Les pensions es paguen amb el que cotitzen les empreses i els treballadors. Per tant, com més diners dediqui un Estat a la massa salarial, més diner tindrà per pagar els pensionistes.
Quina és la situació actual?
A Catalunya els salaris són més alts (24.449 € de mitjana) que a Espanya (22.790 €). Això vol dir que cada treballador català cotitza – aporta – més que un d’Espanya.
A Catalunya hi ha menys atur (15,3 %) que a Espanya (18,8 % comptant Catalunya. Espanya sola el percentatge seria més alt ). Això vol dir que hi ha més gent treballant (84,7 % contra 81,2 % ). Per tant, més gent cotitzant.
A Catalunya, per cada pensionista hi ha més treballadors en actiu que a Espanya. Això vol dir que a Catalunya hi ha més gent que aporta el seu esforç per pagar-los.
En els darrers 25 anys l’aportació de Catalunya a la Caixa de la Seguretat Social ha estat manifestament superior que la d’Espanya .
Espanya ja ha confessat que necessitarà cada any 15.000 milions d’euros per pagar les pensions. Dit d’una altra manera: Espanya avuija no pot pagar les pensions. (I Europa, la deixarà endeutar-se més per pagar-les?)
Quina serà la situació futura?
– En una Catalunya independent es crearan molts llocs de treball.
Funcionaris per les necessitats d’un nou tipus de govern: Ministeris, Hisenda Pública, Ambaixades…
Establiment d’empreses estrangeres
Port i Aeroport funcionant sense que els posin bastons a les rodes significaran un pol d’atracció d’empreses
La millora de les comunicacions implicarà també la creació d’empreses…
– Un govern situat a la vora podrà ser més eficient que un situat a 650 km. i sobretot amb interessos diferents.
– L’estalvi de 16.000 milions d’euros que marxen i no tornen permetrà noves inversions
– Catalunya no haurà de pagar les factures d’una mala gestió de molts anys (manteniment i pèrdues dels AVE, Castor, preu de l’electricitat, estructures inadequades.)
Només seran millores pels actuals jubilats?
Ben al contrari, a Espanya els treballadors actuals ho tindran ben difícil per cobrar la pensió. Espanya té un endeutament del 100 % del PIB (això vol dir que deu tant com produeix en un any), poca productivitat, salaris baixos i una més dubtosa perspectiva de futur.
En una Catalunya independent, en canvi, les perspectives són molt més positives. Té un deute més que raonable (35.4%) i la creació de treball, i per tant, de riquesa sembla garantida.
Tot això significa que en una Catalunya independent la jubilació dels que ara encara estan treballant també està més assegurada.
El bloc del no i el govern del PP, han adoptat l’estratègia de la por amb falsedats sobre les pensions.
Ni els experts ni cap dada objectiva avalen uns pronunciaments que només busquen suggestionar el vot.
El pagament de les pensions està garantit i un futur estat català podrà millorar-les.
Aquest proper diumenge, 27 de setembre, les catalanes i els catalans decidirem lliurement el futur polític que volem pel nostre país. A dia d’avui, ja ningú no posa en dubte que només el resultat de les urnes serà el que guiarà el nostre futur col·lectiu. La intervenció, aquest dies, dels principals líders mundials així ho fa palès.
Ens hauria agradat que aquesta campanya hagués propiciat un debat serè sobre propostes i arguments per decidir si Catalunya necessita d’un Estat. Malauradament, el bloc del NO, i especialment el govern del PP, no ho han volgut i han adoptat l’estratègia de la por. Han decidit que calia posar totes les estructures i forces de l’Estat en contra de Catalunya per fer por i suggestionar el vot lliure dels nostres conciutadans.
Si bé alguns arguments i pronunciaments han fregat més el ridícul que altra cosa, és trist i immoral que s’hagi volgut fer por amb un dels temes més sensibles que hi ha per a la gent gran: el cobrament de la seva pensió.
La cultura política espanyola té una llarga tradició a utilitzar les pensions com a eina electoral, malgrat els pactes per evitar-ho. Al llarg de la història ho han fet tant el PP com el PSOE. Aquest serà, també, un dels canvis que caldrà propiciar en el futur estat català: deixar d’utilitzar les pensions com a arma partidista electoral.
Cal donar confiança i seguretat a tota la població en general sobre el seu futur, però cal fer-ho especialment amb la gent gran. Després d’anys d’intens treball i en el moment de la seva jubilació cal donar tranquil·litat i estabilitat a les seves rendes econòmiques, i més en un moment en què en algunes famílies la pensió és el seu principal ingrés.
Per això ens entristeix que s’utilitzin falsament i com a eina de la por les pensions. Ho deixarem clar: el pagament de les pensions està garantit després del 27 de setembre i un futur Estat català podrà pagar sense problemes les pensions. A més, a diferència del bloc del NO, argumentarem amb dades el perquè.
El responsable legal de pagar les pensions és l’Estat espanyol, ja que és ell el que ha ingressat les cotitzacions dels pensionistes actuals. Si el PP, el PSOE o Ciutadans volen donar a entendre que no assumiran aquesta responsabilitat en el futur, que ho diguin clarament. Els electors obraran en conseqüència amb el seu vot.
En cas que hi hagi acord polític per a la constitució d’un futur Estat català, aquest assumirà, fruit de l’acord de repartiment d’actius i passius, el pagament de les pensions que ha de fer l’Estat espanyol. Sense acord polític és l’Estat espanyol el responsable legal de fer-ne efectiu el pagament.
I, per què un futur Estat català podrà pagar les pensions i fins i tot millorar-les? Breument, en tres motius, en donarem l’explicació:
1. El sistema actual de pensions és un sistema de repartiment. Són els cotitzadors actuals els que paguen les pensions del moment. A Catalunya hi ha més persones treballant que a la resta de l’Estat i les cotitzacions que paguen són superiors a les de la resta de l’Estat, perquè aquí els salaris són més alts. Hi ha, per tant, més ingressos que a la resta d’Espanya per a cada pensionista que ha de cobrar la seva pensió.
2. El PP i el PSOE fan servir l’argument que els darrers anys hi ha hagut dèficit a Catalunya en el sistema de Seguretat Social. És a dir s’han pagat més prestacions que no pas ingressos per cotitzacions. Si bé això és cert, el que no diuen és que aquest dèficit representa els darrers anys entre un 5 i un 10% del dèficit total espanyol. És a dir, Catalunya, amb el 16% de la població espanyola i el 20% del seu PIB, representa en època de crisi només entre un 5 i un 10% del dèficit total del sistema de pensions espanyol.
3. Analitzar durant un període curt, o fins i tot durant només un any, el saldo del sistema de la Seguretat Social és fer trampa. Cal mirar sèries llargues per tenir una visió àmplia. No fer-ho seria com voler jutjar la vida d’una persona pel que va fer o viure durant un any de la seva vida. Oi que fer-ho així seria trampós? Aquesta és l’anàlisi que ens volen fer creure el bloc del NO. Si analitzem els darrers 17 anys de què disposem dades veurem que el saldo total del sistema de Seguretat Social a Catalunya és positiu i a Espanya és negatiu. A Catalunya hi ha un superàvit de 24.124 milions d’euros, mentre que a Espanya hi ha un saldo negatiu de 82.702 milions d’euros.
I, doncs, per què si no hi ha cap dada objectiva sobre possibles problemes en el sistema de pensions a Catalunya, els partits del NO diuen que no es podran pagar les pensions? Per què cap economista de prestigi o reconegut avala que no es podran pagar les pensions en un futur Estat català?
Aquestes són les preguntes que haurien de respondre els partits del bloc del NO. Ens temem que com que cap dada els dóna la raó no ho faran i seguiran fent por a través dels mitjans de comunicació que els avalen la seva estratègia.
Ara que hem demostrat que no hi ha cap motiu per patir pel present i el futur de les pensions, us demanem que no deixeu que juguin amb els vostres sentiments. Voteu tranquil·lament i lliurement el proper diumenge. El nostre futur i la nostra dignitat estan en joc, no deixeu que malbaratin la il·lusió.
El govern espanyol i els partits espanyolistes estan fent el discurs de la por per contrarestar l’independentisme. No fan cap oferta atractiva per quedar-se a Espanya, i si algú insinua fer alguna concessió a Catalunya immediatament és corregit o ha de retractar-se del que ha dit.
A més, el seu discurs està ple d’incoherències. Per una banda, el govern espanyol afirma que la independència mai es produirà, i, per l’altra, que una Catalunya independent patiria totes les calamitats. Així mateix, demostren un desconeixement total de la realitat catalana. S’han cregut la caricatura que han fet de Catalunya. En són un exemple les recents declaracions de Pablo Iglesias en què diferenciava els catalans pel seu origen.
Un dels temes recurrents en el discurs de la por és que una Catalunya independent no tindria prou recursos per pagar les pensions. Es tracta d’una qüestió molt sensible i que pot incidir sobre el sentit del vot d’alguns col·lectius el 27-S. El missatge que voldria transmetre en aquest article és que les pensions estan més assegurades en un estat català que no pas en l’estat espanyol. Per tant, la realitat és completament diferent del missatge que dóna el govern espanyol.
En primer lloc, s’ha de dir que els recursos per pagar les pensions no ens els ha de donar Madrid. Si Catalunya esdevé un estat independent, les pensions es finançaran amb les cotitzacions dels treballadors catalans. Els empresaris catalans ingressaran a l’administració de la Seguretat Social catalana les cotitzacions provinents dels salaris dels seus treballadors i, d’aquesta manera, cada mes hi haurà un traspàs de recursos dels treballadors cap als pensionistes. Aquest mètode en què es basa el finançament de les pensions es coneix amb el nom de sistema de repartiment. Per tant, és un error pensar que els jubilats cobren d’un fons format per la capitalització de totes les cotitzacions que han anat pagant al llarg de la seva vida laboral, i que aquest fons està en mans del govern espanyol. La quantia pagada en la seva etapa laboral va servir per pagar les pensions dels que llavors estaven jubilats.
En segon lloc, es constata que la Seguretat Social té un saldo –resultat de la diferència entre ingressos (cotitzacions) i despeses (pensions, prestacions d’atur, etc.)– millor a Catalunya que a la resta de l’Estat. Quan hi ha un saldo positiu (superàvit) és en termes relatius més gran a Catalunya que a la resta de l’Estat, i quan hi ha dèficit (saldo negatiu), com passa actualment a causa de la crisi econòmica, és més petit a Catalunya. Tot això fa que a mitjà i llarg termini els resultats siguin més favorables per als catalans.
Per exemple, i en sentit figurat, si del 1995 al 2011 Catalunya hagués posat en una bossa les cotitzacions dels treballadors catalans i n’hagués anat traient els recursos per pagar les pensions, l’atur i altres prestacions econòmiques de la Seguretat Social, el 2011 hi hauria hagut un saldo positiu de més de 20.000 milions d’euros. Ens haurien sobrat recursos. Si alhora hi hagués hagut una altra bossa per a la resta de l’Estat, el 2011 en aquesta altra bossa no hi hauria hagut recursos, sinó un dèficit de més de 100.000 milions.
Aquest saldo més favorable a Catalunya es deu a tres factors: 1) a una taxa de dependència (relació entre la població de més de 65 anys i la població en edat de treballar) més petita a Catalunya que a Espanya; 2) a una situació del mercat de treball millor (a Catalunya hi ha més ocupació); i 3) a una cotització mitjana més alta, de resultes d’uns salaris més alts.
Actualment el dèficit de l’administració de la Seguretat Social es finança amb aportacions del seu Fons de Reserva i dels pressupostos de l’Estat. Aquest fons s’ha format amb els recursos provinents dels superàvits produïts en els anys de més bonança econòmica.
Ara la pregunta és: actualment Catalunya podria finançar el dèficit de la Seguretat Social si esdevingués independent? Doncs sí. Primer, perquè podria utilitzar els recursos provinents de la seva pròpia hisenda. El Consell Assessor per a la Transició Nacional ha calculat que en una Catalunya independent el guany fiscal, el que es produiria després de finançar totes els serveis de la Generalitat i les noves estructures d’estat, seria de més d’11.000 milions d’euros. Segon, perquè en una possible negociació amb l’estat espanyol del procés d’independència s’hauria de reclamar una proporció dels recursos del Fons de Reserva de la Seguretat Social, ja que aquest fons es va formar, en part, amb els superàvits de la Seguretat Social a Catalunya.
En conclusió, l’escenari de futur del sistema de pensions és més favorable a Catalunya que a Espanya com a conseqüència del fet que Catalunya és més rica i té més potencialitat fiscal, de la menor dependència demogràfica i de la millor situació del mercat de treball català. Les dades ens permeten constatar que les pensions estan més assegurades a Catalunya que no pas si es continua formant part de l’estat espanyol.