Les pensions es paguen amb el que cotitzen les empreses i els treballadors.
Per tant, com més diners dediqui un Estat a la massa salarial, més diner tindrà per pagar els pensionistes.
Quina és la situació actual?
A Catalunya els salaris són més alts (24.449 € de mitjana) que a Espanya (22.790 €). Això vol dir que cada treballador català cotitza – aporta – més que un d’Espanya.
A Catalunya hi ha menys atur (15,3 %) que a Espanya (18,8 % comptant Catalunya. Espanya sola el percentatge seria més alt ). Això vol dir que hi ha més gent treballant (84,7 % contra 81,2 % ). Per tant, més gent cotitzant.
A Catalunya, per cada pensionista hi ha més treballadors en actiu que a Espanya. Això vol dir que a Catalunya hi ha més gent que aporta el seu esforç per pagar-los.
En els darrers 25 anys l’aportació de Catalunya a la Caixa de la Seguretat Social ha estat manifestament superior que la d’Espanya .
Espanya ja ha confessat que necessitarà cada any 15.000 milions d’euros per pagar les pensions. Dit d’una altra manera: Espanya avui ja no pot pagar les pensions. (I Europa, la deixarà endeutar-se més per pagar-les?)
Quina serà la situació futura?
– En una Catalunya independent es crearan molts llocs de treball.
Funcionaris per les necessitats d’un nou tipus de govern: Ministeris, Hisenda Pública, Ambaixades…
Establiment d’empreses estrangeres
Port i Aeroport funcionant sense que els posin bastons a les rodes significaran un pol d’atracció d’empreses
La millora de les comunicacions implicarà també la creació d’empreses…
– Un govern situat a la vora podrà ser més eficient que un situat a 650 km. i sobretot amb interessos diferents.
– L’estalvi de 16.000 milions d’euros que marxen i no tornen permetrà noves inversions
– Catalunya no haurà de pagar les factures d’una mala gestió de molts anys (manteniment i pèrdues dels AVE, Castor, preu de l’electricitat, estructures inadequades.)
Només seran millores pels actuals jubilats?
Ben al contrari, a Espanya els treballadors actuals ho tindran ben difícil per cobrar la pensió. Espanya té un endeutament del 100 % del PIB (això vol dir que deu tant com produeix en un any), poca productivitat, salaris baixos i una més dubtosa perspectiva de futur.
En una Catalunya independent, en canvi, les perspectives són molt més positives. Té un deute més que raonable (35.4%) i la creació de treball, i per tant, de riquesa sembla garantida.
Tot això significa que en una Catalunya independent la jubilació dels que ara encara estan treballant també està més assegurada.