Articles socis

Es cert que gairebé s’han esvaït  tots els arguments de la por, ja no s’aguanta l’argument de sortida de l’Euro, ni el tema de la nacionalitat, tampoc de que “ens faran fora d’Europa” ni ningú es creu que vagarem per les galàxies pels segles del segles.

Però encara hi ha una por que no queda del tot superada, “Què passarà amb les pensions?”.

Tot i sent un dels temes més fàcils de demostrar, (hi ha una pila d’informes de molts experts que així ho diuen) està vist que també es un dels temes que més pors estàs produint a la gent gran.

Es potser perquè tenim conceptes errats?.
Es potser perquè aquesta por es innata?.
Es perquè ningú no ens ho ha explicat amb senzillesa, honestedat o sense interessos establerts?.

Sigui quina sigui la raó, el remei està en nosaltres mateixos. A les persones grans ens atribueixen el seny, doncs bé, siguem assenyats i fem servir la lògica que ens dona tanta experiència acumulada. Potser no cal llegir massa informes, potser només cal que ens contestem nosaltres mateixos aquestes preguntes.

• Si les pensions de cada any surten d’una caixa on s’ingressen les cotitzacions del treballadors d’aquest mateix any. Pot tenir Catalunya prou treballadors per omplir la caixa?.
• Si els sous dels treballadors de Catalunya són més alts de mitjana que la mitjana dels actuals treballadors d’Espanya. Poden ser les nostres pensions igual que ara o fins i tot més altes?.
• Pot un nou país com Catalunya basar el seu futur en el benestar de la seva població, en el ben entès que sí. Cal pensar que les nostres pensions tindran un tracte just i exquisit?.

No calen gaires arguments més, ni complicats informes macroeconòmics, ni arguments de por, cal només fer servir el nostre seny que tant ens caracteritza a la gent gran.

Lluís Gili
Membre de la Sectorial de Jubilats de  l’ANC

Llegeixo una noticia al Vilaweb del dia 9 d’agost prou interessant. noticia Vilaweb.

Un polític del Partit Popular austríac el Sr. Franz Schausberger fa unes declaracions en les que critica la UE perquè no fa res en el cas català, i va més enllà, es permet fer recomanacions a la UE dient: la Unió Europea hauria de desenvolupar un ‘procés d’ampliació interior per a solucionar la qüestió catalana.

I com diu l’article aquest senyor no és qualsevol, el seu partit governa en coalició a Àustria I a més presideix una fundació o Institut: IRE, Institut per les Regions Europees que té com missió: tradueixo el primer i quart paràgrafs.

Els nostres Principis

~ Europeus i regionals

Les nostres activitats s’enfoquen a nivell regional Europeu. Treballem en contacte permanent amb responsables econòmics i polítics i també amb la societat civil de tots els paisos d’Europa. Com a partidaris del procés d’integració Europea ens adherim als principis Europeus de tolerància, enteniment internacional i de subsidiarietat.

~ Sostenibilitat i enfocament orientat positiu 

Més de 100 regions, pobles, ciutats i empreses son membres de l’IRE. La seva connexió és l’interès per convertir les idees en accions i reforçar la importància de les regions i els municipis en el procés de les grans decisions polítiques. L’IRE col·labora amb ells mitjançant una extensa xarxa de responsables polítics, econòmics i de la societat civil i oferint la nostra experiència en àrees de regionalització i descentralització de les diferents àrees polítiques.

Fi de la traducció

Una altra veu que entén que la UE té un problema intern i que com fa el Sr. Rajoy, mira cap un altre costat, fins que el problema li explotarà a les mans, i llavors diran: que ha passat?. Com és que no hem sabut preveure?. I ara que fem?

Pere Gabarra
Responsable activitats adherits
Sectorial Jubilats
ANC

Balanzas fiscales y sus métodos

Dice Sala i Martí que hay dos métodos para calcular las Balanzas Fiscales: la correcta y la incorrecta; por supuesto la que emplea el gobierno de España es la incorrecta.

El método que nos presenta este gobierno (“Cuentas Publicas Territorializadas”) es un método no homologado internacionalmente, inventado por el economista de cabecera de Montoro, vinculado a Ciudadanos, para hacer maniobras de distracción del Estado. De todas formas es un eufemismo más de los que nos tienen acostumbrados, pues no deja de ser el método de Carga Beneficio, retocado por el famoso Ángel de la Fuente.

El método “Carga Beneficio” es subjetivo ya que un tercero decide que es lo que nos beneficia. Este método podría ser válido para un Estado con una circunscripción única, no para un estado compuesto como el autonómico. Por ejemplo, el Gobierno decidió que el AVE (de Madrid a todas partes) beneficiaba a todos los españoles, por lo tanta la carga recae sobre todos los españoles. Madrid tiene actualmente más de un millos de funcionarios que, por trabajar en los ministerios, algunos descentralizados y no desmontados, dejan su IRPF, su consumo, su IVA en Madrid. Sin embargo la carga de Salarios, SS.SS, se imputa a toda España.

El método más aceptado internacionalmente respecto a las Balanzas Fiscales, y para mí el más justo, es el de “Flujo Monetario”. Tanto pongo, tanto me devuelven. Y para un catalán, “això són fabes comptades”.

Por lo tanto que no mareen la perdiz y si les salimos tan caros, tan pesados y tienen que estar haciendo tanto trabajo para desmontar nuestras supuestas mentiras, no comprendo por qué tanto problema, que nos dejen votar y si sale Sí Sí nos vamos y todos contentos.

Paco Martínez