Procès

Entrevista amb el cap de recerca de l’Institut Alemany de Política i Seguretat Internacional (SWP), un ‘think tank’ assessor del govern d’Angela Merkel.

Entrevista publicada avui a Villaweb

Hola noi, ja sé que has passat l’estiu fent vacances amunt i avall i dono per suposat que no estàs al dia del que està passant al nostre país i del que està a punt de passar

Quan faig una tramesa massiva de correus a més de 200 persones, tu estàs entre elles però imagino que no en fas gaire cas perquè el tema de la independència no t’interessa, ja m’ho has dit molts cops

Però avui he vist aquest article que copio al final del meu missatge i que et demano que llegeixis detingudament i després decideix si el que estem fent valdrà per alguna millora pel país.

També et vull dir que ara les meves xerrades ja no son exclusivament de les pensions sinó que això ho toco de passada i el que realment faig es explicar a la gent gran que comprenc que tinguin por del desconegut, però que en lloc de pensar NOMÉS EN ELLS, la partideta, la petanca, les plantes, les vacances, la tele espanyola , han de saber que independents o no la pensió la tenim garantida, total “por lo que nos queda en el convento…..”

Però que potser que pensin una mica més en els seus FILLS i NETS, cosa que la gent gran no va fer a Escòcia i així els va anar. I de les promeses del Cameron i la resta, nunca más se supo.

Si la gent gran com nosaltres vol que els fills i nets no hagin d’emigrar per buscar-se la vida com ho van fer els seus pares o avis (com els teus, els de la Toni i els meus dintre del mateix país), potser que pensin si val la pena seguir en Espanya i el camí que porta, amb la mentalitat mes setària de segles que hi ha, inclús amb “Podemos” que en les properes eleccions catalanes i després les espanyoles faran el ridícul. I recorda a SYRIZA que ho anava a canviar tot i que per Podemos era un exemple i mira que ha passat, “a tragar….” Els teus Podemos no canviaran Espanya perquè Espanya no VOL CANVIAR

L’única situació que pot fer que Espanya canviï, es la independència de Catalunya, i llavors es veurà obligada a canviar, a no deixar que la meitat visqui de l’altra meitat.

Suposo que has llegit cóm estan de ¨contents¨ els nous governs del País Valencià i les Illes al ¨DESCOBRIR¨ el dèficit fiscal que tenen, i que aquí a Catalunya ja fa temps que ho expliquem en les nostres xerrades i les de la gent que en sap una mica del tema, i els llibres publicats a Catalunya en els darrers anys, etc. etc.

En fi per mi i per moltíssima gent del país ha arribat el moment de fer el pas definitiu i el farem. El que no sabem, perquè això no ho sap ningú, es quants serem i per això t’escric, estic molt trist de pensar que el meu millor amic no creu en tot això, malgrat haver nascut i viscut aquí tota la seva vida.

T’has plantejat o posat a pensar si els teus pares en lloc d’haver vingut aquí s’haguessin quedat al poble a Astúries o haguessin anat a Andalusia o Extremadura, tu hauries pogut fer la carrera que has fet? o inclús a Madrid on en aquella època l’industria tèxtil, no tenia l’empenta que hi havia aquí, m’equivoco? dons si creus que tinc raó, tot el que tu has fet i creat ha estat gràcies al país on has anat a néixer i aquest país ara es mereix que l’ajudis a fer el pas definitiu per que tot canviï.
I si creus que no cal canviar res, llegeix el que ve a continuació i digues després que això no pot passar:

Publicat a VILAWEB pel Pere Cardús 

10 coses que has de saber abans del 27-S

1. Si no guanya el sí, l’estat espanyol passarà per damunt la mica d’autogovern que queda a Catalunya com una piconadora implacable. Passarà per damunt l’autogovern i també esclafarà tots els drets i símbols propis de Catalunya. Si no hi ha independència, hi haurà desfeta.

2. Si guanya el sí, el 28-S no serem independents. El sí és tan sols el botó que activa la desconnexió. Serà més ràpida o no tant, però no serà automàtica perquè caldrà preparar la nova arquitectura legal i l’acceptació de la comunitat internacional.

3. L’Espanya diferent, federal i amiga de Catalunya és en aquest moment un miratge. De fet, és un engany. Els qui prometen un encaix positiu per a Catalunya a Espanya cometen un frau polític i democràtic. I ho fan a consciència. Perquè saben que no hi ha cap projecte polític majoritari a Espanya que ofereixi als catalans cap garantia de poder continuar exercint com a catalans de ple dret.

4. La generositat és un valor molt escàs en la política de partit. Quan es presenta un cas de generositat, cal veure’l i entendre’l. No hi ha cap partit d’esquerres que accepti d’unir-se a un partit liberal o conservador si no és per una causa major. I no hi ha cap president de govern que accepti de restar a segona fila en unes eleccions si no és també per una causa major. Certament, també hi ha interessos que expliquen el moviment més atractiu de la política catalana dels últims trenta anys. Però la generositat és un factor determinant en un moment històric.

5. Que no estàs d’acord amb el govern de Mas i consideres que això pesa tant o més que la independència? Sempre pots votar una opció que és capaç de combinar la crítica ferotge al model econòmic i social de CDC amb el compromís clar i rotund amb la independència. Perquè tothom sap que sense independència no hi ha recursos ni marge de maniobra per a canviar res de res.

6. Quedar-se a Espanya és quedar-se en un estat dirigit i governat per gent com Felipe González, Alfonso Guerra, José Maria Aznar, Mariano Rajoy, Jorge Fernández Díaz, Rodrigo Rato, Javier Arenas, José Bono, Esperanza Aguirre, Soraya Sáenz de Santamaría, José Manuel García-Margallo… Ens escriuen cartes d’aquelles que vénen a dir ‘la maté porque era mía’. Certament, aquí també tenim els nostres monstres, però són incomparables.

7. Els vint-i-quatre dies que queden fins el 27-S seran un camí de mines. En diran de tots colors. Voldran fer creure coses increïbles. Els missatges apocalíptics per a espantar pensionistes i gent dependent de l’estat seran el pa de cada dia. És el moment de no creure’s res sense proves contrastades ni sentències fermes.

8. El silenci dels estats europeus és un missatge clar. L’estat espanyol ha posat tota la diplomàcia a treballar de valent per aconseguir declaracions de dirigents europeus contra la independència de Catalunya. Margallo es mor de ganes de sentir algun primer ministre dient que Catalunya quedarà fora de la UE si s’independitza. I no se’n surt per més pressió que fa. Perquè no hi ha cap estat europeu que es vulgui enemistar amb un possible futur estat aliat, amb una economia potent i dinàmica al sud d’Europa. Catalunya pot ser com aigua en un desert des de la perspectiva europea. El màxim que ha aconseguit Espanya és una minsa declaració de Merkel –vés a saber en canvi de què– dient una obvietat que el professor Carles Boix es va ocupar d’aclarir de manera entenedora.

9. El debat sobre vots o escons és una trampa unionista que ha atrapat massa independentistes. Ho deia perfectament Carme Forcadell: no deixarem que els qui ens han impedit de fer un referèndum ens diguin ara com hem de comptar-nos. Com que no es pot votar directament sí i no, hi ha partits que ja han expressat clarament quin serà el sentit de la seva acció i vot sobre la independència. Però hi ha una colla de partits que no volen que la ciutadania es pugui expressar clarament i que juguen a embolicar la troca –fent un favor molt valorat per l’estat espanyol. Així doncs, tan sols hi haurà una manera clara de comptar favorables i contraris a la independència: comptant els vots que representin els diputats que votin a favor de la declaració que es farà a la primera sessió del nou parlament, i comptant els vots que representin els diputats que hi votin en contra. Encara tindrem sorpreses!

10. Hem dit i redit que aquest procés polític té un motor que és la gent. Però el vehicle necessita benzina i conductors. La benzina seran els vots del 27-S i els pilots, els polítics que assumeixin el desafiament de menar el país a la llibertat. Com més benzina, més fort i més de pressa es podrà conduir. Si no cal fer més parades per a reomplir el dipòsit, molt millor.

Pere