General

Consum estratègic: la proposta de l’Assemblea per promoure alternatives de consum responsables amb la República catalana.

Des que es va impulsar la campanya Consum Estratègic, al mes de novembre passat, s’han dut a terme 148.000 canvis de contractes d’empreses lligades a l’Ibex 35 a d’altres que busquen enfortir empreses del teixit productiu català.

Gràcies a les empreses vinculades a Consum Estratègic, tenim l’opció de consumir d’una manera diferent, amb consciència de país, i que permet construir una economia catalana lluny de les manipulacions polítiques i deslliurar-se d’un model econòmic oligopolístic espanyol.  

Els principals sectors de canvi són la telefonia, el sector de l’electricitat, les assegurances i de la banca. Val a dir, però, que alguns d’aquests sectors suposen un repte important, perquè no hi ha gaires empreses que s’hi dediquin.

 El web consumestrategic.cat compta amb un cercador que permet buscar empreses a partir de diversos criteris com el nom, el codi postal, si són cooperativa, si disposa de certificats mediambientals, polítiques de responsabilitat social o de respecte al medi ambient.  

Tots podem col·laborar a enfortir l’economia catalana deslligada de pressions polítiques i que afavoreixi el teixit productiu català amb valors com el medi ambient, la promoció i respecte de la llengua catalana.

Aquest 11 de setembre, l’Assemblea torna a organitzar una mostra de les empreses compromeses amb la campanya de Consum Estretègic. Les empreses estaran al Pla de Palau de Barcelona de 10.00 a 15.00 h. Una excel·lent oportunitat per a qui vulgui fer canvis de contracte i fer un pas més cap a la República.

La política la haces o te la hacen

Por eso veo tan importante que las personas como yo de origen Castellano, participemos en este proceso histórico que vive Cataluña, el cual según nuestro criterio seria asegurar el porvenir de nuestros hijos y  en mi  caso por mi edad  mis nietos.

Paco Martínez

Yo puedo comprender  los sentimientos de los demás,  en cuanto a una decisión tan importante como la presente, en la que se maneja el sentido de pertenencia, de los que viven desde hace mucho tiempo aquí y la intranquilidad que sienten algunos  españoles ante la  posibilidad de perder lo que ellos llaman la unidad de su patria.

Lo que no puedo comprender es que esos mismos sentimientos no se consideren cuando se refieren a mí, ni a una mayoría de la sociedad catalana  que exige desde hace mucho tiempo expresase en una votación democrática, con la condición añadida de respetar el resultado que de ella salga.

La tranquilidad económica de unos, no puede ser el freno para las aspiraciones de los otros,  en un Estado de derecho como se hace llamar el Reino de España, no se puede tener a toda una Nación bajo la amenaza de intervención de fuerzas con carácter militar (Guardia Civil)  y la amenaza de usar la justicia Española para acabar en la cárcel,  todo ello para defender la unidad del Reino, O mejor dicho,  para dar la tranquilidad al resto del Reino y  seguir subvencionando hasta que la vaca este ciega y seca

Cuando la mayoría de una Nación como Catalunya,  demuestra democráticamente que quiere dejar de ser dependiente del Reino de España y no se le permite ni siquiera hacer una Votación  coma han hecho otra Naciones sin Estado del mundo, quiere decir que Catalunya está sujeta por la fuerza del Estado Español, por lo tanto es un país ocupado, teniendo por ello derecho a la “Auto Determinación” como marcan las Naciones Unidas.     

Paco Martínez- Ex Secretari nacional de l’ ANC- Grup de treball de Jubilats per la independencia ANC y grupo de trabajo de Súmate.   

NOSALTRES NO HI PODEM PAS FER RES… SOM MASSA GRANS

Assistir als actes i a les manifestacions.- Nosaltres som els que tenim més disponibilitat de temps. Aquí la nostra contribució és molt important: fixeu-vos que el primer comentari a una acció és quanta gent hi ha anat i si n’hi havia més o menys que a l’anterior. Nosaltres,  a l’hora de ser comptats, valem tant com el més jove.

Formar-nos.- No n’hi ha prou amb els sentiments. No n’hi ha prou amb el nostre patriotisme. Cal reforçar-los amb coneixements. Llegim, sobre el procés, sobre la nostra història, la nostra economia. Assistim a conferències i debats. Seguim la nostra premsa amiga…i l’altra per saber què pensen (si la podem aguantar).

Divulgar i convèncer.- Tots tenim amics i coneguts. Alguns són de la nostra corda, d’altres, encara no; i alguns potser no ho seran mai, no ho sabem. Quan parlem amb els primers, no cal esforçar-nos per convèncer-los perquè ja ho estan; però sí que els podem informar i donar-los més arguments per que ells també puguin ser bons divulgadors i puguin convèncer a altres coneguts seus.

Respecte als que encara no estan convençuts, informem-los, expliquem-los perquè la independència els pot millorar la seva vida i la de la seva família. Pensem que, des de l’inici del procés, molta gent ha canviat el seu punt de vista i s’ha sumat a les nostres files. Què ens fa pensar que el company que tenim al davant no interioritzarà els nostres arguments i la situació que es viu i demà canviarà d’opinió i serà un de més?.

El boca – orella ha donat grans resultats.

Anar amb compte on fem la crítica.- Els catalans som tan honestos, tan elegants i tant afeccionats al “fair play” … que sovint ens convertim  en una quinta columna. Fixem-nos que quan parlem d’algun defecte dels nostres adversaris, ràpidament hi afegim: “…si, però nosaltres també fem malament això i allò…”. Això ens debilita i els subministra arguments. Nosaltres, que tenim més experiència, ens hem d’esforçar en tenir més orgull i exercir la crítica en privat (allò de rentar a casa la roba bruta).

No rendir-se ni con formar-se.- Aquesta és una carrera de resistència: la guanyarà qui aguanti més. Nosaltres, que de paciència en sabem tenir un munt, no hem de defallir ni hem d’acceptar que altres defalleixin. Tampoc que es rendeixin o es conformin amb les molles.

Col·laborar amb les Territorials o les Sectorials.-Suggerint noves idees i iniciatives. Ajudant en la organització d’actes i campanyes, paradetes, accions de protesta, visites als presos polítics, xerrades i conferències… Segur que hi ha alguna activitat que s’adapta a la nostra manera de ser i als nostres coneixements. No oblidem que nosaltres som gent gran i, per tant, acumulem experiència i saber que poden ser de gran utilitat.

Ja ens hem ofert per col·laborar?

Estem segurs de que no hi podem fer res?

Desplaça cap amunt