meridiana resisteix i Juristes del Maresme. En Jordi Pesarrodona va fer d’amfitrió. La Sectorial va muntar una carpa cedida per la AT del Masnou on vam poder informar de les nostres activitats i també la xarxa de voluntaris va efectuar inscripcions a la gent que per motius diversos no s’ha pogut fer els tràmits per ser membre del Consell de la República. Una jornada memorable que retrata fidelment l’orgull d’un poble.

.

Hi havia molta incertesa sobre l’assistència a la manifestació. El clima polític actual portava al desencís i quedar-se a casa i passar de tot. També la pandèmia no ha finalitzat i molta gent prioritza la salut, com ha de ser, especialment amb la gent gran. Per tot això, la convocatòria era un risc i no hi havia grisos; o blanc o negre.

El resultat que ja tots coneixem ha sigut extraordinari, xifres a part, la resposta ha sigut contundent i la base de l’èxit ha sigut la determinació de tots els socis i sòcies que formem part de l’Assemblea a tornar al carrer. Des del primer dia no hem dubtat en cap moment de la necessitat de dir clar i fort el nostre clam i que tots i totes hem encoratjat els nostres amics o familiars a participar d’una manera o altra, perquè el suport pot ser de moltes maneres.

A la manifestació hi havia moltes famílies, molt de jovent i com sempre molta gent gran. Segurament el fet que feia dos anys des de l’última manifestació i que la COVID-19 encara està present han fet quedar-se a casa a gent que teníem moltes ganes d’anar, per la qual cosa si en el futur cal repetir una resposta als polítics des del carrer, la xifra d’assistència serà molt superior i similar a les manifestacions més històriques.

El poble de Catalunya a tornar a estar fart dels enganys de Madrid, volem el retorn dels exiliats i la finalització de la repressió i podem dir que aquest 11-S ha sacsejat el moment polític previ a la taula del diàleg. Hem tornat a perdre la por als carrers, la nostra millor arma