Parlem sovint de “ consum de proximitat” , de consum de casa,…
El Maig passat vaig haver de passar uns dies a Can Ruti. L’atenció mèdica, correcta o molt correcta, encara que les explicacions, com que els pacients som “tontos”, escasses i tretes amb forceps. Les infermeres (tot dones, en els dies que hi vaig ser) molt amables i la majoria molt eficients. TOTES sud-americanes. (amor i cariño a dojo i a cada moment, encara que no fes cap falta de dir-ho).
El menjar envasat que van servir, també l’aigua, TOT de procedència forana. El material de cures, TOT de procedència forana. Les taules, llits, cadires o material que vaig poder identificar per haver-hi etiqueta o instrucció, TOT de fora de casa.
Podem anar parlant de “consum de proximitat” ( ben segur que no tenim ni proveïdors de menjars, ni laboratoris eficients ni fabricants d’elements auxiliars a Catalunya, som uns inútils que no sabem fer coses) si els estaments públics van comprant i proveint-se tant de productes de consum com de mobles fets a fora.
Que les infermeres siguin de fora, recordem que “les hemos jodido la sanidad”! Els metges i servidors de la sanitat, per què no van a Madrid a queixar-se ? Ja sabem que els “ sindicatos“ són tots subvencionats por el Gobierno i no faran mal a que els manté (cap sindicat dels de sempre s’ha mantingut per les quotes) i, per tant , no actuaran però els metges haurien de tenir una mica de criteri i veure d’on ve el problema i fer públiques les mancances provocades per aquestes raons.
Avui s’ha fet públic l’espoli actual: no en parlarem gaire per a no fer enfadar l’amo, oi?
Ernest Ramos
Sectorial Gent Gran