General

Creu que està justificat el cost econòmic de la  “Casa Reial”?

La teoria econòmica ens diu que la percepció del cost de qualsevol servei (i la “Casa Real“ també ho és) depèn de dos factors:

1er. La comparació amb altres serveis semblants.

2on. La relació  cost/benefici aportat pel servei en qüestió.

Comparem el cost amb altres monarquies Europees.

Tots hem sentit a dir, tant als diaris com a la televisió, que la “Casa Real“ espanyola era la més austera i la que costava menys diners als seus ciutadans.

Repassem el que diuen els Pressupostos Generals de l’Estat sobre el particular.

Any  2015 – Pressupost Total “Casa Real“  7,7 milions d’€

Comparant amb d’altres cases reals  tenim que :

• Anglaterra   38,8  milions d’€
• Holanda      38,0  milions d’€
• Dinamarca  13,2  milions d’€
• Noruega      24,0  milions d’€

És realment així?

En realitat els pressupostos de les altres cases reals contemplen TOTES les despeses generades, tant les particulars (sous, secretaris personals, neteja, manteniment, etc.) com les ocasionades en funció del càrrec (guarda reial, festes, viatges, etc.)

El cas espanyol és diferent. Moltes partides de les despeses de la casa reial estan repartits dins els pressupostos dels diferents ministeris. El manteniment dels cavalls de la Guardia Reial costa 600.000 €, a càrrec del Ministeri d’Agricultura. El Ministeri de Defensa paga els 2.000 soldats de la Guàrdia Reial. El Ministeri d’Exteriors paga els viatges reials, el de Presidència paga els 130 funcionaris de la secretaria del Rei, o el d’Economia que paga els vehicles del rei (el “Parque mòbil”).

Algunes estimacions apunten a que l’import total de la broma ens podria costar entre 8 i 12 vegades la xifra inicial: entre 61,6 i 92,4 milions €., quantitats que paguem tots els contribuents encara que estiguin repartides en diverses partides.

Les qüestions que se’n deriven són obvies: vivim en una Monarquia que va ser imposada pel Franquisme i que no ha estat elegida de forma democràtica. El traspàs d’autoritat seguirà realitzant-se de forma hereditària,  sense que intervingui la nostra voluntat.

Ens paga la pena una despesa semblant pels dubtosos avantatges que ens comporta?

No ens hauríem de preguntar els catalans què ens estalviaríem si no haguéssim de mantenir aquesta monarquia?

No seria millor una República?

Si més no el president de una República és elegit pel poble, mentre que al rei no el vota ningú. 

Gent Gran per una Catalunya Nova

LES PREGUNTES QUE MAI ES RESPONEN

Està d’acord amb l’estructura actual d’Espanya com a Monarquia?

El 14 d’Abril de 1931, en unes eleccions municipals, l’opció republicana va arrasar a tot Espanya. Alfons XIII, últim rei Borbó, va abdicar i fugir d’Espanya.

Arribava la segona República enmig de l’eufòria col·lectiva.

Només cinc anys més tard, el 18 de Juliol de 1936, Franco esclafava aquestes il·lusions deixant  més de 500.000 morts pel camí.

Va ser ell que va escollir la forma de govern que el succeiria a la seva mort. En efecte, la “Ley de Sucesión“, decidida el 1947, en plena eufòria del seu règim feixista, confirmava el caràcter vitalici de Franco com a “Caudillo de España“ i li conferia l’atribució d’anomenar el seu successor. Aquest tenia que “jurar las Leyes Fundamentales, así como lealtad a los principios que informan el Movimiento Nacional“

El 1969 Franco tria Juan Carlos com el seu successor, ja que “ha dado pruebas fehacientes de su total identificación con los Principios del Movimiento y las Leyes Fundamentales del Reino“

Així doncs, l’actual sistema monàrquic estava previst ja com una continuació del règim Franquista anterior. No obstant, calia -a efectes cosmètics- que fos ratificat d’alguna manera pel poble. Es va convocar un referèndum el Desembre de 1976 per ratificar la llei de “Reforma Política” d’Adolfo Suárez, en la qual s’establia la monarquia com a forma d’Estat. Així, votant a favor d’una llei que es presentava com el final de la dictadura, es votava també inevitablement a favor de la monarquia. La llei va ser ratificada. Mai es va preguntar si es preferia una Monarquia front una República. Adolfo Suárez va reconèixer posteriorment que havia tingut por que, si s’hagués preguntat clarament sobre la forma d’Estat, el poble hagués votat República.

La monarquia no ha estat exempta d’escàndols que aquest règim ha anat generant en només 40 anys de vida: amants, comissions, elefants, cas Noos, etc., sense oblidar el dubtós paper en el cop d’estat del 23 de febrer de 1981.

Només dos apunts relacionats:

1) Algú es creu que, durant el famós 23F, en Juan Carlos I, desaparegut durant tota aquella nit, estava tractant d’aturar l’alçament? Recordem que, com a bon Borbó, domina el art de “Borbonear“, o sigui , no casar-se amb ningú que no sigui ell mateix.  Juan Carlos I, durant el 23 F, només va sortir per televisió quan ja era evident que tot se’n anava en orris.

2) Algú pot explicar com s’ho va fer en Juan Carlos per arribar de jove a Madrid sense un duro a la butxaca, rebre només una herència de 200 milions de pessetes de son pare i acabar l’any 2012 amb una fortuna calculada pel “New York Times” de 2.300 milions de dòlars ?

Gent Gran per una Catalunya Nova

https://www.youtube.com/watch?v=u1HAkrHvehU/&w=420&h=340

Jordi Sànchez, el president de l’Assemblea Nacional Catalana, ha intervingut al fòrum Tribuna Catalunya, davant de polítics, empresaris, periodistes, cònsols… Ha explicat, en mitja hora, el mateix que explica en actes a tot arreu, convidat per les nostres assemblees territorials. Ha respost, en una segona mitja hora de debat, les mateixes preguntes que li fan els socis de l’Assemblea. La posició política de l’Assemblea és rotunda.