Es cert que gairebé s’han esvaït tots els arguments de la por, ja no s’aguanta l’argument de sortida de l’Euro, ni el tema de la nacionalitat, tampoc de que “ens faran fora d’Europa” ni ningú es creu que vagarem per les galàxies pels segles del segles.
Però encara hi ha una por que no queda del tot superada, “Què passarà amb les pensions?”.
Tot i sent un dels temes més fàcils de demostrar, (hi ha una pila d’informes de molts experts que així ho diuen) està vist que també es un dels temes que més pors estàs produint a la gent gran.
Es potser perquè tenim conceptes errats?.
Es potser perquè aquesta por es innata?.
Es perquè ningú no ens ho ha explicat amb senzillesa, honestedat o sense interessos establerts?.
Sigui quina sigui la raó, el remei està en nosaltres mateixos. A les persones grans ens atribueixen el seny, doncs bé, siguem assenyats i fem servir la lògica que ens dona tanta experiència acumulada. Potser no cal llegir massa informes, potser només cal que ens contestem nosaltres mateixos aquestes preguntes.
- Si les pensions de cada any surten d’una caixa on s’ingressen les cotitzacions del treballadors d’aquest mateix any. Pot tenir Catalunya prou treballadors per omplir la caixa?.
- Si els sous dels treballadors de Catalunya són més alts de mitjana que la mitjana dels actuals treballadors d’Espanya. Poden ser les nostres pensions igual que ara o fins i tot més altes?.
- Pot un nou país com Catalunya basar el seu futur en el benestar de la seva població, en el ben entès que sí. Cal pensar que les nostres pensions tindran un tracte just i exquisit?.
No calen gaires arguments més, ni complicats informes macroeconòmics, ni arguments de por, cal només fer servir el nostre seny que tant ens caracteritza a la gent gran.
Lluís Gili
Membre de la Sectorial de Jubilats de l’ANC