Articles socis

Hi molta gent gran, de més de 75 anys, que no viu en residències. Molts d’ells, viuen sols i precisen  que algú els ajudi i atengui les seves necessitats diàries. Paral·lelament, també han d’acudir més sovint a consultes i requereixen tractaments mèdics, ja que la majoria pateixen malalties cròniques que eren ateses i tractades sistemàticament, un fet que ha esdevingut un factor determinant per allargar la mitjana d’edat de  vida de la població.

Tenim estadístiques de la gent gran que ha mort en residències durant la pandèmia –dades que fins i tot s’han utilitzat en debats polítics–, però no de la gent de la mateixa edat que ha mort i vivia a casa seva. Aquest grup poblacional necessita urgentment la vacuna, igual o més que els que viuen en una residència, on tenen un control i una atenció molt més segura, en un moment en què el personal que els atén també està ja vacunat.

Els que vivim sols ens sentim molt desprotegits. Les persones que necessitem per a que ens ajudin a realitzar les tasques domèstiques i la cura personal no tenen cap mena de garantia sanitària. Amb l’agreujant que en alguns casos estan en contacte amb molta altra gent. Si sortim de casa per anar a comprar el menjar, els medicaments, una vista al metge o qualsevol altra necessitat, també ens estem posant en risc.

L’atenció mèdica ha empitjorat molt. Més enllà que només s’atenguin les malalties més greus, el temor  d’anar  al CAP, a les visites en centres hospitalaris o als centres de rehabilitació –on només s’hi va en casos extrems–, s’accentua pel risc de contagi que això suposa. Tot plegat, deixant-nos en una tessitura que perjudica la salut i escurça l’esperança de vida.

Per preservar-se del contagi, a més, també s’accentua la solitud. Des de fa gairebé un any, la relació amb els amics i familiars és molt poca i, en alguns casos, fins i tot nul·la. Els nets o bes-nets, que psicològicament donen vida i il·lusió als avis, es converteixen ara en un perill. Encara que sobrevisquem, els nets tampoc hauran viscut l’amor dels avis i, depenent de l’edat, ni tan sols el record.

En nom de tot aquest col·lectiu de gent gran reivindico la urgència de ser vacunats prioritàriament.

Mercè Jardí

P.D Perquè encara crec que en la nostra societat  queda humanitat i respecte per a la vellesa, espero que no ens morim sols en un racó tot esperant la vacuna.

La quantitat de diners que el pressupost 2020 de la Generalitat, a través del programa 315 de “Promoció de l’autonomia personal”, destina al sistema residencial en el seu conjunt és de 1.064.588.450,94 €, els quals representen el 2,31 % del pressupost total de despeses del sector públic de Catalunya.

Per altra banda, si avui Catalunya fos un estat independent disposaríem de manera immediata de 16.800 milions d’euros anuals més procedents dels impostos que ara ens espolia l’estat espanyol i que no tornen: el perpetu dèficit fiscal. D’aquests 16.800 milions, 2.000 milions anirien a cobrir les despeses de la independència i els 14.800 milions restants romandrien disponibles per a incrementar els pressupostos de despeses.

Seguint el mateix criteri de distribució de recursos utilitzats en el pressupost 2020, hauríem d’aplicar a aquests 14.800 milions disponibles el 2,31 % per a obtenir la quantitat addicional en que correspondria augmentar la despesa assignada al sistema residencial, amb el que passaríem a disposar de quasi 350 milions més, arribant als 1.400 milions front els poc més de 1.000 milions actuals.

Resulta obvi que aquest important increment, superior al 32 %, permetria millorar ostensiblement el sistema. Ara bé, aquest significatiu augment de recursos resoldria tots els problemes que pateix? Deixaria de grinyolar el sistema residencial amb aquesta injecció econòmica? La resposta a aquestes preguntes és que molt probablement, no.

El sistema residencial català, a banda de l’augment de recursos, necessita també un canvi de model. La realitat fa evident que son massa els aspectes que no funcionen. Des de l’incompliment flagrant per part dels poders públics del paper de garants del benestar de la gent gran dependent, fins l’assalt cada cop més massiu d’empreses privades al sector, moltes d’elles alienes al mon dels serveis socials i amb l’únic objectiu d’aconseguir el màxim benefici possible a costa del que calgui i sense cap mena d’escrúpol.

I entremig un llistat interminable de greuges amb irregularitats de tot tipus, interessos inconfessables, incompetència sistemàtica, desatenció sanitària, desistiment de funcions, incompliment de contractes, explotació laboral, maltractaments de tota mena, equipaments deficients, llistes d’espera interminables, prestacions de dubtosa eficiència, reiterades acusacions penals, absència d’auditories públiques, controls de qualitat febles o inexistents, inspeccions ineficients, mecanismes d’avaluació dubtosos, conxorxes empresarials, tripijocs econòmics dins els conglomerats empresarials, cartera de serveis obsoleta, concerts/concessions/col·laboracions sota sospita, tracte inadequat vers els residents, descontrol i incompliment de ràtios de personal, contractació pública no transparent, absència de participació i control familiar, edatisme, manca de formació als professionals, entitats del tercer sector fosques, entramats empresarials amb dubtosos objectius, externalitzacions injustificades, finançament públic poc clar, irrupció de fons voltors, falses fundacions, desistiment de gestió, actuació de lobbys i grups de pressió, insuficiència de personal, inversors sense escrúpols, dèficits i errors organitzatius, incompliment i/o absència de protocols adequats, publicitat enganyosa, defugiment de responsabilitats, persistència de retallades econòmiques, inexistència o insuficiència de sancions, sancions ineficients, insostenibilitat sistèmica, manca d’informació permanent, tracte vexatori cap a les persones, manca general de transparència, vulneració de drets dels residents i un llarguíssim i vergonyant etcètera.

Per a revertir tot això ens cal una decidida voluntat de canvi però també deslliurar-nos definitivament de les imposicions de l’estat opressor. La independència esdevé la gran oportunitat que tenim per a capgirar un sistema que no sols no compleix amb els seus objectius sinó que, com s’ha vist amb la crisi sanitària del covid, pot generar un greu problema social al nostre país. L’elaboració d’una constitució pròpia i un nou cos legislatiu ha de permetre construir una Catalunya lliure de tuteles corruptes, opressores i extractives i feta d’acord amb les nostres aspiracions d’un país socialment just a on els poders públics siguin capaços de garantir de manera efectiva el dret de la gent gran dependent a una vida digna, lliure d’explotació, de maltractaments i de discriminacions. I, per a poder dur a terme aquest procés quan arribi l’hora, estem obligats a preparar-nos i a treballar des de ja mateix en la re-invenció i en la profunda transformació del nostre sistema residencial.

Oscar Garcia Valera
Sectorial Jubilats-Gent Gran

Com probablement sabreu, el passat 25 d’Octubre es va celebrar  el ple extraordinari del Secretariat Nacional de l’Assemblea per presentar, debatre i votar propostes sobre quin ha de ser el paper i com hauria d’incidir l’ANC en el procés electoral que properament s’obrirà de cara a les eleccions al Parlament de febrer de 2021.

De les sis propostes presentades el SN ens ha facilitat la elaborada per la Comissió d’Estratègia i Discurs, que va ser aprovada per majoria de 46 vots a favor, 20 en contra i 4 en blanc i a la qual es van incorporar quatre esmenes procedents de les altres propostes.

Sembla que en aquesta ocasió el SN no es limita a un comunicat en el que es fan paleses les exigències de l’entitat als partits polítics independentistes, sinó que ha cregut necessari passar a l’acció tot implicant-se en el procés de manera directa a través d’un seguit de mecanismes que permetin fer un seguiment permanent de l’adequació dels partits als objectius de la nostra entitat i facilitar d’aquesta manera als electors les eines necessàries per a decidir el seu vot.

Així, en primer lloc, s’elaborarà un “Decàleg d’accions i principis”, basat en el nostre Full de Ruta, que servirà de referència contínua per auditar programes, propostes, comportaments i, en definitiva, qualsevol element que serveixi per a saber a on estem i amb qui estem.

S’ha compartimentat, a continuació, el procés electoral en tres fases: una primera que inclou la precampanya i la campanya, una segona que va des de les eleccions fins a la constitució del Parlament, i una tercera un cop s’hagi constituït el Govern.

Al llarg d’aquestes tres fases, i repartides entre elles, es desenvoluparan una corrua d’accions que inclouen des de la publicació de les auditories que avaluaran l’adequació dels partits al Decàleg, fins a l’absència a suposades taules unitàries, la promoció de debats entre partits, la creació d’una web d’autoorganització d’electors, l’elaboració d’informes trimestrals de control del govern, les mobilitzacions davant dels incompliments dels partits, la convocatòria d’un Congrés Internacional d’independències unilaterals i, entre d’altres, el “bastiment d’un treball en xarxa amb el màxim nombre d’altres organitzacions per preparar des de la societat civil organitzada i mobilitzada el suport necessari a l’acció de les nostres institucions o per estar-hi frontalment en desacord i exigir-ne la reversió”.

Aquestes accions seran consultades als socis una per una en els propers dies.

Per a consultar la proposta aprovada, accedir a https://assemblea.cat/wp-content/uploads/2020/10/Posicio%CC%81_SN_eleccions_febrer_v3.pdf.

_{Oscar Garcia Valera
Sectorial Jubilats Gent-Gran}

Permita que primero le explique una experiencia que seguramente Vd., que es representante de Catalunya en el parlamento español, nunca se ha parado a escuchar. Iba en taxi en Barcelona. Recibí una llamada de un compañero de la ANC. El taxista escuchó que hablábamos de la independencia de Catalunya. Cuando corté me preguntó qué pensaba yo de ese tema. Antes de contestar le pregunté qué pensaba él. Dijo que dudaba. Indagué por su origen (tenía acento andaluz). De Carmona, Sevilla, dijo. Inquirí por qué vino a Catalunya. “¡Por mis hijos! ¡Allí no había futuro!. Seguí, ¿Lo han encontrado?, ¡Sí!, contestó de inmediato. Añadió “ya hay dos que han acabado la universidad y están muy bien colocados. El tercero hace Formación Profesional: diseño gráfico. Estoy muy contento”. ¿Y por qué duda Vd. ante la independencia? continué. “Por mis padres dijo, son mayores y siguen en Carmona”. Invitando a reflexionar le dije: “Veamos, Vd. vino por sus hijos. Hoy están colocados, pero están castigados como todos los catalanes. Con la independencia vivirían mucho mejor, pero Vd. no la quiere por sus padres que ya son mayores… y por no separarse de Andalucía… ¿no sigue Vd. dependiendo de quienes le obligaron a emigrar… y castigando así a sus hijos que es por lo que vino…?” Quedó pensativo y en silencio unos minutos. Rompió su silencio y dijo: “Eso no lo había pensado yo… ¡claro! ¡La independencia será buena para mi familia, para mis hijos” Y a mis padres los puedo ver cuando quiera!

No sé si Vd. se relaciona mucho con gente de España venida a Catalunya. Esta historia, rigurosamente cierta, se la pueden explicar muchos que vinieron porque se sentían sin futuro y explotados en sus tierras de origen y hoy se dan cuenta de que siguen explotados por los dirigentes de esas zonas. Por eso ven en la independencia mucho más que una liberación política, económica, social. Ven “dignidad y libertad”.

Vd. Como “única” representante del PP en Catalunya. ¿Se pregunta por qué tiene tan pocos votos? Cuando Vd. habla en el parlamento español, ¿a quién representa realmente… No representa a los que queremos hacer una República Catalana para poder tener un Estado propio, más justo, más próspero, más igualitario, con un Estado de bienestar, que pueda cubrir nuestras necesidades, al nivel de reciprocidad de nuestra contribución a ese Estado, o sea que nuestro esfuerzo, nuestra capacidad de crear riqueza, se corresponda al bienestar de “todos” los habitantes de Catalunya. Según usted, por estos motivos, hacemos sufrir a los que después de muchos años de estar contribuyendo a crear esta riqueza, rechazan nuestra propuesta porque quieren seguir obedientes a esa sociedad española a la cual representa usted. Sociedad que después de ganar una guerra contra su propio pueblo, a los perdedores que no fusiló o encarceló, se dedicó a expulsarlos por hambre abandonándolos a su suerte.

Es curioso comprobar cómo desde distintos intereses de clase, se pueden ver las cosas de una forma contradictoria. Personas que, en su día, por los motivos que ya he explicado, tuvimos que irnos a Cataluña a buscarnos la vida (¡fuimos2.600.000!), según usted hoy nos vemos asustadas, maltratadas, acosadas hasta tener que encerrarnos en nuestros domicilios, por los que en su día nos dieron la forma de poder ganarnos la vida (siempre con el sudor de nuestra frente por supuesto).  Hoy con la idea de la separación, nos vuelven a dar la oportunidad de vivir en un país mucho mejor, en democracia, bienestar, justicia social, libertad que España nos niega. Solo será posible mediante una República para todos, vengan de donde vengan.

Yo, castellano de origen, hago una reflexión: Si Cataluña no fuera tan emprendedora y no hubiera sido capaz de crear tanto trabajo, ¿qué hubiera sido de nosotros? millones de personas que con las pocas pertenencias con las que contábamos en aquellos momentos y cargando con toda la familia vinimos a esta tierra porque en la nuestra no había futuro. Como el taxista de Carmona. Lástima que algunos tenga tan poca memoria y un sentido de pertenencia excesivo, dejándose convencer por los que en su día los expulsaron. ¿Cuántas veces serán engañados por ustedes? ¿No cree que ya basta de ser tan desleales con sus compatriotas de buena fe?

¿Señora Alvarez de Toledo, ¿es consciente de su cinismo? Con su preparación ¿no se ha parado a pensar porque no queremos ser españoles? Precisamente por lo que usted se olvida de defender como representante catalana en ese parlamento español: Por la mala financiación, el déficit abusivo de las balanzas fiscales, el desprecio a la lengua, el retorcimiento a las leyes cuando se juzga a los independentistas, el abuso de los peajes, la deuda que se genera en Cataluña siendo los que creamos más riqueza, la falta de infraestructuras, el desastre de Renfe en cercanías. Los que verdaderamente llevamos sufriendo muchas décadas, por su falta de soluciones hacia nosotros, insistimos en romper con vuestro Estado, somos todos los catalanes independentistas o dependientitas. ¿Se ha mirado al espejo y se ha preguntado por qué España es el país de Europa, que tiene más dificultades en conseguir la adhesión a un proyecto común?  (Tres Guerras Civiles) ¿Se ha preguntado qué parte de culpa puede tener ese Estado “Castellano” que por su política Jacobina en vez de unir desune?, ¿exigiendo la unidad a la fuerza a un proyecto que solo beneficia a unos cuantos y deja fuera a la mayoría de la población? Un proyecto que no respeta la diversidad de esta nación de naciones, a un qué conste en esa Constitución que tanto dicen defender. Espero que un “auténtico” Tribunal Constitucional, el actual NO lo es, actúe algún día sobre tanta inconstitucionalidad como Vd. refleja…Vd. no representa ni defiende la democracia, ni la libertad, en Catalunya. Es que tampoco lo hace ni para España. Vd. castiga a todos los dependientitas en Catalunya tanto como a los independentistas. Vd. representa a la España colonizadora, prepotente, excluyente, autoritaria, antidemocrática, expoliadora “en” Catalunya.

Al final tenía razón el sabio político Arzalluz, cuando comentó la popular frase, algunos políticos son tan retorcidos y cínicos, que te descalabran y se ponen ellos la venda en la cabeza.