Aquests dies s’estan produint al carrer importants protestes protagonitzades pels pensionistes. El detonant d’aquestes manifestacions ha estat la notificació del vergonyant increment anual del 0,25% en la pensió que reben milions de ciutadans i ciutadanes, que veuen així un any més com perden poder adquisitiu. D’aquesta manera, les pensions tornen a estar en el centre del debat polític. Fins ara, els impulsors d’aquestes protestes han estat diverses entitats de caire espanyolista, que ho han fet amb l’objectiu de recuperar l’aplicació de l’IPC a les pensions.
Deixant de banda l’oportunitat política d’algunes d’aquestes organitzacions espanyoles, des d’una visió de país nosaltres entenem que el greu problema de les pensions només es pot solucionar de manera satisfactòria, amb el desplegament de la República Catalana. Lamentablement, totes les protestes actuals estan abocades al fracàs ja què no s’ataca l’origen del problema. El model productiu de l’economia espanyola, de decisions centralitzades orientades a una economia de serveis que fomenta el treball precari i els sous baixos, impossibilita trobar sortides a les necessitats dels pensionistes. Espanya té un model econòmic dissenyat per donar servei a unes elits extractives al servei del poder de l’IBEX, oposat als interessos de les classes mitjanes i populars. Cap de les propostes dels partits polítics espanyols té la voluntat de canviar el model, ni potser la possibilitat de fer-ho. En tot cas, qualsevol millora que es proposi ara serà per tapar protestes i tallar un debat que hauria de ser de més envergadura.
Com ja s’ha dit, la millora de les pensions de totes les catalanes i catalans jubilats, així com el manteniment ferm del seu nivell adquisitiu passa –en el present i en el futur– per la creació de la República, ja que ens ha de permetre crear un nou model econòmic, punt bàsic per a una major generació de més llocs de treball, de més qualitat i amb millor nivell salarial.
Solament en una Catalunya Republicana podrem desenvolupar plenament els reptes d’aquest segle, com la creació de nous clústers i la societat 4.0. Les catalanes i catalans tenim en el nostre ADN de la innovació i l’emprenedoria, i disposem del potencial humà i tecnològic per assegurar que serà un èxit. Això a Espanya és i serà impossible.
Però per als pensionistes no tot és la pensió. Hi ha altres temes, com la salut, l’habitatge, la dependència o l’aportació social fruit de l’experiència de vida i treball, sobre les quals les jubilades i jubilats poden -i volen- dir la seva. Tot un futur harmònic que cal desenvolupar adequadament en una nova societat republicana.
Estem preparant una gran trobada que tindrà lloc el proper DIMECRES, 27 DE SETEMBRE A LES 18,30 a les Cotxeres de Sants, a Barcelona.
En propers dies us anirem donant detalls, però ara ja podeu anotar-os la data a l’agenda i preparar-vos per assistir-hi.
Us demanem que feu el possible per venir.
Perquè us demanem la vostra assistència?.
En primer lloc perquè els grans hi hem de ser. Si hem estat impulsors de tantes iniciatives, si hem estat presents en tants actes, més que mai hem de ser en aquest que és el nostre. Deixarem d’empènyer ara que ja estem al final?.
I també perquè nosaltres (que vam patir els franquistes des de la nostra infantesa), cedirem ara que tornen? SI NO ENS VA ABATRE UN GALLEC, ENS RENDIREM ARA DAVANT D’UN ALTRE ?.
I perquè amb la nostra presència massiva (em dit massiva, si) reforçarem el nostre paper en la Societat. No solament defensarem les nostres pensions. També defensarem el nostre pes en la Catalunya futura.
Hem d’omplir les Cotxeres ¡ Comptem amb tots vosaltres.
Les pensions es paguen amb el que cotitzen les empreses i els treballadors. Per tant, com més diners dediqui un Estat a la massa salarial, més diner tindrà per pagar els pensionistes.
Quina és la situació actual?
A Catalunya els salaris són més alts (24.449 € de mitjana) que a Espanya (22.790 €). Això vol dir que cada treballador català cotitza – aporta – més que un d’Espanya.
A Catalunya hi ha menys atur (15,3 %) que a Espanya (18,8 % comptant Catalunya. Espanya sola el percentatge seria més alt ). Això vol dir que hi ha més gent treballant (84,7 % contra 81,2 % ). Per tant, més gent cotitzant.
A Catalunya, per cada pensionista hi ha més treballadors en actiu que a Espanya. Això vol dir que a Catalunya hi ha més gent que aporta el seu esforç per pagar-los.
En els darrers 25 anys l’aportació de Catalunya a la Caixa de la Seguretat Social ha estat manifestament superior que la d’Espanya .
Espanya ja ha confessat que necessitarà cada any 15.000 milions d’euros per pagar les pensions. Dit d’una altra manera: Espanya avuija no pot pagar les pensions. (I Europa, la deixarà endeutar-se més per pagar-les?)
Quina serà la situació futura?
– En una Catalunya independent es crearan molts llocs de treball.
Funcionaris per les necessitats d’un nou tipus de govern: Ministeris, Hisenda Pública, Ambaixades…
Establiment d’empreses estrangeres
Port i Aeroport funcionant sense que els posin bastons a les rodes significaran un pol d’atracció d’empreses
La millora de les comunicacions implicarà també la creació d’empreses…
– Un govern situat a la vora podrà ser més eficient que un situat a 650 km. i sobretot amb interessos diferents.
– L’estalvi de 16.000 milions d’euros que marxen i no tornen permetrà noves inversions
– Catalunya no haurà de pagar les factures d’una mala gestió de molts anys (manteniment i pèrdues dels AVE, Castor, preu de l’electricitat, estructures inadequades.)
Només seran millores pels actuals jubilats?
Ben al contrari, a Espanya els treballadors actuals ho tindran ben difícil per cobrar la pensió. Espanya té un endeutament del 100 % del PIB (això vol dir que deu tant com produeix en un any), poca productivitat, salaris baixos i una més dubtosa perspectiva de futur.
En una Catalunya independent, en canvi, les perspectives són molt més positives. Té un deute més que raonable (35.4%) i la creació de treball, i per tant, de riquesa sembla garantida.
Tot això significa que en una Catalunya independent la jubilació dels que ara encara estan treballant també està més assegurada.
El bloc del no i el govern del PP, han adoptat l’estratègia de la por amb falsedats sobre les pensions.
Ni els experts ni cap dada objectiva avalen uns pronunciaments que només busquen suggestionar el vot.
El pagament de les pensions està garantit i un futur estat català podrà millorar-les.
Aquest proper diumenge, 27 de setembre, les catalanes i els catalans decidirem lliurement el futur polític que volem pel nostre país. A dia d’avui, ja ningú no posa en dubte que només el resultat de les urnes serà el que guiarà el nostre futur col·lectiu. La intervenció, aquest dies, dels principals líders mundials així ho fa palès.
Ens hauria agradat que aquesta campanya hagués propiciat un debat serè sobre propostes i arguments per decidir si Catalunya necessita d’un Estat. Malauradament, el bloc del NO, i especialment el govern del PP, no ho han volgut i han adoptat l’estratègia de la por. Han decidit que calia posar totes les estructures i forces de l’Estat en contra de Catalunya per fer por i suggestionar el vot lliure dels nostres conciutadans.
Si bé alguns arguments i pronunciaments han fregat més el ridícul que altra cosa, és trist i immoral que s’hagi volgut fer por amb un dels temes més sensibles que hi ha per a la gent gran: el cobrament de la seva pensió.
La cultura política espanyola té una llarga tradició a utilitzar les pensions com a eina electoral, malgrat els pactes per evitar-ho. Al llarg de la història ho han fet tant el PP com el PSOE. Aquest serà, també, un dels canvis que caldrà propiciar en el futur estat català: deixar d’utilitzar les pensions com a arma partidista electoral.
Cal donar confiança i seguretat a tota la població en general sobre el seu futur, però cal fer-ho especialment amb la gent gran. Després d’anys d’intens treball i en el moment de la seva jubilació cal donar tranquil·litat i estabilitat a les seves rendes econòmiques, i més en un moment en què en algunes famílies la pensió és el seu principal ingrés.
Per això ens entristeix que s’utilitzin falsament i com a eina de la por les pensions. Ho deixarem clar: el pagament de les pensions està garantit després del 27 de setembre i un futur Estat català podrà pagar sense problemes les pensions. A més, a diferència del bloc del NO, argumentarem amb dades el perquè.
El responsable legal de pagar les pensions és l’Estat espanyol, ja que és ell el que ha ingressat les cotitzacions dels pensionistes actuals. Si el PP, el PSOE o Ciutadans volen donar a entendre que no assumiran aquesta responsabilitat en el futur, que ho diguin clarament. Els electors obraran en conseqüència amb el seu vot.
En cas que hi hagi acord polític per a la constitució d’un futur Estat català, aquest assumirà, fruit de l’acord de repartiment d’actius i passius, el pagament de les pensions que ha de fer l’Estat espanyol. Sense acord polític és l’Estat espanyol el responsable legal de fer-ne efectiu el pagament.
I, per què un futur Estat català podrà pagar les pensions i fins i tot millorar-les? Breument, en tres motius, en donarem l’explicació:
1. El sistema actual de pensions és un sistema de repartiment. Són els cotitzadors actuals els que paguen les pensions del moment. A Catalunya hi ha més persones treballant que a la resta de l’Estat i les cotitzacions que paguen són superiors a les de la resta de l’Estat, perquè aquí els salaris són més alts. Hi ha, per tant, més ingressos que a la resta d’Espanya per a cada pensionista que ha de cobrar la seva pensió.
2. El PP i el PSOE fan servir l’argument que els darrers anys hi ha hagut dèficit a Catalunya en el sistema de Seguretat Social. És a dir s’han pagat més prestacions que no pas ingressos per cotitzacions. Si bé això és cert, el que no diuen és que aquest dèficit representa els darrers anys entre un 5 i un 10% del dèficit total espanyol. És a dir, Catalunya, amb el 16% de la població espanyola i el 20% del seu PIB, representa en època de crisi només entre un 5 i un 10% del dèficit total del sistema de pensions espanyol.
3. Analitzar durant un període curt, o fins i tot durant només un any, el saldo del sistema de la Seguretat Social és fer trampa. Cal mirar sèries llargues per tenir una visió àmplia. No fer-ho seria com voler jutjar la vida d’una persona pel que va fer o viure durant un any de la seva vida. Oi que fer-ho així seria trampós? Aquesta és l’anàlisi que ens volen fer creure el bloc del NO. Si analitzem els darrers 17 anys de què disposem dades veurem que el saldo total del sistema de Seguretat Social a Catalunya és positiu i a Espanya és negatiu. A Catalunya hi ha un superàvit de 24.124 milions d’euros, mentre que a Espanya hi ha un saldo negatiu de 82.702 milions d’euros.
I, doncs, per què si no hi ha cap dada objectiva sobre possibles problemes en el sistema de pensions a Catalunya, els partits del NO diuen que no es podran pagar les pensions? Per què cap economista de prestigi o reconegut avala que no es podran pagar les pensions en un futur Estat català?
Aquestes són les preguntes que haurien de respondre els partits del bloc del NO. Ens temem que com que cap dada els dóna la raó no ho faran i seguiran fent por a través dels mitjans de comunicació que els avalen la seva estratègia.
Ara que hem demostrat que no hi ha cap motiu per patir pel present i el futur de les pensions, us demanem que no deixeu que juguin amb els vostres sentiments. Voteu tranquil·lament i lliurement el proper diumenge. El nostre futur i la nostra dignitat estan en joc, no deixeu que malbaratin la il·lusió.
