NOSALTRES NO HI PODEM PAS FER RES… SOM MASSA GRANS
Assistir als actes i a les manifestacions.- Nosaltres som els que tenim més disponibilitat de temps. Aquí la nostra contribució és molt important: fixeu-vos que el primer comentari a una acció és quanta gent hi ha anat i si n’hi havia més o menys que a l’anterior. Nosaltres, a l’hora de ser comptats, valem tant com el més jove.
Formar-nos.- No n’hi ha prou amb els sentiments. No n’hi ha prou amb el nostre patriotisme. Cal reforçar-los amb coneixements. Llegim, sobre el procés, sobre la nostra història, la nostra economia. Assistim a conferències i debats. Seguim la nostra premsa amiga…i l’altra per saber què pensen (si la podem aguantar).
Divulgar i convèncer.- Tots tenim amics i coneguts. Alguns són de la nostra corda, d’altres, encara no; i alguns potser no ho seran mai, no ho sabem. Quan parlem amb els primers, no cal esforçar-nos per convèncer-los perquè ja ho estan; però sí que els podem informar i donar-los més arguments per que ells també puguin ser bons divulgadors i puguin convèncer a altres coneguts seus.
Respecte als que encara no estan convençuts, informem-los, expliquem-los perquè la independència els pot millorar la seva vida i la de la seva família. Pensem que, des de l’inici del procés, molta gent ha canviat el seu punt de vista i s’ha sumat a les nostres files. Què ens fa pensar que el company que tenim al davant no interioritzarà els nostres arguments i la situació que es viu i demà canviarà d’opinió i serà un de més?.
El boca – orella ha donat grans resultats.
Anar amb compte on fem la crítica.- Els catalans som tan honestos, tan elegants i tant afeccionats al “fair play” … que sovint ens convertim en una quinta columna. Fixem-nos que quan parlem d’algun defecte dels nostres adversaris, ràpidament hi afegim: “…si, però nosaltres també fem malament això i allò…”. Això ens debilita i els subministra arguments. Nosaltres, que tenim més experiència, ens hem d’esforçar en tenir més orgull i exercir la crítica en privat (allò de rentar a casa la roba bruta).
No rendir-se ni con formar-se.- Aquesta és una carrera de resistència: la guanyarà qui aguanti més. Nosaltres, que de paciència en sabem tenir un munt, no hem de defallir ni hem d’acceptar que altres defalleixin. Tampoc que es rendeixin o es conformin amb les molles.
Col·laborar amb les Territorials o les Sectorials.-Suggerint noves idees i iniciatives. Ajudant en la organització d’actes i campanyes, paradetes, accions de protesta, visites als presos polítics, xerrades i conferències… Segur que hi ha alguna activitat que s’adapta a la nostra manera de ser i als nostres coneixements. No oblidem que nosaltres som gent gran i, per tant, acumulem experiència i saber que poden ser de gran utilitat.
Ja ens hem ofert per col·laborar?
Estem segurs de que no hi podem fer res?
