Sent més ajustats a la realitat, la pregunta del Referèndum podria ser una altra: Vostè voldrà viure millor ? “. Perquè, realment, aquí es viurà de manera diferent si Catalunya segueix com ara, lligada a Espanya, o si es converteix en un Estat independent.
No cal ser endeví per imaginar-se què ocorrerà si no hi ha canvis. Ni tan sols tot seguirà igual: empitjorarà. Ni el Govern central ni cap partit han fet fins ara cap suggeriment de com podria millorar la nostra vida en el cas de que renunciéssim a voler independitzar-nos. Perquè ens haurien de donar alguna millora?. Si no han ofert res en els moments d’una amenaça de conflicte, perquè ho haurien d’oferir quan aquesta desapareix i es sentin guanyadors?. Ben al contrari, Espanya, que mai ha aspirat a convèncer si no sols a sotmetre, deixarà perdre l’ocasió de posar-nos la bota a sobre i endurir la relació fins a límits insospitats?
Algú creu que millorarà el nostre dèficit fiscal? Que es construiran autovies i deixarem de pagar peatges? Que es milloraran els accessos als ports i que l’aeroport no tindrà problemes per expandir-se? Que el Corredor Mediterrani (el de veritat) serà una realitat? Que el nostre Govern, si és que existeix, deixarà de tenir problemes econòmics? Que els nostres estudiants tindran més beques o que els nostres desvalguts rebran els ajuts promesos? Que als nostres avis se’ls mantindrà la pensió? Que la Sanitat disposarà d’un pressupost d’acord amb la seva qualitat i amb les seves necessitats? … Apa, home ¡.
Si hi ha una cosa clara si no es guanya el referèndum és que els catalanets i catalanetes, encara que siguin simpatitzants del PP o de Podemos, les passaran més magres. En primer lloc per l’irresistible impuls espanyol de castigar el rebel i sentir-se vencedors (ja en tenim experiència). En segon lloc, perquè Espanya, tan des del punt de vista econòmic com de repartiment just de la riquesa, no té remei. Que ningú s’enganyi.
En canvi, una Catalunya independent creixerà (no solament en qualitat i en conceptes subjectius, sinó en els tangibles). Perquè deixarem de tenir un Estat a la contra, que en comptes d’ajudar posa pals a les rodes, un Estat que destina més esforç a frenar el desenvolupament que a impulsar-lo, un Estat que no desitja tant la “unidad” com els nostres diners
Si malgrat tenir un Estat a la contra Catalunya avui està creixent, què no passarà si te un Estat a favor, que ajudi, que impulsi, que faciliti, que acompanyi, que gestioni, que estigui a prop ?. Doncs que es crearà activitat; que les empreses estrangeres vindran a instal·lar-se; que el port incrementarà la recepció de mercaderies i naixerà una important indústria complementària; que s’ajudarà a exportar, que s’impulsarà la investigació… I quan hi ha activitat, hi han llocs de treball i es crea benestar. I això és una roda que no para…
Per tant, votarem només ser independents o, realment, votarem si volem viure millor o pitjor?