Ja es un fet, el nou 9 N ha estat un gran èxit, i ho podem dir en tots els sentits, tan per la participació, pel civisme de tots els catalans i també pels moments que tots vam poder viure.

Es d’aquets moments sobre els que voldria parlar, moments de gran contingut emotiu que a mi me van commoure fins arribar a les llàgrimes. El relat es curt i va passar així:

Eren aproximadament les 10 del mati, s’acosta a la mesa una noia jove, entre 35 i 40 anys, porta una bona estona fent cua, ella tota seriosa, està esperant que s’acabi la seva inscripció, quant ja veu que el company acaba pregunta, ja puc?, jo estava darrera l’urna i en un somriure li dic, i tan, tu mateixa !!!. Tot i el meu somriure, la noia seguia en el posat seriós, em mira, jo enretiro la cartolina que tapa el forat de l’urna, posa la ma esquerra a sobre i en la ma dreta deixa caure el seu vot tot aixecant el cap, com mirant al cel, i en un fil de veu diu.  “Per tu avi”.

Mil records me van envair, i una sotil llàgrima al meus ulls van recordar-me al meu avi.

Lluís