LES PREGUNTES QUE MAI ES RESPONEN (II)

LES PREGUNTES QUE MAI ES RESPONEN

Està d’acord amb l’estructura actual d’Espanya com a Monarquia?

El 14 d’Abril de 1931, en unes eleccions municipals, l’opció republicana va arrasar a tot Espanya. Alfons XIII, últim rei Borbó, va abdicar i fugir d’Espanya.

Arribava la segona República enmig de l’eufòria col·lectiva.

Només cinc anys més tard, el 18 de Juliol de 1936, Franco esclafava aquestes il·lusions deixant  més de 500.000 morts pel camí.

Va ser ell que va escollir la forma de govern que el succeiria a la seva mort. En efecte, la “Ley de Sucesión“, decidida el 1947, en plena eufòria del seu règim feixista, confirmava el caràcter vitalici de Franco com a “Caudillo de España“ i li conferia l’atribució d’anomenar el seu successor. Aquest tenia que “jurar las Leyes Fundamentales, así como lealtad a los principios que informan el Movimiento Nacional“

El 1969 Franco tria Juan Carlos com el seu successor, ja que “ha dado pruebas fehacientes de su total identificación con los Principios del Movimiento y las Leyes Fundamentales del Reino“

Així doncs, l’actual sistema monàrquic estava previst ja com una continuació del règim Franquista anterior. No obstant, calia -a efectes cosmètics- que fos ratificat d’alguna manera pel poble. Es va convocar un referèndum el Desembre de 1976 per ratificar la llei de “Reforma Política” d’Adolfo Suárez, en la qual s’establia la monarquia com a forma d’Estat. Així, votant a favor d’una llei que es presentava com el final de la dictadura, es votava també inevitablement a favor de la monarquia. La llei va ser ratificada. Mai es va preguntar si es preferia una Monarquia front una República. Adolfo Suárez va reconèixer posteriorment que havia tingut por que, si s’hagués preguntat clarament sobre la forma d’Estat, el poble hagués votat República.

La monarquia no ha estat exempta d’escàndols que aquest règim ha anat generant en només 40 anys de vida: amants, comissions, elefants, cas Noos, etc., sense oblidar el dubtós paper en el cop d’estat del 23 de febrer de 1981.

Només dos apunts relacionats:

1) Algú es creu que, durant el famós 23F, en Juan Carlos I, desaparegut durant tota aquella nit, estava tractant d’aturar l’alçament? Recordem que, com a bon Borbó, domina el art de “Borbonear“, o sigui , no casar-se amb ningú que no sigui ell mateix.  Juan Carlos I, durant el 23 F, només va sortir per televisió quan ja era evident que tot se’n anava en orris.

2) Algú pot explicar com s’ho va fer en Juan Carlos per arribar de jove a Madrid sense un duro a la butxaca, rebre només una herència de 200 milions de pessetes de son pare i acabar l’any 2012 amb una fortuna calculada pel “New York Times” de 2.300 milions de dòlars ?

Gent Gran per una Catalunya Nova

PERQUÈ LES PENSIONS ESTAN MÉS GARANTIDES EN UNA CATALUNYA INDEPENDENT QUE A ESPANYA ?

Les pensions es paguen amb el que cotitzen les empreses i els treballadors.
Per tant, com més diners dediqui un Estat a la massa salarial, més diner tindrà per pagar els pensionistes.

Quina és la situació actual?

A Catalunya els salaris són més alts (24.449 € de mitjana) que a Espanya (22.790 €). Això vol dir que cada treballador català cotitza  – aporta – més que un d’Espanya.

A Catalunya hi ha menys atur (15,3 %) que a Espanya (18,8 % comptant Catalunya. Espanya sola el percentatge seria més alt ). Això vol dir que hi ha més gent treballant (84,7 % contra 81,2 % ). Per tant, més gent cotitzant.

A Catalunya, per cada pensionista hi ha més treballadors en actiu que a Espanya. Això vol dir que a Catalunya hi ha més gent que aporta el seu esforç per pagar-los.

En els darrers 25 anys l’aportació de Catalunya a la Caixa de la Seguretat Social ha estat manifestament superior que la d’Espanya .

Espanya ja ha confessat que necessitarà cada any 15.000 milions d’euros per pagar les pensions. Dit d’una altra manera: Espanya avui ja no pot pagar les pensions. (I Europa, la deixarà endeutar-se més per pagar-les?)

Quina serà la situació futura?

– En una Catalunya independent es crearan molts llocs de treball.

Funcionaris per les necessitats d’un nou tipus de govern: Ministeris, Hisenda Pública, Ambaixades…

Establiment d’empreses estrangeres

Port i Aeroport funcionant sense que els posin bastons a les rodes significaran un pol d’atracció d’empreses

La millora de les comunicacions implicarà també la creació d’empreses…

– Un govern situat a la vora podrà ser més eficient que un situat a 650 km.  i sobretot amb interessos diferents.

L’estalvi de 16.000 milions d’euros que marxen i no tornen permetrà noves inversions

– Catalunya no haurà de pagar les factures d’una mala gestió de molts anys (manteniment i pèrdues dels AVE, Castor, preu de l’electricitat,  estructures inadequades.)

Només seran millores pels actuals jubilats?

Ben al contrari, a Espanya els treballadors actuals ho tindran ben difícil per cobrar la pensió. Espanya té un endeutament del 100 % del PIB (això vol dir que deu tant com produeix en un any), poca productivitat, salaris baixos i una més dubtosa perspectiva de futur.

En una Catalunya independent, en canvi, les perspectives són molt més positives. Té un deute més que raonable (35.4%) i la creació de treball, i per tant, de riquesa sembla garantida.

Tot això significa que en una Catalunya independent la jubilació dels que ara encara estan treballant també està més assegurada.

Jordi Sánchez al Fòrum Europa

https://www.youtube.com/watch?v=u1HAkrHvehU/&w=420&h=340

Jordi Sànchez, el president de l’Assemblea Nacional Catalana, ha intervingut al fòrum Tribuna Catalunya, davant de polítics, empresaris, periodistes, cònsols… Ha explicat, en mitja hora, el mateix que explica en actes a tot arreu, convidat per les nostres assemblees territorials. Ha respost, en una segona mitja hora de debat, les mateixes preguntes que li fan els socis de l’Assemblea. La posició política de l’Assemblea és rotunda.

Desplaça cap amunt