Política

L’Assemblea Nacional Catalana proposa organitzar primàries republicanes a les principals ciutats del país.

El Secretariat Nacional aprova que els socis i les sòcies ratifiquin la decisió.

El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) s’ha reunit avui, 1 de juliol de 2018, en plenari extraordinari a Barcelona, per debatre el posicionament de l’entitat davant les properes eleccions municipals de 2019.

Amb l’objectiu d’aconseguir el màxim d’alcaldies independentistes, de garantir la unitat d’acció i de fer efectiva la República catalana, el Secretariat Nacional de l’ANC proposa impulsar i potenciar un procés de primàries per triar els representants polítics.

Aquestes primàries hauran de conformar una llista republicana unitària als municipis de més de 25.000 habitants i garantir l’elecció d’una alcaldia independentista.

Aquesta llista s’obrirà a candidats de la societat civil i de partits. L’ANC considera que aquesta llista afavoreix la unitat d’acció, no divideix i promou el valor republicà de participació i accés a la política municipal, imprescindible en un moment excepcional.

Les assemblees territorials i les especificacions de cada municipi

En els municipis de menys de 25.000 habitants on són més freqüents les agrupacions d’electors o els partits d’àmbit estrictament local, les assemblees territorials hauran de valorar, d’acord amb el SN, si, amb la situació actual de correlació de forces i la projecció de futur que tinguin, és aconsellable impulsar un procés de primàries en el municipi o seria millor establir només compromisos amb els actors locals, per seguir garantint l’alcaldia independentista.

Es procedirà de la mateixa manera en aquells municipis de més de 25.000 habitants on, per l’actual correlació i projecció futura o bé per la formació d’una llista unitària o candidatures ad-hoc, l’alcaldia independentista estigui garantida. Les assemblees territorials seran determinats en aquesta decisió.

Consulta als socis

Aquest posicionament de l’Assemblea Nacional Catalana davant les eleccions municipals de 2019 serà ratificat pels socis en una consulta telemàtica les properes setmanes.

Comunicació Interna
Assemblea Nacional Catalana

La proposta de constitució per a l’Estat català estableix que Catalunya serà una república parlamentària

 Tots els partits partidaris del sí a la independència defensen aquesta fórmula

El 2010 va fer sis-cents anys de la mort de Martí I, dit l’Humà, l’últim rei del Casal de Barcelona, la dinastia que va regnar a Catalunya durant més de cinc-cents anys. Amb ell moria el que podríem considerar l’últim rei català, el darrer de la dinastia que va fundar, al segle IX, Guifré el Pelós, i que està lligada al naixement, la consolidació i l’expansió de la nació catalana.

La mort sense descendència del monarca és el que ha portat Catalunya a viure un periple de segles anant de mà en mà, en viatges d’anada i tornada, de Castella a França, de França a Castella per finalment restar vençuda als peus de Felip V i formar així aquesta nova entitat que es diu Espanya. Val a dir que, en aquest ball entre països, Catalunya ha perdut parts del territori –tota la Catalunya del Nord– i els seus drets com a nació.

Deu ser per aquests sis-cents anys d’experiència no reeixida amb la monarquia que els catalans, majoritàriament, som partidaris del sistema republicà, del qual són abanderats, fins i tot, partits que volen mantenir un marc de relació federal o confederal amb l’Estat.

El que és clar és que, si els partidaris de la independència sumen, el sistema de govern serà una república parlamentària. Així es recull en el programa electoral de Junts pel Sí i en el de les CUP Crida Constituent. Tot i que el programa de Catalunya Sí que es Pot no parla de la forma de govern, el seu cap de llista, Lluís Rabell, s’ha manifestat a favor d’una república d’àmbit federal espanyol.

A la constitució en què treballen els juristes que lidera Santiago Vidal, s’estableix en el punt primer de l’article 2 que “la forma política i jurídica d’organització de l’Estat és la república parlamentària unicameral i no presidencialista”. Els redactors de la Carta Magna catalana consideren aquest sistema el més just per garantir la llibertat, la justícia, la igualtat de drets i obligacions, la cultura, la solidaritat, els drets humans, la diversitat i la pau.

A la república, tal com es dissenya en aquesta constitució, el paper central recau en el Parlament, únic titular de la representació sobirana del poble català. Es renovarà cada cinc anys i estarà format per 105 diputats escollits per sufragi universal. El president és el cap d’estat i la màxima autoritat del país, però qui forma govern és el primer ministre.

Article 2
La proposta de constitució estableix en l’art. 2 que Catalunya és una república parlamentària. 1641
És el primer cop que un president de la Generalitat proclama la República Catalana.

Una voluntat històrica

La vocació republicana dels polítics catalans i del poble de Catalunya no és una cosa que aparegui arran d’haver de decidir l’arquitectura del nou sistema polític. Ja al segle XVII, Pau Claris –president de la Diputació del General a l’inici de la guerra dels Segadors– i els Braços Generals que ell presidia van proclamar, un 16 de gener, la República Catalana. D’aquesta manera Catalunya es posava sota protecció francesa en la guerra que l’enfrontava amb Felip IV. Tot plegat va acabar com el rosari de l’aurora i amb el rei de França sent proclamat comte de Barcelona. De tots els intents fallits, l’últim el va protagonitzar Lluís Companys el 6 d’octubre del 1934, quan va proclamar l’Estat Català dins de la República federal espanyola. Companys serà empresonat i l’Estatut del 1932, suspès. Acabada la Guerra Civil, la Gestapo l’entregarà a Franco, que el farà afusellar.

Andreu Mas
Publicat a El Punt Avui 16/09/2015