Forcadell considera que la proposta de Mas és difícil de rebutjar

La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Carme Forcadell, considera que Artur Mas “ho ha posat difícil perquè li diguin que no” i ha qualificat la seva proposta de llista unitària de “molt valenta i agosarada”.

L’ANC valorarà la proposta del president i presentarà la seva decisió en els propers dies. Preguntada sobre si estaria disposada a encapçalar la llista en cas que l’hi proposessin, Forcadell ha considerat que no li correspon a ella decidir-ho, i ha emplaçat la decisió a l’Assemblea.

Forcadell també ha considerat que si ERC no se suma a la llista unitària que proposa Mas, el projecte “estaria coix”.

La presidenta de l’ANC ha estat entrevistada a ‘El matí de Catalunya Ràdio’ juntament amb la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casal, i el president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep Maria Vila d’Abadal.

Casals ha dit que “els nostres partits no ens poden decebre” i ha considerat que “Mas ha fet una proposta per fer fàcil una cosa molt difícil”. “Ens falta el tram essencial i ahir se’ns va fer una proposta per complir-ho”, ha dit Casals, alhora que ha assegurat que Òmnium està disposada a “fer de Super Glue per a la llista, però cadascú ha de fer la seva feina. La nostra és eixamplar la majoria pel sí”.

Vila d’Abadal, per la seva banda, ha considerat que “no s’entendria la falta d’entesa entre els partits”, i ha afegit que esperar el 2016 “no és viable” i “podríem fer fracassar el procés”.

Experiències en una mesa del 9N a Tarragona

Ja es un fet, el nou 9 N ha estat un gran èxit, i ho podem dir en tots els sentits, tan per la participació, pel civisme de tots els catalans i també pels moments que tots vam poder viure.

Es d’aquets moments sobre els que voldria parlar, moments de gran contingut emotiu que a mi me van commoure fins arribar a les llàgrimes. El relat es curt i va passar així:

Eren aproximadament les 10 del mati, s’acosta a la mesa una noia jove, entre 35 i 40 anys, porta una bona estona fent cua, ella tota seriosa, està esperant que s’acabi la seva inscripció, quant ja veu que el company acaba pregunta, ja puc?, jo estava darrera l’urna i en un somriure li dic, i tan, tu mateixa !!!. Tot i el meu somriure, la noia seguia en el posat seriós, em mira, jo enretiro la cartolina que tapa el forat de l’urna, posa la ma esquerra a sobre i en la ma dreta deixa caure el seu vot tot aixecant el cap, com mirant al cel, i en un fil de veu diu.  “Per tu avi”.

Mil records me van envair, i una sotil llàgrima al meus ulls van recordar-me al meu avi.

Lluís

Desplaça cap amunt