Procès

Diuen que anem justets de vots i que el resultat és incert. Ells estan gastant molts diners en publicitat i nosaltres – entre pagar fiances i multes – no en tenim gaires. Per aquest motiu és important que la propaganda electoral la fem nosaltres mateixos per mail, whats app, boca a boca… Cal fer que el dia 21 ningú dels nostres es quedi a casa pensant que el seu vot no és imprescindible, perquè sí que ho és.

També cal que convencem a tants indecisos com puguem. No sols perquè necessitem el seu vot, sinó també per fer-los un favor. Hem de fer-los veure que si renunciem  a l’objectiu, renunciem a una economia més activa i que ells també en pagaran les conseqüències. Que si ara som el motor d’Espanya malgrat tenir l’Estat en contra, què no faríem si el tinguéssim a favor: podríem tenir ambaixades a tot arreu, desenvolupar el port i l’aeroport, millorar la xarxa de carreteres, prendre´ns seriosament el Corredor Mediterrani, seguir desenvolupant la investigació…

I com que hi hauria més riquesa i més activitat, hi hauria menys atur i menys problemes socials, s’asseguraria el manteniment i la millora de les pensions i evitaríem l’enfonsament que aquestes tindran a Espanya, ben segur, l’any que ara comença.

No ens creiem el que ens volen fer creure: que ha caigut l’economia, que les empreses han marxat, que el turisme ha deixat de venir, que aquí hi ha violència, que s’ha trencat la convivència, que el 155 és quelcom fantàstic… En primer lloc, no és veritat que l’economia hagi caigut: el Novembre, el port ha batut el seu record d’activitat ; fins el dia d’avui només han materialitzat la seva marxa 332 societats, no 3.000 com diuen; el diner gastat per cada turista segueix pujant i Catalunya continua al davant del nombre de turistes a Espanya.  I la violència l’han portada i exercida ells, no nosaltres. I la convivència la trenquen els fatxes i els que empresonen; nosaltres no hi tenim res contra els qui pensen diferent. I del 155, els seus efectes i els seus abusos, potser més val que no en parlem.

Ens diuen que la culpa és del procés perquè ens desmoralitzem. No. La culpa és d’ells que no saben actuar com a demòcrates. Que bàsicament sols saben mentir, jugar brut, fer trampes (no caldrà falsejar el recompte de vots; la trampa ja està feta a l’empresonar els candidats i no deixar-los parlar). No ens desmoralitzarem i aguantarem el que calgui.

I  ARA   FAREM  UN   DARRER ESFORÇ  QUE  SERÀ  EL  DE  LA  VICTÒRIA.

NO  FALLAREM !!!

Després d’un dia i mig de vigília als col·legis del referèndum d’autodeterminació, milers de catalans es van alçar ahir disposats a decidir el futur del país. I a fe de Déu que ho van fer. La jornada, involuntàriament èpica, fou la demostració més rotunda possible de la determinació d’una part molt majoritària del poble de Catalunya de no deixar-se robar la democràcia i l’anhel de llibertat. Malgrat la violència de la policia espanyola i la Guàrdia Civil, que van fer més de vuit-cents ferits amb l’excusa de segrestar les urnes plenes de butlletes, la participació va ser altíssima i els resultats poden donar un impuls definitiu a la república catalana.