El passat 2 de juliol, uns quants milers de catalans vam anar a Estrasburg coincidint amb la sessió constitutiva del Parlament , per donar suport a l’entrada com eurodiputats a Carles Puigdemont i Toni Comín. Aquella jornada, la recordem amb una sensació d’haver tornat a perdre la partida i que una jugada mestre havia fracassat.
Però, ens felicitàvem de la valentia d’haver fet l’acció i que segurament a molts parlamentaris europeus la nostra presència els devia haver aixecat la consciencia de què la democràcia a Espanya no funcionava correctament. L’expressió “segur que ha servit per alguna cosa”, va ser la nota optimista juntament amb té festiu de la jornada davant de l’edifici del Parlament Europeu.
I finalment al cap de 6 mesos tenim un final feliç. Ha triomfat la raó i la justícia, però de l’altre justícia, la mateixa del Tribunal Superior de Schleswig-Holstein però d’un altre lloc, la del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, això vol dir fora d’Espanya.
Així que aquest gener tornarem a Estrasburg a repetir l’acció amb més força i raó que mai, amb la satisfacció d’una victòria real, d’una victòria de l’autentica democràcia sobre unes normes de caràcter franquista que encara estan present en el Congres Español i que supediten els vostès de milers d’electors a juraments arcaics que van contra l’autèntic esperit de la democràcia.
Ara si que serà una gran festa i els parlamentaris europeus tornaran a sentir el clam d’un poble que vol la llibertat, sols que ara aquest clam el podran escoltar en primer persona a dins de la seu parlamentaria per boca dels nostres electes i a l’espera que tant la Clara Ponsètia com l’Oriol Junqueras ven aviat estiguin lliures i ocupant els seus escons.