I finalment… ja tenim eurodiputats a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. Ens falta Oriol Junqueras però hem de creure que també ho serà. És la consecució d’una jugada mestra? Segurament sí, però sobretot és el recolzament que la partida a Europa es juga diferent, sense trampes i amb les normes clares i iguals per tothom. Una Primera victòria per l’independencia sobre la justícia espanyola que sense la seva cobertura franquista i arbitraria de l’estat espanyol sempre queda amb el cul enlaire. Per això cal anar a Perpinyà a celebrar aquesta victòria i especialment a rebre els nostres exiliats trepitjant terra catalana. No podem faltar el 29 de febrer. S’ho mereixen i ens ho mereixem.
