CARTA DE ROMEVA, MAS I JUNQUERAS A TOTS ELS PENSIONISTES

PENSIONISTES

El bloc del no i el govern del PP, han adoptat l’estratègia de la por  amb falsedats sobre les pensions.

Ni els experts ni cap dada objectiva avalen uns pronunciaments que només busquen suggestionar el vot.

El pagament de les pensions està garantit i un futur estat català podrà millorar-les.

Aquest proper diumenge, 27 de setembre, les catalanes i els catalans decidirem lliurement el futur polític que volem pel nostre país. A dia d’avui, ja ningú no posa en dubte que només el resultat de les urnes serà el que guiarà el nostre futur col·lectiu. La intervenció, aquest dies, dels principals líders mundials així ho fa palès.

Ens hauria agradat que aquesta campanya hagués propiciat un debat serè sobre propostes i arguments per decidir si Catalunya necessita d’un Estat. Malauradament, el bloc del NO, i especialment el govern del PP, no ho han volgut i han adoptat l’estratègia de la por. Han decidit que calia posar totes les estructures i forces de l’Estat en contra de Catalunya per fer por i suggestionar el vot lliure dels nostres conciutadans.

Si bé alguns arguments i pronunciaments han fregat més el ridícul que altra cosa, és trist i immoral que s’hagi volgut fer por amb un dels temes més sensibles que hi ha per a la gent gran: el cobrament de la seva pensió.

La cultura política espanyola té una llarga tradició a utilitzar les pensions com a eina electoral, malgrat els pactes per evitar-ho. Al llarg de la història ho han fet tant el PP com el PSOE. Aquest serà, també, un dels canvis que caldrà propiciar en el futur estat català: deixar d’utilitzar les pensions com a arma partidista electoral.

Cal donar confiança i seguretat a tota la població en general sobre el seu futur, però cal fer-ho especialment amb la gent gran. Després d’anys d’intens treball i en el moment de la seva jubilació cal donar tranquil·litat i estabilitat a les seves rendes econòmiques, i més en un moment en què en algunes famílies la pensió és el seu principal ingrés.

Per això ens entristeix que s’utilitzin falsament i com a eina de la por les pensions. Ho deixarem clar: el pagament de les pensions està garantit després del 27 de setembre i un futur Estat català podrà pagar sense problemes les pensions. A més, a diferència del bloc del NO, argumentarem amb dades el perquè.

El responsable legal de pagar les pensions és l’Estat espanyol, ja que és ell el que ha ingressat les cotitzacions dels pensionistes actuals. Si el PP, el PSOE o Ciutadans volen donar a entendre que no assumiran aquesta responsabilitat en el futur, que ho diguin clarament. Els electors obraran en conseqüència amb el seu vot.

En cas que hi hagi acord polític per a la constitució d’un futur Estat català, aquest assumirà, fruit de l’acord de repartiment d’actius i passius, el pagament de les pensions que ha de fer l’Estat espanyol. Sense acord polític és l’Estat espanyol el responsable legal de fer-ne efectiu el pagament.

I, per què un futur Estat català podrà pagar les pensions i fins i tot millorar-les? Breument, en tres motius, en donarem l’explicació:

1.       El sistema actual de pensions és un sistema de repartiment. Són els cotitzadors actuals els que paguen les pensions del moment. A Catalunya hi ha més persones treballant que a la resta de l’Estat i les cotitzacions que paguen són superiors a les de la resta de l’Estat, perquè aquí els salaris són més alts. Hi ha, per tant, més ingressos que a la resta d’Espanya per a cada pensionista que ha de cobrar la seva pensió.

2.       El PP i el PSOE fan servir l’argument que els darrers anys hi ha hagut dèficit a Catalunya en el sistema de Seguretat Social. És a dir s’han pagat més prestacions que no pas ingressos per cotitzacions. Si bé això és cert, el que no diuen és que aquest dèficit representa els darrers anys entre un 5 i un 10% del dèficit total espanyol. És a dir, Catalunya, amb el 16% de la població espanyola i el 20% del seu PIB, representa en època de crisi només entre un 5 i un 10% del dèficit total del sistema de pensions espanyol.

3.       Analitzar durant un període curt, o fins i tot durant només un any, el saldo del sistema de la Seguretat Social és fer trampa. Cal mirar sèries llargues per tenir una visió àmplia. No fer-ho seria com voler jutjar la vida d’una persona pel que va fer o viure durant un any de la seva vida. Oi que fer-ho així seria trampós? Aquesta és l’anàlisi que ens volen fer creure el bloc del NO. Si analitzem els darrers 17 anys de què disposem dades veurem que el saldo total del sistema de Seguretat Social a Catalunya és positiu i a Espanya és negatiu. A Catalunya hi ha un superàvit de 24.124 milions d’euros, mentre que a Espanya hi ha un saldo negatiu de 82.702 milions d’euros.

I, doncs, per què si no hi ha cap dada objectiva sobre possibles problemes en el sistema de pensions a Catalunya, els partits del NO diuen que no es podran pagar les pensions? Per què cap economista de prestigi o reconegut avala que no es podran pagar les pensions en un futur Estat català?

Aquestes són les preguntes que haurien de respondre els partits del bloc del NO. Ens temem que com que cap dada els dóna la raó no ho faran i seguiran fent por a través dels mitjans de comunicació que els avalen la seva estratègia.

Ara que hem demostrat que no hi ha cap motiu per patir pel present i el futur de les pensions, us demanem que no deixeu que juguin amb els vostres sentiments. Voteu tranquil·lament i lliurement el proper diumenge. El nostre futur i la nostra dignitat estan en joc, no deixeu que malbaratin la il·lusió.

Mai ningú no va dir que seria fàcil…

jaumemarfany

Diumenge 27 de setembre, la independència guanyarà a les urnes. Guanyarà a la manera d’aquest país: democràticament i pacíficament. Guanyarà de manera inqüestionable i les candidatures que incorporen en el seu programa la independència començaran la construcció d’un nou país.

Això és el que passarà el 27 de setembre… Ara bé, que ningú esperi un camí de roses, ni d’aquí al 27 ni molt menys encara a  partir del 28.

L’Estat espanyol ho està intentat tot i està fent servir tots els mitjans de què disposa, guerra bruta inclosa. Ho sabíem i estic segur que estem preparats per afrontar el que calgui. El camí que encara ens toca recórrer és llarg i ple d’entrebancs. Aquesta evidència, però, en cap cas ens ha de fer disminuir la nostra capacitat d’il·lusió i de convenciment. En cap cas ha de reduir la nostra força i coratge, ans al contrari, ha de ser el detonant que  ens esperoni, més si cal, de cara al 27 i el post 27.

El camí que encara ens toca recórrer és llarg i ple d’entrebancs. Aquesta evidència, però, en cap cas ens ha de fer disminuir la nostra capacitat d’il·lusió i de convenciment”.

Les darreres declaracions internacionals com les del president Obama o del portaveu de la Comissió Europea, Margaritis Schinas, sembla que han animat molt els unionistes. Seria bo que analitzéssim amb molta cura ambdues declaracions perquè, cap dels dos, en cap moment, citen el nom de Catalunya.

Evidentment, i com no podia d’una altra manera, el vicepresident de la Comissió europea, Valdis Dombrovskis, ha desmentit aquestes declaracions i ha assegurat que Brussel·les no té cap intenció d’influir en unes eleccions catalanes que “ara són realment decisió dels votants.”  El tret els ha tornat a sortir per la culata.

En canvi, els parlaments de Dinamarca (19 de juny), d’Irlanda (7 de juliol), d’Uruguai (26 d’agost), de Paraguai (2 de setembre) de Bèlgica (15 de setembre) o congressistes dels EE.UU, entre ells el republicà Dana Tyrone Rohrabacher, president del subcomitè d’Europa del congrés dels Estats Units, ha manifestat obertament i clara que Catalunya té dret a l’autodeterminació.

Això és el que hi ha… Estan espantats i ho tenen absolutament perdut. Ho saben i faran tot el que estigui a la seva mà, més net o més brut per intentar frenar el que el 27-S serà una realitat”

Avui mateix, el president de la Comissió d’Afers Europeus del Parlament de Suècia, Carl Schlyter, ha dit que “Catalunya compliria tots els criteris’ per ser membre de la UE i que Espanya veuria ‘els beneficis de tenir una bona relació amb Catalunya. Si els catalans escullen ‘un futur diferent’ els governs europeus hauran de reaccionar.”

Schliter, sobre el caràcter plebiscitari de les eleccions, ha afirmat que  ‘En diguis com en diguis, si la gent vota una clara majoria de partits que volen un futur diferent per a Catalunya, com ho pots aturar?’ I encara més: ‘Fins i tot si no ho volen reconèixer com un referèndum, hi haurà una realitat política. Un es pot quedar en un racó i dir que no li agrada, però això tant se val: la realitat hi és.

Una més, encara…. Martí Anglada, periodista de gran reputació, ha piulat a la xarxa: “No sortirem de la UE: negociarem el reingrés DES DE DINS. Les empreses alemanyes i franceses no se suïciden. Regal electoral de Juncker a Rajoy.”

Això és el que hi ha… Estan espantats i ho tenen absolutament perdut. Ho saben i faran tot el que estigui a la seva mà, més net o més brut per intentar frenar el que el 27-S serà una realitat.

Ens queda, encara, molt a suportar, molt a patir. Ens queda, encara, molt a fer. Però res ens pot aturar. Tenim la il·lusió, el convenciment, la força i el coratge. Tenim la força de la gent.

Sabem que només depèn de nosaltres.

Desplaça cap amunt