Benvolguts companys:

Fa pocs dies he estat nomenat Coordinador de la Sectorial de Jubilats en substitució d’en Josep Janés, per haver-se complert el temps que la nostra reglamentació li permetia. Deixeu-me, doncs, que en aquest primer contacte amb vosaltres li doni les gràcies pel seu esforç al llarg d’aquests anys i el feliciti per la tasca realitzada, que ha estat molta i ben feta. Tots li hem d’estar agraïts.

Per part meva, compteu que em teniu a la vostra disposició i que intentaré, el més bé que pugui, treballar amb vosaltres per que aquest país nostre pugui esdevenir un Estat normal, com els altres estats que ho són.

Com tots sabeu, estem entrant en uns temps difícils. I seria enganyar-nos si penséssim que això passarà aviat. No. Tot té les traces de complicar-se i res fa pensar que es suavitzarà. És la seva manera d’actuar, no en saben d’altra. Com deia Aznar referint-se al Pais Basc: “No hay que derrotarlos. Hay que someterlos”. I així ho van fer als Països Baixos, a Sud Amèrica, a les Filipines, a Cuba, a l’Africa…

Què vol dir això? Que hem d’estar preparats per a resistir, per aguantar, per a no creure’ns els missatges que descaradament o veladament ens enviïn. Que no hem de caure en els paranys de la por perquè, estiguem ben segurs que intentaran espantar-nos i, especialment a la gent gran, la més vulnerable (és lo únic que hauran aprés de la relació Gran Bretanya – Escòcia). Jugaran brut – seguiran jugant brut -, perquè no tenen o no saben usar arguments racionals i democràtics com fan els països normals.

Serà necessari que sortim al carrer força vegades. Ja ho hem fet. I hem donat un exemple al món sencer. I ara caldrà seguir-ho fent. Però nosaltres, els jubilats – la gent gran del país – ja hi estem acostumats. Nosaltres, que vam viure la post-guerra, la vaga dels tramvies, que vam córrer davant dels grisos, que vam cridar “llibertat, amnistia, estatut d’autonomia”…, ens arronsarem ara? Ni s’ho pensin ¡. Una cosa és fer-se gran i una altra perdre els principis . Serem al carrer i recolzarem tantes vegades com faci falta. Tinguem present que nosaltres – els grans – som molts. I tenim temps.

Dilluns vinent tenim un compromís. Acompanyar al President Mas, a la Vicepresidenta Joana Ortega i a la Consellera Rigau al Palau de Justícia i fer-los costat. Nosaltres no podem fallar. No s’hi val a dir que és molt d’hora o que fa fred. Hi hem de ser perquè molta gent jove, que ha d’anar a treballar o portar els nens a escola, no hi podrà anar malgrat vulgui. I nosaltres, els de post-guerra, sí que hi podem ser. I hi serem ¡.

Ben cordialment,

Josep Mª de Fàbregues
Coordinador de la sectorial de Jubilats de l’ANC