El passat dijous 4 d’abril, una trentena de membres de la Sectorial ha tingut una trobada en format de dinar amb Vicenç Partal, director de VilaWeb. Posteriorment a l’àpat, s’ha celebrat un interessant col·loqui entre els assistents on s’ha parlat de tot i en especial menció als temes més rellevants de la política actual i sobre el futur de la República catalana.
El proppassat dijous dinou de març, la Sectorial de Jubilats , va fer la tercera visita a un barri de Barcelona, a fi de conèixer la seva història.
Un grup de catorze persones vàrem fer un recorregut pel barri de Ribera, o com es deia antigament Vilanova de Mar, tot entrant pel seu barri veí de Santa Caterina.
De la ma de N’Albert Gelabert, vam veure i conèixer la historia de la capella Marcús, de l’Hostal de la Bona Sort, carrer Montcada, carrer Princesa, La seca, el carrer més estret de Barcelona, El Born, el pla del Born, la casa escapçada, el Fossar de les Moreres, Santa Maria de les Arenes, etc.
Va ser molt interesant per la seva història i per la descoberta de fets i llocs poc coneguts.
No va faltar la parada per prendre el cafè o cervesa i fer petar la xerrada.
A la propera visita anirem a conèixer el Raval, esteu tots convidats.
Que no ens posin a prova, perquè la resposta sempre serà la mateixa: tenim una ferma decisió de ser independents d’Espanya.
Aquest passat dissabte, un 16 de març primaverenc, s’ha completat un repte amb absolut èxit. Realitzar una manifestació indepe a Madrid per reclamar el dret a l’autodeterminació i la llibertat dels presos, preses i exiliats, semblava una idea no sols boixa sinó impossible. Però un cop més, hem demostrat que la nostra voluntat i la decisió de les nostres idees polítiques és ferma i que no tenim por a les dificultats i obstacles que ens poden posar pel camí.
Anar a Madrid significar la nostra capacitat i força de convocatòria, agermanar-nos amb altres nacionalitats i segurament l’objectiu estratègic més important era que davant de tots els representants de la premsa i dels medis internacionals es fessin ressò de les nostres reclamacions: que la justícia espanyola és una quimera, que el judici és una farsa, el nostre dret a l’autodeterminació i que a Espanya hi ha una democràcia fallida.
Podem dir que gràcies a l’esforç de tots, l’objectiu es va complir sobradament. No era un viatge plàcid sobretot quan no ets jovenet. En la gran majoria dels més de 500 autocars, la gent va aguantar la incomoditat d’estar durant set hores d’anada i set hores més de tornada en uns autocars pensats per distàncies curtes i no 600 km. Aguantar la tensió per les possibles violències com van tenir alguns companys i patir les avaries en alguns autocars com les que van tenir companys de la Sectorial que posaven més nervis a la jornada, però tot es va superar i finalment la jornada va ser un èxit brutal.
Milers i milers de catalans, uns 120.000 segons les entitats organitzadores, i els que vam estar en som testimonis i no tenim cap dubte, vam omplir les avingudes i la plaça de la Cibeles i també pels més matiners va ser un plaer gaudir d’unes curtes passejades pel centre de Madrid exhibint amb orgull les nostres estelades i els nostres llaços grocs, ensenyant els que són uns autèntics valors republicans.
Barcelona, Brussel·les, Madrid, quina serà la següent?. Els jubilats i les jubilades estem preparats.
