1-O, EL DIA QUE VAM SER POBLE, EL DIA QUE ENS VAM GUANYAR LA INDEPENDÈNCIA

PROPOSTA DE MANIFEST D’OCTUBRE
1 d’octubre de 2020

El Primer d’Octubre del 2017 vam guanyar el torcebraç a l’Estat, organitzant i votant favorablement a la independència un referèndum d’autodeterminació. El 3 d’octubre següent, el poble català va sortir en massa als carrers per denunciar la repressió que l’Estat havia exercit sobre la ciutadania d’aquest país pel fet d’haver volgut expressar els seus anhels col·lectius. No van reconèixer el resultat del referèndum, ens van estomacar i van enviar els nostres líders polítics a la presó i a l’exili, tant els dels partits com els de les entitats independentistes. Des de llavors hem conviscut amb la prepotència d’un estat desbocat.

Aquests dies, el tentacle judicial de l’Estat, ha inhabilitat al MH president de la Generalitat per no haver retirat una pancarta demanant la llibertat de presos polítics i exiliats i més tard, demanat la llibertat d’expressió.

Des de fa 3 anys, els activistes independentistes hem sofert una repressió descarnada, que no ha aturat ni l’arribada d’un govern estatal autoproclamat com a progressista, ni les crides al diàleg. Ara es parla de possibles indults per part del govern de l’estat, que ni ens creiem ni serien cap solució per als presoners cata- lans, als quals només es faria justícia amb una anul·lació de llurs processos .

No en hem aturat des d’aquell 2017. Ens hem mobilitzat els Onze de Setembre, hem denunciat, sense cessar, la repressió, hem impulsat candidatures independentistes a les cambres de comerç, hem fet créixer sindicats independentistes que han convocat vagues generals, hem fet prendre consciència de la necessitat de desvincular-nos de les empreses que són conni- vents amb l’Estat i les seves polítiques, hem treballat de valent en la defensa dels nostres drets civils, aquí i a fora. Hem fet el Consell per la República, una entitat a l’estranger que ens hauria de permetre avançar en la institucionalització de la República catalana. No ens hem aturat, ni ens aturarem.

El govern de l’Estat es troba en minoria i tocat per la pèssima gestió de la crisi sanitària provocada per la Sars-Covid-19, mentre que el nostre “Govern efectiu autonòmic” malda per con- tinuar gestionant un autogovern agafat pel coll per l’estat, una autonomia que ja no ho és.

La desorientació general ens ha fet tocar fons: veiem, amb incre- dulitat i creixent indignació, com aquest mateix Govern exerceix l’acusació popular contra activistes independentistes, com es retallen drets i llibertats, com la llengua és trepitjada i menystin- guda cada dia, veient la CCMA pendre una deriva castellanitza- dora preocupant i a combatre.

Ens trobem, doncs, en un context complex, on es contraposa durament la nostra resistència a la seva opressió, però fins i tot aquí sabem veure oportunitats i podem fer propostes per seguir construint i fent fort el moviment independentista. I així, des de l’Assemblea us proposem que ens mobilitzem plegats, i que ho fem en la aquesta direcció:

  1. Reteixim el territori, tornem a trobar-nos la gent que érem a les escoles. Promoguem als nostres pobles, a les nostres comarques, taules d’entesa on posem en comú inquietuds i idees per encarar units la nova etapa on ens trobem. Amb generositat i perspectiva.
  2. Organitzem-nos més i millor. Més patronal catalana, més sindicalisme independentista, més consum estratègic, més Assemblea. Comprometem-nos i organitzem-nos, perquè és en l’organització que viuen les idees i es transformen en fets.
  3. Exigim als partits seguir treballant per traçar una estratègia institucional i social de culminació del moviment d’alliberament, en complicitat amb organitzacions i entitats i que ens permeti avançar cap a la independència. Des de l’Assemblea estem disposats a ser-ne part activa , sempre que deixem de banda l’autonomisme i utilitzant la minsa autonomia que ens permet l’Estat com a palanca per avançar cap a la ruptura democràtica, a la llibertat.

Octubre de continuar treballant per la indepen- dència. Octubre de retornar l’esperança a la nostra gent. Octubre per no oblidar que, quan volem, som imparables.

Defensem el President

Per donar resposta a la inhabilitació del MHP Quim Torra, convoquem a tots els jubilats i jubilades membres de la Sectorial a les 19 h davant de l’Ajuntament del poble o ciutat. Sols no ho facis si ets del grup de risc o tens símptomes compatibles amb la Covid-19.

Hem de denunciar la repressió que pateix la màxima autoritat de la Generalitat i la causa general oberta contra l’independentisme. El poder judicial espanyol amb la connivència de partits polítics espanyols, agents econòmics i socials de l’Estat, vulnera un cop més els drets democràtics i les llibertats dels catalans i catalanes.

T’esperem per defensar el president i lluitem per la independència.

Estem vius i estem al carrer.

La Diada més atípica en molts anys ja s’ha celebrat. Cal dir que ha sigut un absolut èxit. Un cop més l’Assemblea  ha superat molts problemes, no sols de les mesures de seguretat sanitària, sinó de la pressió política dels nostres governants, d’articles publicats en molts mitjans, i també i especialment de les declaracions de gent mediàtica. 

Però el dret a manifestar-se  al carrer va en paral·lel a la llibertat de viure en democràcia. No manifestar-se a la Diada era retrocedir en les llibertats nacionals i amagar el clam de la independència. Sembla que idea de molts partits i els portaveus directes o indirectes anava per aquí, però la gent, el poble no ho ha permès.  Hem estat al carrer, a les carreteres, als barris i en molts llocs en una representació amplia de tot el país.

La Sectorial de Jubilats hem tornat a estar a primera línia, en cap moment hem tirat la tovallola sinó que amb el suport de les Territorials de Ciutat Vella i Fort Pienc, s’ha organitzat una de les concentracions al centre de Barcelona, a la Plaça Catalunya davant de l’edifici del Banc d’Espanya. El nostre coordinador Josep Maria Fàbregues  ha fet un parlament sobre les greus conseqüències  de l’opressió econòmica i política de l’Estat espanyol i ha reclamat el dret a ser lliures.

També en altres ciutats i pobles com Tarragona, Vic o el Maresme, molts jubilats i jubilats han sigut el suport principal de tots les concentracions, com sempre ha estat. Una gran jornada per tots i totes i un pas endavant per obtenir la independència i la República Catalana.

Desplaça cap amunt