El camí cap a la Independència no té aturador. L’Assemblea té el compromís de ser decisiva i si fa un temps va promourà el Consum Estratègic per enfortir el consum local, ara toca fer un pas més per enfortir una de les estructures més importants d’un Estat com és la hisenda i en particular la de la Generalitat.
Amb la campanya de sobirania fiscal, Jo pago a Catalunya, situem el Govern en una posició de força de cara a la ruptura amb l’Estat espanyol. Hem d’aconseguir que les institucions catalanes tinguin el control del màxim d’impostos possibles.
Actualment, la Generalitat tan sols recapta el 5,3 % de cotitzacions, taxes i impostos. Ara és la liquidació d’impostos però més endavant hauran de ser les declaracions de la renda i així fins a aconseguir que siguin tots els impostos que paguem els catalans.
Jo pago a Catalunya, és una campanya que ens permetrà anar prenent poder a l’administració espanyola i atorgar-li a la catalana. Hem de reforçar les nostres institucions i obligar-les a estar ben preparades per quan es porti a terme la ruptura amb l’Estat espanyol.
Si vols tenir més informació, pots fes clic aquí. També a la pàgina principal de la web, hem creat un enllaç que estarà de forma permanent per accedir en qualsevol moment, si tens algun dubte.
Sota una aparença d’una entitat tècnica i neutre s’amaga el veritable enemic del benestar social de la gent gran. El Banco de España és el principal ideòleg i estrateg per aplicar les polítiques econòmiques més liberals i regressives i amb més influencia en els cercles polítics dels dirigents polítics de Madrid. El seu ideari considera que les polítiques socials sols perjudiquen l’economia de mercat i que cal evitar els impostos i les regulacions.
El Banco de España va ser el principal promotor per eliminar del mapa a les caixes d’estalvi catalanes, la majoria d’àmbit comarcal i provincial, que eren un motor financer en donar suport econòmic i social al teixit productiu i entitats local del nostre país. Va ser una operació d’un gran abast per donar tot el poder a la gran banca, de més fàcil control des de Madrid. Igualment, el BE és el gran culpable de la crisi del 2008, perquè no va posar cap fre a la bombolla hipotecaria promoguda pels bancs i que tant va beneficiar a l’especulació i la corrupció dels partits polítics espanyols.
El Banco de España quan parla sempre dona lliçons. Ho fa amb un to amenaçador, esbroncant que els pensionistes tinguin per exemple una casa de propietat, en lloc d’haver invertit aquests diners en plans de pensions de la banca de l’IBEX. En realitat el que voldria el BE és que els jubilats visquessin dels diners invertits en plans de pensions per així poder pagar les pensions més baixes possibles i dinamitant el sistema contributiu actual. Però la realitat diu que a España, els plans de pensions tenen una de les rendibilitats més baixes d’Europa, un 1% de mitjana, per culpa de les altes comissions dels bancs. Sols cal recordar el cas de Xile, que ha fet la política que pregona aquí el BE, i on els plans de pensions van fer fallida deixant als pensionistes en la més absoluta misèria. Si fessin cas al BE, ara el 80% de l’import de les pensions serien per pagar el lloguer de la casa. A més els diners dipositats en els plans de pensions estarien absolutament desvaloritzats perquè els seus rendiments sempre estarien sota l’IPC. Això voldria dir que la majoria dels pensionistes estarien a la més absoluta pobresa. Per contra la banca obtindria grans beneficis, com sempre.
El Banco de España també alerta als poders econòmics del llast que signifiquen les pensions actuals i el sistema contributiu, en un recent estudi, afirma que la majoria dels pensionistes cobren quatre vegades més del que han aportat en la seva vida laboral. Cal recordar que 3,34 dels 6,08 milions de pensions de jubilació que es paguen a España no arriben als 1.000 euros, 1,06 milions necessita complements perquè no arriba al mínim i que les pensions de viudetat que afecten 670.000 persones són sols de 683 €. Per cert el sou del màxim dirigent del BE és de 185.000 anuals, a més de totes les dietes, cotxe oficial, viatges pagats, menjars i altres despeses derivades del càrrec i que pot arribar al 80% del seu sou. Com és un càrrec públic, això vol dir que li paguem tots nosaltres amb l’espoli fiscal català.
Tant el PP com el PSOE han utilitzat els estudis d’aquesta entitat per aplicar totes les polítiques regressives de caràcter estratègic. Aquests informes són les excuses idònies per les reformes que sempre han perjudicat les pensions i que perjudiquen amb la més absoluta impunitat el benestar de tots els jubilats i jubilades. Es distreu als pensionistes amb pujades irrisòries i vergonyoses i alhora es fan lleis per reformar regressivament els pactes de Toledo.
Està clar que l’únic camí per acabar amb aquest conjunt d’injustícies econòmiques que afecten greument el benestar de la gent gran és la independència. No podem acceptar uns atacs continuats de tants i anys i està clar que reformar les institucions com el Banco de España és del tot impossible. Com en altres tantes coses, si volem mantenir i millorar el nostre benestar i especialment el dels nostres fills i filles cal proclamar la República Catalana.
Un motiu per anar el dia 11-S, a la seu del Banco de España a la plaça de Catalunya. T’esperem.
El nostre company Antoni Alsina ha traspassat. Una gran persona, estimat per tothom, especialment pels membres de la Sectorial que vam tenir la sort de compartir amb ell molts moments i activitats. Aconseguir la independència de Catalunya va ser una prioritat en la seva vida per la qual va posar infatigablement tota la seva vàlua personal.
En Pere Gabarra el recorda com un gran organitzador i treballador, diu: “Com els dos havíem treballat en multinacionals com executius, ens vam entendre ràpidament. Va ser fàcil compartir les nostres experiències que ens va ser molt útils per preparar i organitzar les funcions i activitats de la Sectorial que aquells temps estàvem posant en marxa. Pel seu caràcter no li va costar gens començar a fer xerrades i recordo amb emoció la primera que vàrem fer al Centre Cultural Casa Orlandai a Sarrià”.
D’aquests inicis, engrescadors i il·lusionats pel projecte que s’estava construint van sorgir amistats sinceres amb els membres de la sectorial. Com diu en Xavier Farré: “el seu caràcter afable i proper facilitava les empaties personals i sobretot sabia escoltar”. Les seves aportacions al grup de treball eren assenyades i respectades per això ha estat una persona cabdal en el creixement i consolidació de la Sectorial de Jubilats.. També en Jaume Pera, recorda la seva gran capacitat de treball: “Vam decidir ampliar la Sectorial i es va preparar la primera trobada de Jubilats al Centre Cívic de la Sedeta l’any 2013. Per tenir una gran assistència, durant dies, mati tarda i nit van estar fent trucades a la gent gran de l’ANC”.
A més del seu compromís per la Independència, la història era la seva passió. En Pep Seguer recorda perfectament la conferència que va fer a la Sedeta amb el títol de: “La independència. En què ens pot ajudar la història”. Ell creia que explicar la història era una part important de l’argumentari què ens podia ajudar per aconseguir la República Catalana. A principis del 2018 en Josep Maria de Fàbregues li va demanar organitzar una nova trobada de jubilats per reformular totes les activitats de la Sectorial, però aquest encàrrec va quedar truncat doncs la malaltia ja es va donar a conèixer.
Un home ple de vida, optimista i valent davant de les adversitats que patia. Molts de nosaltres recordem la seva assistència al punt de trobada dels jubilats i jubilades a la diada del 2018. La malaltia no el va conformar ni refugiar-se en ell mateix, i prova d’això va ser que l’estiu passat es va casar amb la seva companya Rita. El seu amor per la llibertat de Catalunya ha tingut un immillorable hereu amb el seu fill Adrià, actualment Secretari Nacional i Coordinador de la Comissió de Comunicació de l’Assemblea. Tots i totes el trobarem a faltar i sense cap dubte i amb més força que mai seguirem el seu compromís d’obtenir la llibertat del nostre poble que l’Antoni tant va somniar.
