Opinió

DE VERITAT ESTEM TAN, TAN MALAMENT ?

Josep Maria de Fàbregues

Se’m barregen al cap unes situacions, potser inconnexes, que em fan pensar. Les comparteixo amb vosaltres:

Tenim un govern fluix, amb un president fluix que penosament implora i suplica reunions que tothom sap no li concediran, treu ferro on n’hi ha i no sap utilitzar la seva força. Tenim un partits polítics “independentistes” que han malbaratat un 52 % i esmercen temps i energies en barallar-se entre ells per esgarrapar unes misèries, en comptes de treure pit i avançar cap a la independència que és pel que van ser votats.

Rellegim les notícies d’aquestes darreres setmanes : Una bona colla de ciutadans han estat espiats amb unes eines sofisticades i cares; el Gobierno, sense escandalitzar-se, admet haver espiat a 18 persones amb l’aquiescència d’un jutge; uns altres jutges obliguen a utilitzar un 25 % de castellà a les escoles; la inversió real a Catalunya no arriba ni al 50 % del pressupostat; Perquè posem les barbes a remullar, el Gobierno torna a empresonar Xabier Atristraín, excarcerat per decisió ferma del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg; Villarejo explica com les clavegueres inculpaven gent del país; l’Emèrit torna a posar els peus a Ñ sense excusar-se de res…

 Els no-indepes – Illa, Jèssica Albiach, Colau, Iceta … — amb la seva política de recolzament a Madrid segueixen col·laborant en el constant, sistemàtic i programat empobriment de Catalunya i dels catalans (indepes i també no indepes) en un clar cas de traïció i menyspreu als seus electors. Ells saben perfectament que en una Catalunya espanyola els ciutadans viuran pitjor, els seus fills tindran menys oportunitats, Rodalies no millorarà, la Sanitat i l’Ensenyament seguiran sense recursos, l’espoli fiscal continuarà… i una pila d’etcèteres que ja sabem.

Com pitjor, millor? No ho sé. Però el panorama que vivim – que ens fan viure – exigeix una reacció per part nostra. I ara és el moment. S’ha acabat el sofà!. Ja no tenim l’excusa d’ajeure’ns perquè els nostres polítics no actuen. Si no actuen, hem de prescindir d’ells i passar-los pel damunt. Ens ho han dit ben clar. Ja espavilaran (i si no s’espavilen, pitjor per ells).

El Gobierno no és tan fort com vol aparentar. Si ho fos, no li caldrien tantes maniobres. Tampoc ha acabat amb l’independentisme ni amb els independentistes. Que amb tot el que ha mogut i s’ha esforçat no hagi pogut acabar ni amb nosaltres ni amb el nostre objectiu, és la evidència del seu fracàs. Que hi ha qui s’ha desmotivat? Si, però  s’ha desmotivat sol i sol es tornarà a motivar, ja ho veureu. S’ha descoratjat , però no ha canviat d’idea. Aquest és el fracàs de Madrid. Aquí no ha vençut. I ara és l’hora de demostrar-li.

Doncs, no. No estem tan malament. I ara és un bon moment. L’estiu… una bona pausa per agafar aire i sortir l’Onze de Setembre a dir-los ben fort que aquí no ha passat res. Que no han guanyat.

Si ells no han guanyat, no ho donem nosaltres per perdut.

Josep Mª de Fàbregues

13/06/2022

 

Feu clic  “aquí” i s’obrirà en format llibre el contingut de tots els articles d’opinió publicats fins ara per Josep Maria de Fàbregues

% d bloggers així: