Fa ben pocs dies en Vicent Partal publicava a VilaWeb una editorial titulada “Aquesta gent gran que no falla mai”en la que alabava el paper de la gent gran en molts dels actes del Procés.
PERQUÈ LA GENT GRAN PARTICIPA I TREBALLA TANT ACTIVAMENT?
Sembla que el normal és que les revolucions les facin la gent jove i que els grans, amb una visió més conservadora, més aviat les frenin. També és lògic pensar que els grans tinguin por d’assumir riscs (cas d’Escòcia, per exemple) Però a casa nostra no ha estat així, sinó ben el contrari.
N’EXPOSAREM UNA RAÓ: La nostra gent gran ha viscut tot el franquisme. La seva infantesa hi va estar dominada: actituds prepotents, escola en castellà, racionament i mala alimentació, misèria econòmica i intel·lectual. Una joventut dura: pocs van poder estudiar i molts van haver de començar a treballar sent quasi nens. Dura i arriscada: vagues estudiantils, moviments sindicals, clandestinitat, pallisses i repressió. I en la maduresa, fer-s’ho tot: estudiar de nit, treballar, participar en moviments de tota mena, crear escoles per els seus fills, defensar la llengua, impulsar la cultura, defensar la gent més desfavorida… La nostra gent gran va pensar que el franquisme s’havia acabat amb la mort del dictador i va voler creure que de veritat venia la democràcia. Però no. El franquisme, disfressat, continuava. I amb ell, la manera de ser i la manera d’exercir el poder propi de Castella, també.
I LA NOSTRA GENT GRAN N’HA ACABAT TIPA
I com que la seva vida ha estat sempre una lluita, doncs… segueix lluitant. Ara, més que mai.
QUÈ PODEM FER ARA, ELS GRANS?. En primer lloc, ser-hi. La nostra independència la guanyarem al carrer (aquí no ens poden superar ni ho poden frenar). I tot i que la presència dels grans és notable en qualsevol convocatòria, encara n’hi ha que s’han quedat a casa. I a ells ens adrecem: Cal sortir i afegir-s’hi. Que no puguin dir que el suflé està baixant. Tant si es tracta d’una manifestació, com de penjar domassos al balcó, com d’assistir a un debat, nosaltres hi hem de ser. No només l’Onze de Setembre.
En segon, convèncer als indecisos. Sobretot als de parla castellana. Hi han raons de sobra per demostrar que en una Catalunya independent es viurà millor que continuant a Espanya. I qui escull viure pitjor?. Nosaltres, els grans, hem d’obrir els ulls als qui no ho veuen clar. Hem de saber els arguments i hem de saber explicar-los.
En propers correus anirem mostrant els avantatges de ser un Estat diferent. Feu-hi atenció perquè serà bo per a tots.
SECTORIAL DE JUBILATS I GENT GRAN de l’ANC