Ara volen fer-nos por PERQUÈ ENS QUEDEM A CASA I NO ANEM A VOTAR.
I així, sense donar la cara guanyar el partit per incompareixença del contrari – que som nosaltres -.
I ens volen fer por a nosaltres, els grans, perquè som molts i podem decantar la balança . SÓN ELLS ELS QUI TENEN POR !.
Sou conscients d’això, oi? Doncs, no cal insistir: TOTS SABEM EL QUE HEM DE FER. Doncs, FEM-HO ¡ (Encara que ens costi un esforç extra). Davant dels grisos no vàrem ser febles i també els vam superar.
El cel amenaçava pluja, la gent de la ciutat al carrer i els autocars no paraven d’arribar de poblacions veïnes i de reu de Catalunya.
Una hora abans de començar, els carres del voltant ja estaven plens de gent fent cues ordenades per poder accedir-hi i mitja hora avanç la plaça és plena com un ou, hi ha més de 8.000 persones dintre i fora, els carrers segueixen plens de gent que no han pogut entrar.
L’organització és impecable. Tot organitzat, files ordenades per a entrar sense aglomeracions. Cares d’alegria. Com si les querelles i les amenaces ja no fessin efecte entre la gent. La il·lusió guanya la por. I la guanya per golejada. El país s’ha alçat també a Tarragona i ara camina decididament.
Crits d’independència, votarem i no tinc por, ensordeixen la plaça, els oradors, primer els representants del partits polítics, contesten reafirmant “el Sí, de Catalunya Estat, que no té por de decidir”, o “guanyarem el referèndum perquè estem units davant l’oportunitat de construir una República “lliure” i “digne”.
La cloenda la fan el Vicepresident Oriol Junqueras i el President Carles Puigdemont.
Ambdós al confirmat que “SÍ” votarem, que hi haurà col·legis electoral, urnes i paperetes, però també, el Vicepresident Junqueras ha destacat que “No tot està fet”, però tot “depèn de nosaltres”, i ha demanat sortir massivament el proper 1 d’octubre.
Per la seva banda, el President Puigdemont a demanat a tots aquells que tinguin dubtes de cara al referèndum, que no apostin pels que “ens volen deixar a les fosques”, sinó per aquells que “volen posar llum a una foscor que ja fa massa anys que dura.
Un altre cop hem desbordat els carrers de Barcelona amb gent vinguda de tota Catalunya i clamant a favor de votar i amb càntics a favor de la independència.
Barcelona ha estat clam unànime a favor de la independència. Des del migdia, els carrers del centre de Barcelona s’ha convertit en un formigueig de gent amb samarretes del Sí i estelades que a partir de les 16 h ja s’han anat repartint pels trams corresponents. Pancartes a favor del referèndum, de la República i de la independència tenyien els carrers de la ciutat.
Un dels moments més emotius ha estat el minut de silenci que s’ha viscut just a l’inici de la concentració. Barcelona ha emmudit en record a les víctimes de l’atemptat del mes passat a la ciutat comtal. El minut de silenci ha estat molt respectat i només els helicòpters que sobrevolaven el centre han trencat el silenci.
Puntualment, les quatre lones han sortit dels quatre extrems del signe “més” (carrer Casanova, Jardinets de Gràcia, Passeig Sant Joan i Plaça Catalunya) i lentament han anat avançant fins a la confluència de Passeig de Gràcia amb Aragó. Ha estat llavors quan les quatre pancartes s’han fusionat i s’han convertit en un “Referèndum és democràcia”. A Plaça Catalunya s’han desplegat pancartes amb un “Sí” de colors diferents, i ha estat llavors quan han començat els parlaments.
