El ferrocarril a Espanya
A Espanya és crònic el desori en inversions d’infraestructures del transport, a causa del seu concepte de la “Espanya radial”. Model sostingut des de fa segles fins a la data. És pensament molt espanyol, “Madrid és Espanya i Espanya és Madrid”. És una de les causes que a Catalunya l’Autopista AP7 es col·lapsi perquè no pot absorbir tot el tràfic que generen les exportacions de tot el Llevant cap a Europa. El 60% del trànsit cap a Europa passa per aquesta autopista. Cal afegir el dèficit crònic que sofreixen les vies perifèriques per aquest centralisme.
El ministeri de transports publica: a Madrid s’executa un 180% del pressupostat. La primera autonomia en la recepció de recursos. L’última, Catalunya: un 36%. Catalunya, primera font de riquesa productiva, motor econòmic d’Europa segons la UE, genera el 25% de totes les exportacions, però és última en execució d’infraestructures.
Més inconvenients: contaminació i costos. Transport per carretera, 20 vegades més car i contaminant que per ferrocarril.
Com qualificar això? Com qualificar als qui ho provoquen, als qui callen i ho permeten?
Parlem de ferrocarrils! Espanya, 1992, la seva primera línia d’alta velocitat de Madrid… A Europa? No. A Sevilla, cap al sud. Direcció contrària! Indicador de criteris predominants. Temps de González i Guerra i la seva falta de visió de “estat”. Pur localisme. No va ser un fet aïllat. Des de llavors, “tota” la xarxa sortia i arribava a Madrid. Un viatger de València que vulgui anar a París en alta velocitat ha de passar per Madrid. Lògic…? Sí a Espanya! En segle XXI, Espanya demostra que la seva visió de la lògica del transport de mercaderies, passatgers, el comerç, tot, té el seu centro en Madrid.
El que avui “hauria de ser” el corredor ferroviari mediterrani no existeix per falta d’interès de l’Estat Espanyol. La UE va aprovar, només amb un vot en contra, el d’Espanya!, el traçat: Algeciras – Llevant – Catalunya – França. És el coherent per a mercaderies i traçat. Els successius governs, desvien fons aportats per Europa per a aquest projecte per al corredor *MADRIterráneo: Algeciras – Ciudad Real – MADRID – Zaragoza – França. Menor generació de càrrega i tècnicament molt més dificultós i car. Totalment incoherent, però és el que vol l’Estat.
Alta velocitat
Existeixen 3.152 quilòmetres de vies. Cost: 5 a 15 milions d’euros km. Total:
61.*000millones. Espanya, segon país del món en aquesta modalitat. Primer d’Europa. la Xina és líder. 9.500.000 k quadrats: 19 vegades la superfície d’Espanya i 1.300.000 d’habitants, 27 vegades els d’Espanya.
Mundialment, només es construeix alta velocitat quan estan assegurades amortització i explotació. A Espanya aquest criteri, inexistent.
L’Autoritat Independent Responsabilitat Fiscal va publicar un informe demolidor sobre l’AVE. Suggereix es qüestionin les inversions previstes en el futur per a enfocar-se en Rodalia i mitjana distància.
Que la inversió en AVE estava injustificada, tant des del punt de vista de la viabilitat econòmica com de la seva aportació al benefici social, era un fet que fa molts anys denunciaven experts de primera línia. Però la decisió de crear la xarxa responia a la voluntat política de soldar Espanya amb el seu melic, Madrid. Tots els partits que han governat donaven suport al projecte. Les veus discordants tenien poques possibilitats d’èxit.
Llàstima que aquest informe negatiu, no es va fer en plena febre constructora. Retardant la seva realització s’han dilapidat desenes de milers de milions d’euros en moltes línies injustificables, al servei de la política. Uns pocs viatgers, 10%, entren i surten de Madrid molt ràpid. Mentrestant, la majoria dels usuaris ferroviaris, 90%, pateixen les mancances de Rodalia i Mitjana distància.
Això demostra que s’espera poc o res del seny dels polítics per a gestionar com cal els diners públics a Espanya. Desgraciadament, ho demostra la història.
Aquesta és la situació en què es troben els ferrocarrils convencionals a Espanya; aposta per l’AVE, deixadesa gairebé total (amb les excepcions de Madrid com sempre) de les línies convencionals, rodalia, mitjana distància. S’han tancat estacions, anul·lats trajectes per insostenibles. L’invertit no es recuperarà mai. La majoria de les línies no cobreixen ni l’explotació. Alhora, en Otero de *Sanabria, un poble de 30 habitants s’ha construït estació i parada de l’AVE. Lògic?
Quanta corrupció ha d’haver-hi darrere de tanta alta velocitat, que no connecta l’important, a penes té viatgers?
Conclusió
Planificació caòtica, digna de Governs descontrolats. Ambició de fer obra pública, per a aconseguir vots i beneficis propis. Situació incoherent de logística del transport per carretera. Perjudica a tots, però especialment, com sempre, als habitants de Catalunya. Prova: saturació, col·lapse, de l’AP7 al pas per Catalunya. Ja costa, gairebé diàriament, molts accidents, víctimes, molta contaminació, molta variació del clima, moltes hores perdudes, gran perjudici econòmic, molta incomprensió.
Què haurien de fer uns votants conscients? Demostrat: a Espanya, el transport de mercaderies per ferrocarril no interessa. Governen uns incompetents totals. Però se’ls tria!
Sempre és Catalunya la que resulta més perjudicada malgrat ser la locomotora de l’Estat. Fa pensar. Més ben dit, fa de malament pensar!
No és un motiu més a afegir per part dels qui tinguin criteri propi, dignitat, vulguin el millor per a les seves empreses ocupacions, famílies? És el que volen els independentistes i és bo per a “tots”!
Els que no volen independència, què guanyen fent costat als qui tant els perjudica també? Què faran davant l’evidència d’aquests fets que els són tan negatius? Acceptaran o algun dia reaccionaran?
08/03/2025