D’EN BERNAT, LA “HONRA” I ELS “BARCOS”
Recordo de quan estudiava el batxillerat que el camarada-professor de Formación del Espíritu Nacional exultava parlant-nos d’un tal Almirante Méndez Núñez, el de “Más vale honra sin barcos, que barcos sin honra”.
I ho recordava a rel de la nostra actitud en les eleccions municipals: Molts indepes van deixar d’anar a votar o ho van fer en blanc o amb vot nul. El fet ha tingut prou ressò i ha satisfet a un gran nombre que han vist al darrere la “força de la gent”. La “honra”, vaja.
Però ara, a la vista dels resultats, en el moment en que s’han portat a terme tots els pactes imaginables i els inimaginables i quan el que hi ha és el que ens queda pels propers quatre anys, em pregunto: i els “barcos”? On són?
Potser ja seria hora de que l’independentisme es plantegi oblidar-se dels actes romàntics i simbòlics i comenci a pensar en els que produeixen benefici i facin avançar. Dit d’una altra manera: a veure quan ens dediquem seriosament a obtenir resultats pràctics. A distingir els que ens produiran “barcos” dels que només ens proporcionaran “honra”. Per més que sigui molta.
No ens equivoquem: els partits dits “independentistes” ho han fet malament, molt malament. Però, malgrat tot, no és contra els partits contra qui hem d’anar, perquè els partits formen part del joc polític. Els partits els necessitem. I els vots obtinguts pels partits representen aquí i davant del món sencer el pes de l’independentisme. I si no hi ha vots, la lectura és que ja no hi ha independentisme. Ara, una altra vegada, fent campanyes per malmetre el vot, estem a punt de regalar a la España española el nostre recolzament a canvi de res ( i ens queixem del que regala Esquerra).
Els catalans ho expressem molt bé: “A la taula d’en Bernat, qui no hi és, no hi és comptat”.
No ho oblidem: El nostre enemic és España, no els partits polítics d’aquí per més malament que ho facin.
Després del primer fracàs no cal insistir en un segon intent. Si el primer no ha servit per guanyar llocs de poder ni per a expulsar líders dels partits catalans. Perquè repetir la operació? Perquè ens proposen seguir perdent posicions i disparant-nos trets als peus (per més que siguin ben carregats d’ “honra”)?.
Perquè, a la fi, quedem sense cap “barco”.