DIFICIL ENCAIX ENTRE CATALUNYA I ESPANYA
Als mitjans espanyols s’ha consolidat la imatge que els independentistes AIXEQUEM MURS” contra” els espanyols. S’ha difós tant que avui forma part del subconscient col·lectiu de la societat espanyola, “recordem (el a por allòs) del desembarcament del PIOLIN VAXELL” el 01 d’octubre del 2017″
Dos matisos importants.
1. Qui aixeca aquests murs? Aquí hi ha la història. Posem els fets en ordre cronològic i analitzem continguts. És “contra” els espanyols o per “defensar” la pròpia identitat, valors democràtics, de justícia social, de llibertat, de benestar merescut? Ho abordem…?
2. Qui aixeca aquests murs…? Els murs mentals existeixen des de fa segles. I alguns s’han construït amb gran violència. Avui es reflecteix en un fenomen social anomenat “catalanofòbia”. Algunes dades: Felip IV (sobre 1650): “Cal imposar a Catalunya els usos i costums castellans”. Felip V en guanyar la guerra de “successió”: Tractat de Nova Planta. Va anul·lar tots els drets històrics, va tancar Universitats, va acomiadar tots els funcionaris catalans i els va substituir per castellans. Va prohibir el català.
En el fons era un crònic objectiu de “castellanitzar”, assumir plenament Catalunya “baix” Castella. Espanya no existia encara. Donem un salt en la història i anem al segle XX, XXI. Repassem les hemeroteques espanyoles. Sobren fets i literatura per comprovar la construcció d’una muralla que intentava “tancar” Catalunya. El “cas” català sempre ha estat, és, un problema per a Castella, per a Espanya. Aquesta té una dificultat atàvica per assimilar les diferències que s’ allunyin de la seva cultura, que no se sotmetin al seu poder i puguin dominar plenament.
Algunes cites:
- “Són els catalans un avortament monstruós de la política” (Quevedo, 1640) “Per controlar els catalans cal bombardejar Barcelona cada 50 anys”. Ho va dir Espartero. Azaña, el tingut per demòcrata i admirat, ho va corroborar. També ho va fer Fraga.
- “Donin quatre ximpleries als catalans perquè no se’n vagin”. (J. Segura, del PSOE)
- “Tots els catalans són una merda”, “Catalunya ha de ser destruïda, aniquilada”. (Galinsoga).
- “El sentiment català és una malaltia”. Silvela.
- “Cal omplir Catalunya de gent de parla castellana per assegurar el manteniment del sentiment espanyol”. Calvo Sotelo (UCD, 1983)
- “Fraga em va dir: mireu vostè Catalunya és una terra conquerida”. Jorge Verstrynge
- “Volem espanyolitzar els alumnes catalans”. Wert/Rajoy.
Podria recordar-vos moltes més frases d’aquest tipus, però no cabrien en aquest escrit. Reflecteixen l’actitud dels dirigents i alimenten la “programació mental” de la societat espanyola. Curiosament, és molt difícil trobar declaracions d’aquest tipus a Catalunya “en contra” d’Espanya.
És un mur mental petit? Hi ha molt més a afegir. Exemple: la recollida de signatures contra Catalunya que va fer el PP per anul·lar un Estatut “constitucionalment elaborat, aprovat per dos parlaments, ratificat per la gent de Catalunya i signat pel rei”. No hi ha antecedents d’un fet així en cap estat democràtic. Però, pitjor encara: El mateix Tribunal Constitucional no era “constitucional”. Havia estat manipulat pel PP. Així està publicat. I, una cosa pitjor: la Constitució obliga que l’Estatut que s’apliqui a Catalunya ha d’estar ratificat per la seva gent. El text que va sobreviure no ha estat sotmès a referèndum per tan Catalunya, avui, està “fora” de la Constitució. Mentre això feia el PP, el PSOE, “tots” els altres partits i mitjans espanyols estaven en silenci. No volien perdre vots a Espanya. Aquesta sentència del Constitucional va significar un “punt sense retorn”. Avui un alt tant per cent de la societat catalana es dirigeix a un Estat propi. Aquest interès espanyol de perseguir la victòria total i la humiliació de tot un poble s’ha tornat en contra de l’Estat espanyol. Ho va avisar l’expresident Montilla a Zapatero: “creixia la desafecció”. Ningú li va fer cas. ¿Reacció? Una de les majors manifestacions pacífiques a Europa: més d’1.500.000 persones. Qui construeix murs entre Espanya i Catalunya…?
Atac… o defensa…?
Davant d’aquesta agressió que porta segles, què ha fet la societat catalana que té dignitat…? Defensar-se!. Molts poden recordar la guerra de la Independència. No va ser una guerra “contra” els francesos. Va ser per “defensar-se” de la seva invasió. Això pot ajudar a entendre Catalunya.
Què defensen els catalans…? El mateix que els espanyols en aquesta guerra: la seva Identitat, cultura, llengua. La seva llibertat. Les seves propietats, estil i nivell de vida. Però ara n’hi ha més a afegir perquè s’han incorporat conceptes que els catalans, de mentalitat molt europea, viuen amb especial intensitat: una autèntica democràcia, una justícia social avançada, un tracte digne. La dependència d’Espanya impedeix tot això. I molts fets ho demostren.
Què defensen? Un nivell de vida que mereixen pel que generen. Pateixen un espoli reconegut per mitjans internacionals: el 9% del PIB anual. El més alt d’Europa. Ho va publicar La Vanguardia. Es pot calcular: el 9% del PIB 22.000 milions a l’any… L’Estat no executa les inversions reiteradament promeses en infraestructures que són vitals ¡fins i tot per a Espanya! Exemple: eix mediterrani, connexió dels ports de Barcelona i Tarragona amb el seu complex petroquímic que és el més important del sud europeu. N.II amb un sol carril per direcció, passant per rotondes, semàfors, pobles. És l’únic cas a la xarxa espanyola. Etc.
Què defensen…? Són els qui generen més riquesa productiva, tenen més empreses, generen feina, atrauen multinacionals capdavanteres. Són el 25% de totes les exportacions espanyoles. ¿Succeeix això en les autonomies que només es preocupen que els arribi la subvenció…? Això és el que molts, polítics i espanyols, entenen per “federalisme”, “equitat”. Quan un president català va anar a demanar un sistema com el d’Euskadi, el socialisme català (PSC) va di “defensarem amb ungles i dents que Catalunya No tingui un sistema com el basc”. Com qualificar això? Quin partit s’oposa al benefici de que els seus militants i votants estiguin tan castigats…? Els catalans defensen gestionar els propis recursos. Catalunya és el “motor” de l’Estat. “Són els millors. Catalunya ens traurà de la crisi” va dir Montoro. Però està asfixiada. Tots ho reconeixen. Fa 10 anys que s’havia d’haver revisat el sistema de finançament autonòmic. No s’ha fet. No interessa perquè així els catalans continuen pagant.
Què defensen els catalans…? Justícia social avançada. Totes les lleis del parlament català a favor dels necessitats són anul·lades pel Constitucional. Aquí hi ha les hemeroteques que ho recullen. Creixen els índexs de pobresa, però això no preocupa la societat espanyola.
Qui genera murs…? Qui se’n vol deslliurar…?
Los Polacos (mot despectiu aplicat a “tots” els catalans) tenen molts motius per creure que existeixen enormes i creixents murs que estan “en les ments de polítics, mitjans de comunicació, ciutadans espanyols”. Per això tindrem que decidir lliurement, si volen seguir “dins o fora” d’aquet mur espanyol. Hi va la pròpia llibertat, sentit de la democràcia, la dignitat, la felicitat. Són valors tan preuats que defineixen la forma de nostra vida.
No és la societat catalana que ha “reaccionat” qui construeix murs. El que és sorprenent d’aquest mur anomenat “catalanofòbia” és que durant molt de temps s’ha aixecat per ignorància social, però també per ambició de poder dels dirigents espanyols que no els importa l’odi que puguin crear per tal de guanyar vots. Per por al que és diferent, al qual parla un altre idioma. Per un desig incomprensible d’humiliar els catalans que reaccionen. Jo vaig conèixer un important directiu espanyol que davant meu em va dir: “Els catalans sou admirables per la vostra capacitat de treball. Sou nostres, però no dels nostres”. Això s’anomena “colonització”. Perquè s’han aixecat els murs? perquè la societat espanyola visqui millor… a costa de la catalana, de “tots” els que viuen, treballen, generen riquesa a Catalunya. I grans partits i sindicats espanyols callen.
Els murs entre Espanya i Catalunya no les aixequen els catalans. . Davant d’aquesta situació els que tenim dignitat democràtica què hem de fer…?
24/01/2025