Vídeo dedicat a tots el presos i preses polítiques.

https://youtu.be/cxTK-mSrx3k/&w=420&h=340

El passat 15 de desembre, Esther Vera directora del diari Ara, va tenir l’oportunitat d’entrevistar a Jordi Sánchez, expresident de l’ANC, i actualment en vaga de fam a la presó de LLedoners. Per la seva actualitat, l’entrevista és un testimoni directa de la repressió de l’estat espanyol a un dels líders del moviment independentisme.

Jordi Sànchez: “Si perdem el relat de la no-violència ho perdem tot”

Quarts de sis de divendres a Lledoners. Jordi Turull, Josep Rull, Quim Forn i Jordi Sànchez estan reunits en un dels locutoris amb un advocat. Turull hi ha anat ja des del mòdul de la infermeria on ha sigut traslladat. Està més prim, “una mica més cansat”, però determinat. Quan acaben, tornen tots cap als seus mòduls respectius, excepte Jordi Sànchez, que rep l’ARA.

Com es troba? Quins efectes per a la salut està notant?

Els visibles són la pèrdua de pes (aproximadament 400 grams al dia), la disminució de sucre i una tendència a una pressió baixa. Res inesperat després d’aquests dies en vaga de fam. Malgrat això i que dormo menys hores, em trobo anímicament fort.

Com és ara el seu dia a dia a la presó amb la vaga de fam?

Segueix la mateixa rutina horària i disciplinària que abans. L’única excepció és que no fem esport ni tampoc ingerim cap aliment.

Qui els controla la salut?

El control és diari per part dels serveis mèdics del centre, seguint els protocols establerts. Quan els metges ho considerin, veient l’evolució i d’acord amb els protocols, ens aniran traslladant a la infermeria.

¿Parlen amb els presos que no fan la vaga? Com ho veuen els comuns?

I tant, rebem molta solidaritat, amb detalls que poden semblar petits però que mostren una gran complicitat. Des del que et compra l’ampolla d’aigua fins al que et fa la feina de neteja del mòdul. I per descomptat la majoria que s’interessa i ens pregunta com estem. Una solidaritat que ens fa ser més forts.

Quina valoració fa de l’impacte que està tenint la vaga tant a dins com fora de Catalunya?

La prova més evident és que el TC ja ha obert el calaix. Gràcies a l’impacte i la commoció inicial de la vaga de fam, el TC es va veure obligat a sortir de la penombra i obrir la carpeta que volia mantenir amagada al fons del calaix fins passat el judici. L’objectiu de la vaga de fam, recordem-ho, és denunciar les dilacions del TC i també remoure consciències. No és demanar ni tan sols la nostra llibertat ni la resolució dels nostres escrits. Al cap de 48 hores d’iniciar-se la vaga el TC va anunciar a correcuita l’inici de la resolució dels nostres escrits. De fet, aquesta setmana ja n’ha resolt 5. Sembla que hem tocat os! En alguns casos després d’un any d’espera!

Aquesta vaga també evidencia la divisió estratègica de l’independentisme, fins i tot entre els presos. Els que la fan són tots d’un mateix espai polític. Com ho valora?

La vaga de fam respon només a criteris que neixen del punt més íntim i personal de cadascú de nosaltres, i no respon a estratègies independentistes a curt o mitjà termini. És una acció circumscrita a la defensa dels nostres drets com a presos i com a ciutadans europeus per poder accedir sense dilacions ni obstruccions indegudes als tribunals. La denúncia de les arbitrarietats judicials que patim per part de l’estat espanyol la compartim tots els presos.

El TC ha deixat clar que no resoldrà els recursos fins després de Nadal. En aquestes circumstàncies, fins quan mantindran la protesta?

El dia que vam començar la vaga de fam el TC no havia establert cap calendari per resoldre ni tan sols havia respost a cap dels 9 escrits d’impuls dels recursos que les nostres defenses havien presentat setmanes i mesos abans. 36 hores després de l’inici de la vaga de fam -malgrat que era cap de setmana- va emetre un comunicat justificant-se. Aquest dimecres, 12 dies després, ja n’havia resolt quatre. I s’ha compromès públicament que en cada ple n’anirà resolent. Deunidó! Com he dit abans, el Constitucional ja ha obert el calaix. La vaga de fam la mantindrem -cadascú de nosaltres- fins que el cos i el cap ens ho permetin. No està lligada a una data prefixada.

¿La vaga de fam pot interferir en el judici?

Vull estar lúcid per fer la protesta i la vaga no és per immolar-me. El judici és molt important i vull arribar-hi en plenes facultats.

¿Dona credibilitat als que diuen que podrien ser traslladats a Madrid per controlar la vaga de fam?

No, no hi donem credibilitat. Seria una vulneració enorme del nostre dret a la protesta. Això sí, la jutge de vigilància penitenciària ha demanat un informe diari sobre la nostra evolució.

La vaga ha coincidit amb un repunt de la tensió als carrers amb protestes dels CDR, talls de carreteres, aixecament de peatges, etc. ¿Vostè està a favor d’aquestes accions?

La dignitat que ens fa guanyadors com a país és la mostrada l’1-O per milers d’homes i dones resistint de manera no-violenta la violència policial. En cap cas la de les persones que s’amaguen darrere un passamuntanyes i que opten per l’enfrontament i els aldarulls al carrer. Les cares tapades no ens representen. Hem d’assumir les conseqüències d’anar amb la cara descoberta i actuar pacíficament. A més, darrere d’un grup d’encaputxats no saps qui és l’infiltrat.

Hi ha hagut polèmica per l’actuació dels Mossos i el president Torra es va mostrar crític amb el cos policial i després va rectificar. ¿Creu que és convenient posar en el punt de mira els Mossos?

Cal investigar i sancionar, si n’hi ha, els excessos policials sense posar els Mossos en el punt de mira. Fer una altra cosa és un error i ens debilita com a país. Farem bé deixant els Mossos fora de polèmiques.

¿Considera que s’han de prendre mesures contra agents concrets o comandaments del cos?

Si hi ha motius, indubtablement. Però això només ho ha de decidir, seguint els protocols i les normes internes, el departament d’Interior. I també investigacions independents i de prestigi com la del Síndic de Greuges poden ajudar a aportar llum i sobretot a proposar correccions per evitar excessos en el futur.

¿Vostè és dels que pensen que hi pot haver morts pel Procés?

La independència la farem els vius i la volem perquè tots, els independentistes i els que no ho són, visquem molt millor que ara. La nostra única opció és la no-violència, que no és passivitat i que comporta un rebuig inequívoc de la violència, i un compromís amb la desobediència. El que cal és preguntar a l’estat espanyol si per defensar la unitat d’Espanya està disposat a matar. Són ells qui tenen les armes, i només provoca morts qui usa les armes.

Eslovènia és el camí a seguir?

En tot cas jo no tinc més via que la catalana, la que estem fent. Amb dificultats, però amb una gran dignitat amarada en el civisme, la no-violència i la voluntat de diàleg. Ens estimem la vida i volem la llibertat precisament perquè volem viure.

¿Considera que s’ha de protestar al carrer per la celebració d’un consell de ministres a Barcelona aquest 21 de desembre?

Sí. El dret a la protesta no-violenta i a la manifestació cívica és, en democràcia, sagrat. Aquesta reunió un any després de les eleccions del 21-D i sense cap proposta política ni cap aposta seriosa de diàleg és l’error més greu de Pedro Sánchez. Tenia 364 altres dies a l’any per venir, una cinquantena d’altres divendres. Sembla que hagi escollit el dia per generar tensió. No sé què busca, no ho entenc. Dit això, cal un lideratge claríssim contra la violència i cal exercir responsabilitats.

¿S’ha de ser més clar en la denúncia de la violència? Cal deixar clar que tenim l’obligació d’exercir la protesta no violentament i que si perdem el relat de la no-violència ho perdrem tot.

¿La mobilització ha de ser compatible amb fer política, com per exemple amb coses com la negociació dels pressupostos?

Sí. Igual que ho ha de ser amb el fet de governar i exercir un lideratge des de les institucions de la Generalitat. Però que ningú s’enganyi, el primer que no vol el suport dels independentistes és Pedro Sánchez. Si ERC i el PDECat s’emplacen a negociar els pressupostos de l’Estat, a Pedro Sánchez se li congelarà el somriure.

Aquests dies hi ha hagut protestes al carrer de la funció pública reclamant millores salarials. Aquestes millores serien més fàcils amb uns pressupostos estatals.

Les qüestions referides a polítiques socials i als seus professionals no se solucionaran amb els nous pressupostos de l’Estat. No enganyem la gent. En el millor dels casos ens aportaran directament recursos per a inversió, obra pública. I ja sabem que estar pressupostats tampoc vol dir que després s’executin. I, en tot cas, les altres mesures com increment del salari mínim, el sostre de dèficit, les pagues extres o reformes fiscals es poden perfectament aprovar per decrets llei sense necessitat de pressupostos. Si Pedro Sánchez vol, que faci aquests decrets llei i veurà com l’independentisme els avalarà amb els seus vots. Prou d’enganys!

El PSOE no vol els pressupostos?

Són els barons del PSOE els que no volen que Sánchez aprovi els pressupostos amb els independentistes. El president espanyol està atrapat pels seus i vol fer creure que la culpa és només nostra. Seria bo que tots plegats deixessin de fer comèdia i de dir el que no és. La dreta i l’extrema dreta han imposat el relat, bona part del PSOE l’ha comprat i Sánchez ha quedat sense marge de maniobra. A Espanya s’ha imposat un relat que els vots independentistes contagien aquell que els rep. És el pas previ a la persecució sense límits.

¿Però vostè està a favor de negociar els pressupostos?

Si no hi ha pressupostos és perquè els socialistes tenen por d’abordar obertament un diàleg i una negociació amb les formacions independentistes. Sánchez no té el coratge de tancar acords amb nosaltres. Dit això, les justes reivindicacions dels professionals del sector públic i la urgència de millorar amb noves dotacions aquests serveis són indiscutibles. En tot cas, Pedro Sánchez no ha donat el tret de sortida als pressupostos. Seria fantàstic que quan ho faci es creïn les condicions de diàleg polític entre Sánchez i Torra per avançar en acords que permetin desfer el nus que avui existeix. Amb voluntat i valentia política per part de tothom hi pot haver pressupostos. La veritat, però, és que els últims moviments i els últims senyals de Sánchez cap a Catalunya van en la direcció oposada.

¿Això forma part dels sacrificis que s’han de fer per la República?

No forma part de la meva manera d’entendre l’acció política parlar de sacrificis, ni personals ni col·lectius. La no-violència i la desobediència assumeixen com a norma bàsica les conseqüències de les pròpies decisions, però en cap cas això ho considero un sacrifici.

¿És partidari de donar oxigen a Pedro Sánchez per evitar una eventual arribada de la dreta (amb el suport de Vox), al govern espanyol?

Soc partidari de buscar una solució política a la crisi entre Catalunya i l’estat espanyol. Busco algú a l’altre costat de la taula amb qui es pugui dialogar, raonar, buscar acords possibles. Sánchez corre el risc de convertir-se en un holograma; és a dir, en un interlocutor virtual, aparent, però no real.