Hernando, González, Guerra, Aznar, Echenique, Soraya, Felipe… Què sabran ells! Personatges inquietants i pertorbadors que utilitzarien la força si garantissin així la mutilació de la teva veu i l’amputació de la teva llibertat.
Personatges que mai entendran la nostra essència com a poble, una essència invisible que no és millor o pitjor, no ho és, però sí diferent. Som catalans, i no ho poden suportar.
Cap d’ells entendrà mai els nostres ulls humits quan una nena de 5 anys s’enfila a un castell, agosarada i valenta, per tocar els núvols amb una ma encara nua de pecat, en una ascensió que patim com si fos la filla de tot un poble.
Cap d’ells coneix els ulls il•luminats d’un infant deixant la pell picant un tronc, convençut que tard o d´hora cagarà llaminadures.
Cap d’ells ha plorat mai atemorit, aferrat a la faldilla de la seva mare, en veure per primer cop un gegant de cercavila catalana.
Cap d’ells sabria llegir la llàgrima de l’avi, quan un jugador argentí perseguit només per ser fruit d’una Masia, va agafar una samarreta amb solemnitat i la va alçar al cel, mostrant-la al món com si fos una senyera.
Cap d’ells, ni un, sap com captiva una tenora, ni agafarà mai dues mans del tot desconegudes per ballar una dansa que és amor i és aliança.
No, defensors de l’obstrucció, no podeu entendre res, i no deixarem que la vostra foscor tregui la llum de les nostres mirades. Avui, entre vosaltres i la llibertat, ja estem a punt de superar el darrer obstacle: Nosaltres mateixos.
I com sou conscients, aquesta és la vostra tortura.
Lluis Carrasco