Des del passat primer d’Octubre les notícies i els esdeveniments s’han succeït a una velocitat espantosa. La situació d’ahir al matí no era la mateixa que la d’ahir a la tarda i no és la d’avui, que serà diferent de la de demà.
Però sí que hi ha un denominador comú: estem atacats per terra, mar i aire. Se’ns vol aniquilar de l’espectre. El mètode, tant li fa; la legalitat, no importa i la legitimitat, menys; les trampes són permeses; l’ètica, no compta; la mentida i la brutalitat són aplaudides…
Reconeixem que el canvi d’estratègia del Gobierno ens ha deixat momentàniament descol·locats. Realment, l’havíem sobrevalorat: el crèiem més honest i més democràtic… i no ho és.
I ARA, NOSALTRES, QUÈ HEM DE FER ?
· No desanimar-nos. És una carrera de resistència i qui es retira, perd. Siguem conscients de que possiblement vagi per llarg i cal estar disposats a aguantar.
· Fer cas de les consignes que rebem de l’ANC i fem el que ens proposin. Siguem molt actius (i, evidentment, pacífics).
·No oblidem que la gent gran som els que tenim més temps lliure i més llibertat d’horaris. Posem-los a disposició dels esdeveniments.
·ARA DEDIQUEM-NOS INTENSAMENT A LA CONCENTRACIÓ DEL DIA 11.
EL NOMBRE D’ASSISTENTS SERÀ MOLT IMPORTANT.
ANIMEM A TOTS ELS NOSTRES AMICS I CONEGUTS A ASSISTIR-HI.