Procès

No van venir amb el nou any, ni tampoc ens la portaran els Reis. La tan esperada convocatòria d’eleccions avançades es fa esperar molt més del que caldria. El temps, però, s’acaba i, en no més de 15 dies, la incògnita s’haurà d’haver desvelat.

Jaume Marfany
Vicepresident de l’Assemblea (ANC)

Podeu llegir tot el document fent clic aquí: Si cal estem preparats

“El dia 23 devant del Palau de Justicia de Barcelona, seu de l’Audiència i juntament amb altres centenars de persones uns quants representants de la Sectorial de Jubilats de l’ANC, varem respondre a la crida que va fer l’ANC i poguerem presentar el document al personal que en va atendre de manera prou amablement i en català. El personal ens va retornar una còpia del document amb el segell de: TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUNYA – SALA CIVIL I PENAL i també ens van donar un document amb el text:

DILIGENCIA DE RATIFICACIÓ BARCELONA, 23 DE DESEMBRE DE 2014 En el dia de la data comparéix a la Secretaria d’aquesta Sala i a presència Judicial el Sr. (nom del autoinculpat) qui s’identifica mitjançant l’exhibició de DNI, i en aquest acte ratifica el contingut del escrit que presenta. En dono fe.

Tot estava molt ben organitzat, amb els mossos que treballen habitualment al Palau de Justicia i voluntaris de l’ANC assegurant que desde el carrer fins a l’oficina de l’Audiència ni ens perdessim ni en féssim cap de grossa.

Els Jubilats varem montar una petita taula per ajudar la gent que venia sense el document imprés a que ho pogués fer i a part de companys jubilats altres persones també van poder omplir el seu document que els varem proporcionar.

La presentació dels documents va començar a les 12:30 del migdia i va acabar a les 15:00 amb molta gent que era al final de la cua no va poder fer-ho.

Les autoinculpacions però no s’han acabat, acaben de començar i per tots aquells que encara no ho han fet, us podeu posar en contacte amb la vostra territorial de l’ANC per fer-ho de manera organizada i en grup.

Ja es un fet, el nou 9 N ha estat un gran èxit, i ho podem dir en tots els sentits, tan per la participació, pel civisme de tots els catalans i també pels moments que tots vam poder viure.

Es d’aquets moments sobre els que voldria parlar, moments de gran contingut emotiu que a mi me van commoure fins arribar a les llàgrimes. El relat es curt i va passar així:

Eren aproximadament les 10 del mati, s’acosta a la mesa una noia jove, entre 35 i 40 anys, porta una bona estona fent cua, ella tota seriosa, està esperant que s’acabi la seva inscripció, quant ja veu que el company acaba pregunta, ja puc?, jo estava darrera l’urna i en un somriure li dic, i tan, tu mateixa !!!. Tot i el meu somriure, la noia seguia en el posat seriós, em mira, jo enretiro la cartolina que tapa el forat de l’urna, posa la ma esquerra a sobre i en la ma dreta deixa caure el seu vot tot aixecant el cap, com mirant al cel, i en un fil de veu diu.  “Per tu avi”.

Mil records me van envair, i una sotil llàgrima al meus ulls van recordar-me al meu avi.

Lluís