Estelades, cartells de llibertat, gent gran i fins i tot pares i mares amb infants a coll, una riuada de gent s’ha desplaçat amb crits de llibertat i independència. A quarts de sis, la manifestació ha començat, després que dos castells s’enfilessin davant la pancarta inicial, i ha avançat lentament fins a l’avinguda Icària, on hi havia l’escenari principal, lloc on s’han dut a terme els parlaments.

Des del passat primer d’Octubre les notícies i els esdeveniments s’han succeït a una velocitat espantosa. La situació d’ahir al matí no era la mateixa que la d’ahir a la tarda i no és la d’avui, que serà diferent de la de demà.

Però sí que hi ha un denominador comú: estem atacats per terra, mar i aire. Se’ns vol aniquilar de l’espectre. El mètode, tant li fa; la legalitat, no importa i la legitimitat, menys; les trampes són permeses; l’ètica, no compta; la mentida i la brutalitat són aplaudides…

Reconeixem que el canvi d’estratègia del Gobierno ens ha deixat momentàniament descol·locats. Realment, l’havíem sobrevalorat: el crèiem més honest i més democràtic… i no ho és.

 I ARA, NOSALTRES, QUÈ HEM DE FER ?

 · No desanimar-nos. És una carrera de resistència i qui es retira, perd. Siguem conscients de que possiblement vagi per llarg i cal estar disposats a aguantar.

· Fer cas de les consignes que rebem de l’ANC i fem el que ens proposin. Siguem molt actius (i, evidentment, pacífics).

·No oblidem que la gent gran som els que tenim més temps lliure i més llibertat d’horaris. Posem-los a disposició dels esdeveniments.

·ARA DEDIQUEM-NOS INTENSAMENT A LA CONCENTRACIÓ DEL DIA 11.

EL NOMBRE D’ASSISTENTS SERÀ MOLT IMPORTANT.

ANIMEM A TOTS ELS NOSTRES AMICS I CONEGUTS A ASSISTIR-HI.