QUIN NADAL MÉS ESTRANY

Hem superat unes eleccions. Unes eleccions gens fàcils en les que hi ha hagut de tot. De tot i dolent. En primer lloc, s’han convocant abusant d’un article 155 que no autoritzava ni a enderrocar un govern ni a convocar-les. S’han tancat a la presó a candidats i se’ls ha impedit parlar. D’altres ho han hagut de fer des de l’estranger. S’ha amenaçat la gent. S’ha impedit a la televisió que parli el que cregui convenient i fins i tot, pràcticament s’ha prohibit l’ús d’un color, en un intent de batre el récord Guinnes del ridícul. I tot i això, s’han superat.

S’ha demostrat que l’independentisme no sols no disminueix, sinó que augmenta. I que l’unionisme, malgrat el dineral esmerçat,  té un topall, una quantitat de seguidors que ja no  superarà: és el seu màxim.

No obstant, malgrat haver-los sortit el tret per la culata, a partir d’ara no serà gens fàcil. Seguiran actuant com sempre perquè no ho saben fer d’una altra manera. La seva concepció de la Democràcia, no dona per més. Caldrà, doncs, seguir resistint i seguir treballant. És una carrera de resistència i guanyarà el que aguanti més.

Per tant, aquest Nadal, no solament us volem desitjar unes bones festes i un  nou any ben feliç, sinó també la capacitat de resistir, l’encert en l’estratègia i el domini dels temps que ens portin a aconseguir allò que tan hem desitjat: un País nou on nosaltres, els nostres fills i els nostres nets puguin viure en pau i llibertat i ser més feliços.

I, evidentment, que la bona gent tancada injustament a la presó i la que s’ha hagut d’exiliar pugui tornar ben aviat a casa seva.

Josep Mª de Fàbregues-Boixar
Coordinador de la Sectorial Jubilats –Gent Gran