La Sectorial crea un grup de treball sobre les “residències”

El Full de Ruta 2020-2021 aprovat a la recent Assemblea General Ordinària de la nostra entitat estableix com a objectiu estratègic el lideratge de l’espai independentista però adverteix que “les campanyes d’apoderament de la societat, com Eines de País, necessiten que es col·labori i es busquin sinergies amb altres entitats (sindicats, taules socials, associacions professionals, patronals, etc.). Caldrà impulsar aquesta col·laboració, que no només s’ha de fer des del Secretariat Nacional, sinó que s’ha de fer a tot el territori i des de tots els sectors socials i professionals. Les Assemblees Territorials tenen experiència de treball en xarxa amb les mobilitzacions unitàries o amb les antigues taules pel dret a decidir. Ara, tal com ja ho fan les Assemblees Sectorials, hauran de treballar en xarxa en campanyes d’apoderament i creació d’alternatives.”

Així mateix d’entre les línies d’acció estratègica destaca l’acció política en el si de la societat civil donant un pas endavant que permeti superar l’estat d’inacció en que estem instal·lats i liderar el procés social independentista, per a la qual cosa “es comptarà amb les Assemblees Sectorials i amb les iniciatives, tant si surten d’elles com si no, d’aproximació als sectors socials i professionals de la societat civil i, especialment, a les entitats, per assegurar el seu suport quan es doni una nova finestra d’oportunitat.”

Finalment, també en el marc de les línies d’acció estratègica, i en concret en l’àmbit de la lluita noviolenta, fixa com a un dels principals reptes la campanya Eines de País pel que suposa d’acció de creació d’alternatives. En aquest sentit, entre altres, ens commina a seguir “desenvolupant la implantació d’un sindicat nacional compromès amb la independència: cal que l’Assemblea faci un esforç per estendre el sindicalisme republicà” i reitera que “donarà suport als projectes engrescadors, institucionals o no, que tinguin com a objectiu la creació o implementació efectiva d’estructures d’estat.”

De tot l’anterior es desprèn una clara invitació a les Assemblees de Base a donar un pas endavant, mobilitzar-se i treballar en la consecució del objectius de l’entitat.

Per altra banda, la crisi sanitària en la que estem immersos ha fet surar a ulls de tothom les greus mancances estructurals i materials d’un dels col·lectius més vulnerables de la nostra societat com ara és el de la gent gran dependent. La greu situació viscuda a tantes i tantes residències del nostre país, amb milers de morts, ha posat al descobert una realitat que necessita amb urgència d’una revisió en profunditat del model.

La Sectorial de Jubilats-Gent Gran de l’ANC, per tant, com a col·lectiu directament implicat tant en la construcció d’un nou país com en la defensa dels drets de la gent gran, especialment la dependent, assumeix la tasca d’intentar elaborar una proposta de Pla Nacional de Residències que entenem que constitueix una estructura d’estat essencial pel futur de Catalunya.

Amb aquest objectiu s’ha creat un grup de treball, format per membres de la Sectorial amb el recolzament de companyes i companys d’altres Assemblees de Base i especialistes de l’àmbit residencial, que en els propers mesos dissenyarà i elaborarà el projecte que ha de culminar amb la proposta d’un Pla Nacional de Residències de Catalunya.

Oscar Garcia Valera

La Sectorial avala a dos candidats al Secretariat Nacional

La Sectorial de Jubilats-Gent Gran va concedir aquest passat dimarts l’aval per presentar-se a les eleccions al Secretariat Nacional  als dos candidats que ens ho van sol·licitar.

En concret les peticions van ser: en Jordi Martí  de la Territorial d’Ulldecona i que es presenta per la part Nacional i en Oriol Martínez de la Sectorial d’Economistes que es presenta per un dels 5 llocs reservats a la representació de les Sectorials.

Els dos candidats van presentar les seves raons, opinions i propostes personals per dinamitzar el Secretari Nacional si són elegits.

La reunió que es va realitzar per vídeo-conferència amb motiu de l’estat d’alarma i van respondre a totes les preguntes que els membres de la Sectorial els hi van formular.  A partir d’aquí, molta sort als dos candidats.

Pressupost República versus pressupost Autonomia.

L’any 2013 el professor Niño Becerra va publicar un interessant article sobre l’endeutament de la banca i el dèficit d’Espanya. Encara que està escrit fa uns set llargs anys, el seu contingut segueix més vigent que mai i agreujat per la nova crisi econòmica que provocarà la pandèmia del virus Covid19.

Pel professor, el problema més greu de l’economia és l’endeutament, sigui de la banca, dels particulars o significativament dels estats, ja que els pot portar a tots a la bancarrota. A Espanya, aquest problema és més rellevant perquè la política econòmica ha estat mantenir una política fiscal, unes lleis laborals i una orientació del pressupost estatal que sols han beneficiat a les grans empreses i alhora han empobrit a les pimes i la població i provocat un endeutament més escarnis a les nacions sense Estat com és Catalunya que és qui ha de prestar els serveis a la població.

El deute públic que deuen l’Estat, les comunitats autònomes, els ajuntaments, la banca i els particulars és d’1,2 bilions, el 98,7% del PIB i que l’any 2008 sols era d’un 34% del PIB. Aquest endeutament impedeix al Gobierno de España qualsevol maniobra per sortir amb èxit d’una propera crisi.

A 2018, el 21,3 % de la població catalana, un de cada quatre, estava en risc de pobresa i exclusió social. La pitjor dada des del 2004. Aquesta vulnerabilitat creix entre la població major de seixanta-cinc anys, dones i immigració. En canvi el PIB va créixer un 2,2 % de mitjana des del 2014. Per contra Catalunya té un dèficit fiscal interregional al voltant del 8%, entre el que aporta i el que rep de l’Estat espanyol i cada any surten entre 14 mil i 16 mil milions d’euros que no tornen.

Com deia el professor: “Això no té lògica econòmica, ni social, ni ètica. Tenim dues opcions: o acceptem això o fem una revolució. No hi ha cap més opció. I com que les revolucions ja no estan de moda… al marge que l’Estat té uns poders repressius terribles, evidentment només queda estar-hi d’acord i empassar-t’ho. No hi ha cap altra via”. Amb aquesta premissa i a l’espera dels nous esdeveniments Catalunya i tots els catalans tornaran a sortir perjudicats pel jou de la unitat d’Espanya.

Els catalans mai hem tingut cap privilegi i la nostra situació econòmica és el fruit de molts anys d’esforç i d’haver aconseguit una estructura econòmica diferent de la resta d’Espanya, malgrat que ja en temps del franquisme, tots els estalvis de les famílies catalanes eren canalitzades cap a Madrid per suportar els tripijocs de la “Meseta”.

Espanya és un llast cada dia més gran. Sols cal agafar un llapis i afegir 14.000 milions al pressupost que aprovat al Parlament. A més caldria afegir els milions, que l’Estat espanyol inverteix i gestiona directament a Catalunya. És fàcil pensar que 14.000 milions cada any poden solucionar el problema de les residències de la gent gran, de la sanitat, de l’educació, de les estructures viàries, de les pensions, de la renda mínima i de la creació de llocs de treball i així fins a ser un Estat normal. No costa gaire pensar com seria Catalunya i com es podria defensar de la crisi econòmica i pandèmies si estiguéssim en una situació d’Independència.

Desplaça cap amunt