En Paco va néixer a Madrid és cert, però per motius laborals ha treballat a moltes províncies espanyoles, al Nord, al Sud, a l’Est,….. fins que un dia arribà a Catalunya. Com que en Paco és obert, quasi transparent, generós, valent, xerraire com el que més i es fa amic de tothom, i així va anar fent amics per tota España.
Ves per on però, a Catalunya va trobar a la Montse, l’amor de la seva vida. També va trobar-hi companys més compromesos que ningú en la lluita contra la dictadura franquista i va conèixer gent i més gent, que havien vingut a Catalunya procedent sobretot, no només, del Sud d’España.
No havien vingut a ballar sardanes, ni tampoc perquè el clima fos millor. Havien vingut per guanyar-se la vida, per un futur que a la seva terra no havien trobat i per treballar perquè d’on venien no hi havia treball.
En Paco s’ha sentit d’esquerres tota la vida, ha lluitat sempre pels treballadors i la gent senzilla. Va militar en partits polítics d’esquerra i en els sindicats obrers. Ell lluitava per la seva gent i per una España millor.
La vida va anar passant, la immensa il·lusió dels fills, ensurts amb la salut, més o menys com tothom i va arribar la jubilació, que ells esperava tranquil·la i també més o menys com tothom.
No ha estat així.
En aquests moments, en Paco Martínez és membre de l’ANC i de Súmate. Pràcticament no hi ha dia en que no faci una xerrada davant d’un auditori de gent gran o una conferència en una llar de jubilats o un parlament en una plaça de qualsevol poble o ciutat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. En els darrers cinc anys ha fet centenars d’actes per explicar perquè les pensions estan més assegurades en una Catalunya independent que en una España impossible de reformar i dominada des de fa segles per les mateixes famílies.
En Paco és l’exemple de la persona noble, coherent i intel·ligent que ha evolucionat de la mentalitat d’un súbdit a la d’un ciutadà. Que no vol una dinastia monarquia imposada per un dictador, on la democràcia només és una aparença formal, on el que en diuen l’imperi de les lleis és una farsa que protegeix a una élite política i econòmica de corruptes –presumptament- que no compleixen cap altra llei que continuar el seu enriquiment.
En Paco vol una república, vol un estat que no freni a les empreses pel fet de estar radicades a Catalunya, vol un estat que no amenaci, insulti, censuri i limiti les llibertats individuals dels seus ciutadans, vol un estat que acabi amb la impunitat dels crims comesos pels franquisme. I convençut que tot això no serà possible a España, en Paco vol com tots nosaltres un estat català independent. On els nostres fills i nets tinguin un futur millor.
Per tot això i moltes altres coses que descobrireu llegint el que escriu, escoltant el que diu, compartint amb ell xerrades i reunions, l’equip de treball de la sectorial de Jubilats de l’ANC va decidir fer-li un senzill –com és ell- dinar d’homenatge i agraïment.
Ens van acompanyar en aquest dinar el seu amic i Diputat del Parlament català Eduardo Reyes, el president de l’ANC Jordi Sánchez i en Josep Ginesta, secretari general del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya..
En nom dels mils de jubilats de l’ANC, de tota la gent gran que lluita per la independència de Catalunya, gràcies Paco per ser com ets i per la teva feina.
I els que et coneixem de prop et donem les gràcies per haver-te conegut.
Una abraçada