Repassant part de la història de Catalunya.
Modernes oficines comercials-antics- Consolats de mar
En contestació a la polèmica sobre les modernes ambaixades catalanes comercials, tan injuriades pels diferents governs de l’Estat Espanyol, tot i ser actualment Catalunya l’autonomia mé exportadora del Reine d’Espanya i tan productiva (el seu lideratge indiscutible es reflexa en els balanços donats pel mateix MIniteri) i fent notar que la seva contribució a les exportacions ha estat la espectacular xifra del 25% fet que explica que una de cada quatre exportacions que realiza Espanya té el seu origen en empreses catalanes.
Per què aquesta fòbia que Catalunya tingui unes oficines comercials a tot el món, si es demostra que fan un gran servei? Quan està demostrat que la majoria de les comunitats les tenen i l’efecte que produeixen les exportacions és molt menor que el que produeix Catalunya. Cal recordar que a través de la gran participació que té Catalunya amb el seu dèficit fiscal, calculat entre un 7 o 8% anual, els beneficis de Catalunya són repartits entre tots els Espanyols i la quantitat de catalans vinguts de tot Espanya, també se’n beneficien que Catalunya tingui una gran exportació i una força empresarial que mantingui la capacitat d’ocupació i tot això, malgrat tenir un Estat en contra.
Disparar-se un tret al peu, per part de tots els governs espanyols
Us explicare que vol dir, el que jo anomeno, “disparar-se el tret al peu”, no és només una qüestió de la capacitat o no que els diferents governs, procurin un desenvolupament que alliberi les comunitats receptores de la dependència externa i per defecte de la “Espanya buidada”. D’altra banda, també és una qüestió interessada de retallar les capacitats productives de les autonomies més contribuents. Si els impostos generats per les autonomies més productives no retornen, per exemple: en infraestructures ferroviària, oficines comercials, trens de mercaderies d’amplada internacional, el tan esperat i necessari Corredor Mediterrani, tot això que ajuda importantment a la indústria ia l’exportació, no només en surten perdent, sinó que en surten perdent el conjunt d’Espanya. , No us semblen estimats lectors, que els governants d’Espanya tenen una gran dèria: Son capaçus “de quitarse un ojo con tal de que Catalunya quedara ciega” (refrany castellà que toca el moll de l’os).
Tot aquest encapçalament ha estat un preàmbul.
La meva intenció era fer un record de les antigues experiències catalanes, del que van representar per a Catalunya i el seu domini del mar, les oficines comercials, per al comerç del Mare Nostrum. Els que en aquella època van anomenar “Consolats de Mar”
El Consolat del mar va néixer com la institució rectora del dret marítim català per resoldre litigis nàutics i comercials sobre la base d’una jurisdicció arbitral i penal. Amb el temps es va convertir en un sistema de més de 70 Ambaixades diplomàtiques comercials distribuïdes per tot el món de llavors, la Mediterrània. Inicialment es tractava “d’un dret de mercaders” és a dir, d’un dret corporatiu, ja que s’havia d’estar inscrit a la corporació per poder beneficiar-se’n. Construir un navilier, Fletar un vaixell, negociar la seva càrrega allende dels mars, comportava un alt volum de negoci i de risc, que mai no podria tirar endavant sense un mínim de seguretat jurídica.
Així, a mesura que la magnitud d’intercanvis va anar creixent, va sorgir la necessitat de regular les dues activitats, la Naviera i la comercial. L’evolució dels Consolats de Mar, des del començament amb funcions merament corporatives, fins a convertir-se en veritables ambaixades diplomàtiques i en promotores actives de l’intercanvi comercial, va ser natural i progressiva al llarg de més de quatre segles. Fins que van ser reprimides pel “Decreto de nueva planta”, segurament per la ignorància del que representava una empresa de mar en una mentalitat mesetària castellana.
El dret mercantil i de navegació va anar creixent i depurant-se progressivament fins que va arribar a la maduresa, tot el que s’havia aconseguit fou copilat el 1360 i es converti en un libre que es va conèixer com “el llibre del “consulat de mar”. Amb l’arribada de la impremta es va editar per primera vegada a València, el 1484. Escrit originalment en català, va ser traduït a Italià, Frances, Ingles, Castellano, perquè durant segles va ser la base de la legislació mercantil i marítima de tots els pobles navegants d’Europa.
Reflexionant sobre allò escrit, segons el meu criteri i segurament de molts dels que llegeixin aquest article, la conclusió que trauran serà que quan els governs espanyols acusen les oficines catalanes, de malgastar els diners de tots els espanyols en oficines comercials. No és perquè aquests diners no generin uns beneficis més grans per a tots els espanyols, tampoc és per falta d’experiència per part dels catalans, d’invertir, els motius han de ser altres. , els quals els haurien d’explicar clarament perquè la resta d’Espanya comprengui perquè se li fa perdre oportunitats de negoci a Catalunya, que després repercuteix en el finançament de l’Estat Espanyol i per defecte en tots els espanyols.
16/02/2023